per Toni Gallemí

John Hattie és catedràtic emèrit de la “Melbourne Graduate School of Education” de la Universitat de Melbourne, president de l’“Australian Institute of Teaching and School Leaders” i codirector de la “Hattie Family Foundation”. La seva investigació “Visible Learning” es basa en 250 milions d’estudiants i el 2023 ha publicat “Visible Learning: The Sequel” que actualitza el treball anterior. Ha publicat i presentat més de 1000 articles i ha supervisat 220 tesis i 60 llibres, incloent-ne 40 més sobre l’Aprenentatge Visible (“Visible Learning”).

Des d’Impuls Educació, ens interessem per les investigacions en l’àmbit internacional i tractem d’establir connexions amb experts d’arreu del món. Considerem imprescindible, com a centre d’investigació i divulgació, tenir en compte l’opinió i experiència d’aquests professionals; la visió dels quals ens aporta sempre noves perspectives i formes d’entendre aquest món tan apassionant de l’educació.

Amb John Hattie vam tenir l’oportunitat de tenir una conversa, en la qual van sorgir temes tan diversos com essencials en el món educatiu. Quan parlem amb ell, li preguntem sobre l’impacte que tenen els professors en els seus alumnes; així com el paper que juguen els pares en el seu desenvolupament acadèmic; i quines claus considera que constitueixen a un gran docent. En aquest article recollim part del que parlem amb Hattie en l’entrevista que li realitzem; podeu disposar de la versió completa, en l’exemplar 5 de la revista Diàlegs: “Formació del professorat”.

Un ensenyament de qualitat des de la perspectiva del professorat

Hattie considera que hi ha una variable que afecta més del que pot semblar. Es tracta de la variable de l’impacte dels professors en els seus alumnes. Hattie defensa que són ells els que poden causar l’efecte més gran en una escola. És per això que resulta tan important analitzar-la. Com a escola, resulta imprescindible saber fins a quin punt impacta la forma d’ensenyar que els seus professors tenen en el seu alumnat; analitzar com és aquest impacte i fins a on pot arribar.

D’aquesta manera, saben al voltant de quines persones concretes es pot fer coalició, convidant els altres professors a aprendre d’ells, a seguir part del seu exemple. En Hattie pretén, també d’aquesta forma, que els professors s’avaluïn críticament i constructivament entre si. Aquest punt és clau per a ell, ja que considera que marca la diferència en moltes escoles potents.

Hattie ens va parlar d’un altre factor que s’ha tingut en compte en estudis recents: el nombre d’alumnes per aula. S’ha tractat d’evidenciar científicament, fins a quin punt influeix el nombre d’alumnes que hi ha a l’aula, en el seu desenvolupament acadèmic. En un primer moment, es considerava que com menys alumnes, més concentració i millor rendiment. No obstant això, és sempre així?

El factor que realment influeix, tal com ens explicava Hattie, no és el nombre d’alumnes que hi hagi per aula, sinó si els professors canvien o no el mètode amb què ensenyen depenent del nombre d’alumnes. És a dir, si s’ensenya de la mateixa forma amb 20 alumnes o amb 40, l’efecte de l’ensenyament a penes variarà. No obstant això, molts altres argumenten que reduir la grandària de la classe, equival a reduir la càrrega de feina. Però això no és sempre així. Sobre aquest tema en concret, Hattie ens va proposar un exemple. Si, com a professors, tinguéssim l’oportunitat, dins una classe de 20 alumnes, de fer fora a 10 d’ells a l’atzar; o, al contrari, en poguéssim fer fora només 5, però escollits per nosaltres, quina opció triaríem? Probablement l’última. Això és indicatiu, en tant que no es tracta exclusivament del nombre d’estudiants, sinó de la forma en què ells es comporten; quelcom en el que influeix en gran manera, la forma en què els seus professors els ensenyen.

Punts claus per a crear un gran docent

Hi ha dos factors clau que en Hattie considera que caracteritzen a un gran docent. Per un costat, s’ha de tenir l’habilitat de posar-se al lloc dels altres professors i comprendre el seu punt de vista. Per un altre costat, col·locar-se a la perspectiva dels seus alumnes i tractar d’avaluar les coses des de la seva mirada.

Els alumnes tenen la necessitat de saber-se i sentir-se compresos pels seus professors. Han de saber que aprendre requereix un gran esforç. Aprendre és cometre molts errors. Els professors que creen un clima de seguretat a les seves aules, que coneixen els seus alumnes i la disposició que aquests tenen d’assumir reptes; aleshores, poden escoltar com els seus alumnes pensen en veu alta i, d’aquesta forma, seguir el seu procés d’aprenentatge.

Resulta que el treball en conjunt de l’equip docent, juntament amb el lideratge pedagògic de la direcció, impacten de forma rellevant en el rendiment escolar dels alumnes. Hattie expressa que no es tracta de parlar sobre l’ensenyament en abstracte. Es tracta, més aviat, de parlar de l’impacte que pot aconseguir-se en l’ensenyament.

Això és important també per als alumnes. Per ells mateixos no tenen la capacitat de saber de forma exacta si estan o no estan progressant adequadament. És necessari, per això, que, com a professors, informem els nostres estudiants del seu progrés cap a l’assoliment. I això és quelcom que no es redueix exclusivament a les seves notes.

I, en què influeixen les expectatives? Resulta que allò que s’espera d’un alumne, molt sovint acaba determinant el seu comportament. No es parla aquí dels pares com els primers mestres sinó, més aviat, com els primers aprenents. I és que els nens copien la forma que tenen els seus pares d’aprendre. Els casos poden ser del tot variats. Des d’aquells pares que no són capaços d’enfrontar l’error, fins aquells que no toleren el fracàs; o, al contrari, els pares que s’esforcen sempre al 100%.

El desig que mou Hattie és el que se’l conegui com la persona que va canviar les preguntes. La que va passar de “què funciona?” a “què funciona millor?” De la mateixa forma, li agradaria que se’l recordés com la persona que es va centrar en “com els estudiants estan rebent” i no tant en “com els professors estan donant el seu feedback”. I és que, és tot això el que considera que fa que una escola tingui un ensenyament amb impacte; el que fa que els alumnes tinguin un rendiment excel·lent; el que forma grans docents.