La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. OMS
Parlar de malaltia no acostuma a ser un tema fàcil perquè qualsevol situació de falta de salut provoca una sèrie de trastorns parcialment o globalment en la persona, per la qual cosa tractar la malaltia des de la infància es fa dolorós.
Estem en un món on sembla que tenir salut és el que ha de ser i que únicament en emmalaltir un familiar, un amic o nosaltres mateixos, prenem consciència de les necessitats i mancances que patim pel sol fet d’estar malalts.
Un procés de malaltia aguda o crònica, en les etapes infantojuvenils comporta modificacions en la vida de l’infant/a o jove i les seves famílies que derivaran en mecanismes de defensa i canvis d’actitud, que pot produir un trencament en l’estabilitat i l’equilibri emocional. En aquests processos adversos, cal incorporar estats de normalitat en la mesura que sigui possible, tot aportant eines que garanteixin cobrir necessitats vitals, emocionals, afectives i educatives en l’espai hospitalari en cas d’ingrés o en una atenció domiciliària.
En un procés de malaltia aguda cal aportar eines que garanteixin cobrir necessitats vitals, emocionals, afectives i educatives en l’espai hospitalari
Pedagogia hospitalària, una eina útil
Des de l’inici de la malaltia i el consegüent ingrés hospitalari, el nen/a o jove pot viure una situació d’estrès, agreujada per l’angoixa i el temor dels pares al possible diagnòstic i el tractament posterior. Per tractar aquesta inquietud l’equip multidisciplinari ha de treballar de manera conjunta per contribuir a millorar la qualitat de les persones (o grups) afectats. La pedagogia hospitalària és una eina que afavoreix tractaments que ajuden a la recuperació, a la pal·liació o, si no pot ser, al consol en moments d’adversitat, de salut o de dol.
La pedagogia hospitalària és una eina que afavoreix tractaments que ajuden a la recuperació, a la pal·liació o al consol en moments d’adversitat
En l’actualitat, l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAVLL) celebra vint-i-un anys des de la seva creació pionera. L’Aula, dedicada als menors que necessiten ser ingressats a l’hospital, parteix d’una iniciativa conjunta entre el departament de Salut i el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. S’hi fa una aposta per la salut integral, lloc on l’educació adquireix una dimensió normalitzadora.
El terme “aula hospitalària” és el lloc on es realitza l’atenció educativa, no és una àrea en concret, ja que fa referència a la ubicació del recurs dins de l’hospital, i és l’espai on es desenvolupa l’activitat -sigui a la mateixa sala, a les habitacions o a les habitacions d’aïllament-. Està pensada per a tot l’alumnat en edat escolar obligatòria. Donades les característiques de l’HUAVLL, aquesta aula hospitalària atén Educació Infantil, primària i secundària, i no exclou en cap cas a alumnes/es d’ensenyaments postobligatoris si manifesten interès a participar-hi.
Aules hospitalàries, un espai d’inclusió
El nostre ideari educatiu aposta pel treball en equip de tots els agents que intervenen en el procés (personal sanitari, alumnes, família i centres o serveis de referència). Es fonamenta en la inclusió i la creació d’un clima favorable que potenciï l’equitat. Es procura donar resposta a la diversitat de necessitats que presenten els alumnes, així com el suport emocional individual i de grup; i per això, es fa imprescindible el treball individualitzat com a element de promoció del creixement global.
El nostre ideari educatiu es fonamenta en la inclusió i la creació d’un clima favorable que potenciï l’equitat
Les aules hospitalàries són un exemple d’inclusió de tots els nostres alumnes amb la qual cosa és necessària una planificació educativa conjunta d’acord amb els diferents nivells instrumentals, actitudinals i en consonància amb les diverses condicions de salut.
El nostre treball diari és trobar respostes pedagògiques i propostes didàctiques que ajudin a estimular i fomentar la participació de tot l’alumnat. El nostre objectiu és facilitar un marc favorable en pro de la igualtat d’oportunitats i la completa participació. Partim de l’ensenyament adaptat als diversos nivells educatius, on les activitats lúdiques, formatives i d’orientació personal, juntament amb les estratègies psicopedagògiques específiques d’intervenció, creen un marc global d’actuació, sense oblidar que treballem també conjuntament amb les famílies.
El nostre objectiu és facilitar un marc favorable en pro de la igualtat d’oportunitats i la completa participació
Actualment, l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació facilita que els docents mantinguem un alt nivell d’interrelació amb el centre d’origen dels alumnes ingressats i esdevé un recurs que ens suposa una finestra al món dels portals educatius.
Com a docent, considero que és important mantenir una rutina durant l’ingrés hospitalari tan normalitzada com sigui possible, on sense deixar de ser nens/es o joves puguin seguir sent ells/es mateixos mentre entre tots/es cuidem de la seva salut. Tots els membres de l’equip ens proposem projectes que van més enllà de la cura física de les patologies, ja que aportem diverses estratègies i tècniques en un entorn afavoridor i motivador a l’hospital -lloc on s’ha de combinar el tractament sanitari amb l’itinerari educatiu- un espai on el joc, el fet de riure, la plàstica, la música, l’art… han de formar part de la humanització de qualsevol centre hospitalari com a elements de qualitat de vida.
No s’ha d’obviar que sempre que les condicions de salut ho permetin, l’alumne/a ha de continuar el currículum establert amb caràcter general en el nivell corresponent, havent realitzat en cada cas, les oportunes modificacions. Per a això es fomenta la consciència de responsabilitat mitjançant el desenvolupament d’una programació individual adaptada i tenint com a referent la del curs de l’alumne/a convalescent, que serà proporcionada pel seu tutor en casos de llargues estades.
Pal·liar el retard escolar en les àrees curriculars, ocasionat per l’absència al centre de referència durant el temps d’hospitalització, implica fomentar la situació de continuïtat en el procés educatiu tot elaborant programes flexibles i individualitzats i establint les mesures necessàries perquè cada alumne/a estigui en contacte amb els seus companys, tutor, centre, amics.
Així doncs, des de l’aula hospitalària es potencia el procés de comunicació entre el centre d’origen i l’entorn hospitalari, mitjançant l’ús de les tecnologies, amb la intencionalitat de facilitar l’estada i la incorporació al centre de referència en el moment en què es produeixi el final de la seva hospitalització. D’aquesta manera intentem pal·liar el trencament de normalitat que tot ingrés suposa.
Des de l’aula hospitalària es potencia el procés de comunicació entre el centre d’origen i l’entorn hospitalari, mitjançant l’ús de les tecnologies
En definitiva, intentem apostar per l’educació integral, l’equitat i la responsabilitat, perquè un hospital ha de ser un centre generador de qualitat de vida, un espai on la pedagogia i la salut treballin de forma unida per donar resposte a les diferents situacions amb què es troba un nen/a o jove.
Toñy Castillo és doctora en pedagogia i docent a l’Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
Et pot interessar
