L
a capacitat de pensar dels humans és universal, fins al punt que el pensament es reconeix com un tret distintiu de la naturalesa humana. No obstant això, la realitat és que la major part del pensament, espontani o abandonat a si mateix, és de mala qualitat: tendenciós, distorsionat, parcial, invàlid, injust, desinformat, carregat de prejudicis i interessos, fals, etc. Per això, pensar és una activitat normativa, és a dir, només hauria d’acceptar-se el pensament de qualitat (bo o eficaç), que hauria de ser un valor sistemàticament conreat i promogut socialment.
Aquest principi normatiu del pensament va ser ben entès pels grans filòsofs i pensadors, els qui, malgrat les seves diferents idees i escoles, van coincidir a defensar que ensenyar i aprendre a pensar havia de ser un objectiu educatiu prioritari. Avui dia, la denominació de pensament crític s’ha estès en la majoria dels currículums educatius per a descriure aquest pensament de qualitat que, a més de ser essencial per a aconseguir aprenentatges significatius, també genera qualitat de vida. El pensament crític és un pensament on la persona, a més del compromís de pensar bé, assumeix l’actitud personal de millorar la qualitat del seu pensament, mitjançant el creixent domini de les estructures del bon pensament i l’acceptació d’alts estàndards intel·lectuals sobre l’acte de pensar (Paul & Elder, 2008).
El pensament de mala qualitat no sols és èticament inacceptable, sinó que a més és costós, en diners i sobretot en qualitat de vida de les persones, perquè limita la qualitat dels nostres sentiments, produccions, construccions o conductes. D’aquesta relació pensament-vida se segueix la importància i necessitat de pensar bé per a viure millor. Una de les definicions de pensament crític més simples, profunda i funcional, ressalta aquesta relació entre pensament i vida “…pensament reflexiu i raonable que s’orienta a decidir què creure o què fer” (Norris i Ennis, 1989).
El concepte de pensament crític s’ha vingut desenvolupant al llarg dels últims 2500 anys, baix diverses formes i denominacions, encara que el terme pròpiament dit es va encunyar en la psicologia del segle XX. Activament és una competència que resulta una necessitat imperiosa en el context de les actuals societats globalitzades, tecnologizadas i informades, on la presa de decisions constitueix un exercici diari i continuat. Les decisions ineficaces o de mala qualitat són costoses per a les organitzacions, la societat i les persones, perquè causen conseqüències inesperades o perjudicials que impacten negativament sobre tots els sistemes interconnectats per la globalització i la tecnologia (Swartz et al., 2013).
Els diversos marcs educatius, que comparteixen la denominació de destreses i competències per al segle XXI, que han estat proposats per nombroses organitzacions (p.e. OCDE) i experts educatius (p.e. Fullan), coincideixen a suggerir un conjunt de destreses de pensament el gran valor del qual per a l’educació resulta de la seva transversalitat a diferents matèries i aprenentatges. Els termes més sovint citats en les descripcions inclouen pensament crític, creativitat, resolució de problemes, presa de decisions, raonament, avaluació de proves, judicis, credibilitat, etc.
Els especialistes en pensament crític, per part seva, proposen models de desenvolupament, que normalment, es concreten en conjunts articulats de destreses de pensament. D’altra banda, els instruments d’avaluació del pensament crític solen ser més concrets i sintètics en les destreses que avaluen. Elaborant una síntesi de tots aquests estudis i instruments hem proposat la següent taxonomia del pensament crític.
CREATIVITAT (generar idees, treure conclusions)
- Plantejar bones preguntes
- Observació (comparar, classificar)
- Anàlisi i síntesi (parts-tot, analogies, models)
RAONAMENT I ARGUMENTACIÓ (justificar prediccions, implicacions, conclusions)
- Lògic (deductiu)
- Empíric (explicar amb dades, informacions, proves)
- Inductiu (generalitzacions)
- Argumentació (abductiu)
- Estadístic (probabilístic)
- Fal·làcies i Errors
PROCESSOS COMPLEXES
- Presa de decisions
- Resolució de problemes
AVALUACIÓ I JUDICI (valoració de la qualitat del pensament)
- Estàndards Intel·lectuals (Claredat, Precisió, Rellevància, …)
- Raonaments
- Accions (solucions, decisions, conseqüències, …)
- Credibilitat de fonts
- Identificar Suposats
- Comunicació (clarificació de significats)
- Meta-cognició
- Autoregulació i autoreflexió
- Actituds i afectes (disposicions)
La taxonomia es basa en el concepte fundant de pensament crític com a concepte que engloba a totes les altres categories i que es desenvolupa en quatre grans àrees: creativitat, raonament i argumentació, processos complexos i avaluació i judici. Cadascuna de les àrees inclou destreses i sub-destreses, que poden desenvolupar-se encara en constituents més simples.
Aquesta taxonomia pretén oferir un model simple d’un constructe complex com el pensament crític, per a fer-lo comprensible als no especialistes com els docents.
REFERÈNCIES:
Norris, S. P.; Ennis, R. H. (1989). Evaluating Critical Thinking. Pacific Grove, CA: Midwest Publications.
Paul, R.; Elder, L. (2008). The miniature guide to critical thinking: Concepts and tools. (5th ed.). Dillon Beach, CA: Foundation for Critical Thinking Press.
Swartz, R. J. et al. (2013). El aprendizaje basado en el pensamiento. Cómo desarrollar en los alumnos las competencias del siglo XXI. Madrid: SM.
Deixeu un comentari