TALIS (Teaching and Learning International Survey), és un estudi internacional d’educació i aprenentatge quinquennal promogut per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), que recull l’opinió de docents i directors a través d’una sèrie de qüestionaris sobre condicions laborals, formació inicial i permanent, experiència i pràctiques docents, clima escolar dels centres, grau de satisfacció amb la professió i pràctiques d’avaluació i gestió de les matèries. Les preguntes també inclouen aspectes relacionats amb el context, els processos i els resultats de centres, aules i, especialment, individualment a partir de les percepcions de les persones enquestades.
Aquest estudi ens facilita dades per a fer una anàlisi i una avaluació de les polítiques educatives que ens serveixi per consolidar allò que es fa bé i repensar allò que és millorable. Es tracta d’una enquesta periòdica: els tres primers cicles van ser el 2008, 2013 i 2018; el quart cicle del TALIS serà el 2024. Catalunya ha participat en aquest estudi amb mostra pròpia per primera vegada i són 48 el total de països que hi ha contribuït.
TALIS facilita dades per a fer una anàlisi i una avaluació de les polítiques educatives que serveixi per consolidar allò que es fa bé i repensar allò que és millorable
L’OCDE ha decidit donar a conèixer els resultats internacionals elaborats a partir de les dades que proporcionen els qüestionaris corresponents al 2018 en dos volums diferents. El primer, “Docents i líders escolars: aprenents per a tota la vida”, es va publicar l’any 2019. El segon, “Docents i líders escolars: professionals valorats”, es va publicar l’any 2020. Nosaltres, a l’hora d’escriure aquest article, hem pres com a referència la publicació “Quaderns d’Avaluació”. Núm. 52, de juliol de 2022, feta pel departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
Bases de la professió docent segons TALIS
TALIS estableix cinc bases de la professió docent (Figura 1):
- El coneixement i les destreses bàsiques.
- Les oportunitats professionals, que inclouen condicions laborals o els sistemes d’avaluació del professorat per al desenvolupament de la carrera professional.
- La dimensió col·laborativa, basada en les relacions de cooperació professional.
- La responsabilitat i l’autonomia, a través del grau de lideratge i independència que el professorat i els directors tenen en la seva pràctica diària.
- L’estatus i el prestigi de la professió.
Figura 1: Bases de la professió docent
Font: TALIS 2018. “Estudio internacional de la Enseñanza y del Aprendizaje”. Informe Espanyol. Volum II, pàg. 21
Objectius i dades analitzades en l’estudi
Els tres objectius principals de l’estudi TALIS 2018 són:
- Descriure les condicions d’ensenyament i aprenentatge.
- Identificar les relacions establertes entre els components d’aquestes condicions.
- Identificar i descriure com les condicions d’ensenyament i aprenentatge varien, tant dins dels països i economies participants com entre ells, així com la seva evolució al llarg del temps.
Els aspectes més rellevants que s’hi analitzen són la capacitat d’innovació, el lideratge pel canvi, la capacitat per impulsar els projectes educatius col·laboratius, els treballs en xarxa, les oportunitats de formació i de mobilitat tant local com internacional, les condicions laborals i els sistemes d’avaluació de la tasca docent.
Aspectes rellevants que analitza TALIS 2018: capacitat d’innovació, condicions laborals, sistemes d’avaluació de la tasca docent o el lideratge pel canvi
Per a la consecució d’aquests objectius, l’enquesta es desenvolupa i es concreta a partir d’un conjunt de preguntes relacionades amb les característiques professionals i les pràctiques docents i directives, a dos nivells: l’individual i l’institucional.
El nivell individual fa referència a aquells aspectes que influeixen directament en la manera com els docents experimenten l’educació, que són:
- Pràctiques d’ensenyament
- Pràctiques professionals i de mobilitat
- Formació inicial i contínua
- Satisfacció i motivació en el treball
- Observació, avaluació i desenvolupament professional docent
El nivell institucional inclou les àrees en les quals aquestes pràctiques educatives es materialitzen i manifesten, incloent-hi aspectes com:
- El lideratge educatiu
- El clima escolar
- Les qüestions relacionades amb recursos humans
- Les relacions amb els diferents components de la comunitat educativa
Conclusions d’aquest estudi
Una de les conclusions principals és que el valor que s’atorga a l’educació influeix clarament en les tries acadèmiques i professionals de l’alumnat i, sobretot, en el fet que l’alumnat més ben preparat i capacitat vulgui accedir a la carrera docent. També que aquest valor que s’atorga a l’educació afecta el respecte de la societat vers els educadors.
Una gran majoria de docents (90%) manifesta que va optar per aquesta professió per a contribuir a la societat ajudant els infants i els joves a tenir una vida millor, la qual cosa demostra que els sistemes educatius tenen accés a una força de treball altament compromesa amb el servei públic i el valor social de la seva tasca. Això implica que els sistemes educatius han d’oferir condicions de treball i carreres intel·lectualment atractives tant als futurs professors com als que ja estan en actiu.
Els sistemes educatius han d’oferir condicions de treball i carreres intel·lectualment atractives tant als futurs professors com als que ja estan en actiu
Les dades de TALIS mostren que a 13 països i economies, són els docents més joves els qui es qüestionen la seva elecció (menors de 30 anys, amb cinc anys d’experiència o menys i que treballen a l’escola pública) i també una forta relació entre la satisfacció laboral i el risc de desgast.
A 44 països i economies, com més alt és el nivell de satisfacció laboral, menys probabilitats hi ha que el professorat abandoni la seva feina prematurament. Per tant, afavorir la satisfacció dels docents amb la seva feina hauria de ser un objectiu compartit dels sistemes educatius.
Afavorir la satisfacció dels docents amb la seva feina hauria de ser un objectiu compartit dels sistemes educatius
TALIS també mostra que la majoria del professorat que rep alguna mena de feedback respecte de la seva tasca considera que millora, la qual cosa demostra que implementar l’avaluació de manera regular afavoreix el desenvolupament d’espais d’aprenentatge continuat i de reconeixement als docents.
El 90% del professorat creu que el que passa a l’aula depèn d’ell mateix, però són pocs els qui manifesten estar implicats en el currículum i en les decisions del centre. Vist d’una altra manera, donar més llibertat als docents a l’hora d’ensenyar i adaptar el currículum contribueix a incrementar l’estatus de la seva professió.
Donar més llibertat als docents a l’hora d’ensenyar i adaptar el currículum contribueix a incrementar l’estatus de la seva professió
Atreure, seleccionar, desenvolupar, donar suport, empoderar i retenir els millors professors, així com adequar el professorat a les necessitats de cada alumne, són requisits previs essencials per disposar de sistemes educatius equitatius i que ofereixin resultats d’alta qualitat.
Només el 39% del professorat manifesta estar satisfet amb el seu sou. La satisfacció amb el sou disminueix a mesura que s’incrementa l’experiència del professorat, atès que, sobretot a l’escola pública i en gairebé tots els sistemes educatius, l’escala salarial és relativament plana.
El professorat manifesta que la seva pràctica se centra, sobretot, en el suport a l’aprenentatge actiu per sobre de la transmissió directa d’informació, tot i que les dades ens mostren que això es produeix principalment als països de l’Europa del nord i occidental, a Austràlia i a Corea més que no pas a l’Europa del sud, el Brasil o Malàisia, on les pràctiques estructurades són més comunes que les orientades a l’alumne o al treball de projectes.
L’avaluació i el retorn d’informació, si es fa mitjançant una avaluació rigorosa del centre educatiu, tendeix a millorar la pràctica docent. La major part del professorat treballa en centres en els quals el retorn d’informació sobre el seu treball tendeix a tenir un impacte limitat sobre la promoció professional.
El model de direcció escolar ha tingut, els darrers anys, canvis molt significatius que l’han apartat d’una administració bàsicament burocràtica per convertir-lo en un paradigma de “direcció per a l’ensenyament”, en què el director del centre també desenvolupa el paper de líder pedagògic.
Què preveu analitzar TALIS 2024?
TALIS 2024 s’ha ampliat en termes d’escala, profunditat i abast.
- Escala: Increment del nombre de països i territoris participants, amb especial atenció a ampliar la cobertura dels països membres de l’OCDE i fer que l’enquesta sigui rellevant per als contextos dels països i territoris en desenvolupament.
- Aprofundiment: Aprofundeix en aquells ítems del qüestionari que aborden temes concrets rellevants per a la política, com ara les pràctiques pedagògiques dels professors, l’ús de la tecnologia a l’aula, les oportunitats de desenvolupament professional i l’educació per a estudiants amb necessitats educatives especials.
- Àmbit: L’enquesta bàsica incorporarà qüestions contingents com l’aprenentatge socioemocional dels estudiants i pràctiques vinculades a la sostenibilitat educativa i el canvi climàtic. També inclou un mòdul optatiu d’avaluació general sobre el professorat.
Et pot interessar
