Tecnologia i educació. De motor de transformació a eina imprescindible

Per Ana Moreno

Quin paper hauria de jugar la tecnologia en l’educació?

Es va començar a parlar de tecnologia fa molt de temps, quan es va veure la possibilitat d’individualitzar l’aprenentatge. Realment és una eina que ajuda molt al professorat per poder fer-ho. Això sí, es necessiten continguts de qualitat.

Més endavant va haver-hi una moda que identificava innovació amb tecnologia. Per exemple: les pissarres digitals a les aules, en teoria havien de revolucionar l’educació. Però una eina és una eina i allò no va ser un canvi metodològic. El professorat va continuar fent la classes magistrals canviant les pissarres de guix per PowerPoints. Després van arribar les tauletes i els llibres electrònics. És repetia l’error de pensar que pel fet d’utilitzar tecnologia el professor era innovador. José Antonio Marina va dir: “Un burro con internet continúa siendo un burro”.

Un altre tema és l’atenció a la diversitat. Als anys 70 es parlava d’individualització. Un nen o una nena quan arriba a l’escola ha de ser ajudat i ha de sortir endavant. Sigui com sigui. Tothom és divers. Ja no existeix el concepte de “normalitat”. I en aquest sentit les tecnologies ens poden ajudar molt. La tecnologia té un gran potencial per ajudar a tots els nens i nenes: els alumnes a l’aula i amb tecnologia poden estar treballant realment en allò que necessiten.

A Escòcia tenen una plataforma que d’alguna manera va guardant el portfoli de tot allò que ha anat fent l’alumne, incloent extraescolars, projectes de classe, etc. A Escòcia no avaluen amb la nota final de l’expedient acadèmic, sinó el que miren és aquest portfoli de tot allò que ha fet l’alumne en els 12 anys d’ensenyament obligatori. En unes jornades a Catalunya, on va venir una empresa a explicar-ho, deien que per poder tenir això l’aplicació de gestió no era una aplicació de notes, sinó que era un escriptori que el professor preparava i que cada alumne a principi de cada dia tenia les seves pròpies tasques a desenvolupar. Hi havia tasques en equip, i tasques individuals. És possible personalitzar en educació.

A l’aula i amb tecnologia, els alumnes poden estar treballant realment en allò que necessiten. És possible personalitzar.

Com s’hauria d’ensenyar en l’ús de la tecnologia?

Els nois i noies tenen molta destresa a l’hora d’utilitzar un dispositiu mòbil, però això no implica que siguin competents. Poden anar més ràpid que tu, però per a què la tecnologia es converteixi en una eina productiva, necessiten formació, entendre totes les oportunitats d’aprenentatge que ofereixen. Treballar per a què la tecnologia sigui una eina i els ajudi a ser competents.

Actualment la tecnologia és una eina que es treballa de manera transversal al currículum. La tecnologia no té un paper per ella mateixa, sinó que té un paper com a eina de treball, és molt útil per treballar diferents continguts de diferents assignatures.

Evidentment, hem d’ensenyar als alumnes a buscar informació. Però no només a buscar-la, sinó a distingir si aquesta informació és fiable o no. I després treballar aquesta informació i convertir-la en coneixement; perquè l’excés d’informació es converteix fàcilment en desinformació. Aquest coneixement l’han de saber comunicar i treballar de forma cooperativa. En aquest punt, la tecnologia ens deixa fer totes aquestes coses.

Hem d’ensenyar als alumnes a buscar informació, però també a distingir si aquesta informació és fiable o no.

A partir del 2012-2013 les administracions a nivell mundial han desenvolupat les competències bàsiques en l’ús de la tecnologia. La Comissió Europea ha tret la seva definició del que és la competència bàsica digital. Totes les administracions autonòmiques d’educació a Espanya han agafat la definició de la competència digital de la Comissió Europea; totes menys Catalunya.

Es parla de 4 àmbits competencials:

L’Utilització d’aplicacions i dispositius. El que sempre s’havia anomenat TIC, el 2014 passa a dir-se TAC (tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement). No hem de preparar només als nens a l’escola pel futur professional. Necessitem persones que millorin el món en què vivim, que tinguin idees. Si no els fem pensar, això no és possible. Els nens no han d’utilitzar la tecnologia ara només perquè en un futur la necessitaran a la feina, sinó també per aprendre a pensar de forma eficient.

L’accés a la informació, l’esperit crític. Fer-se preguntes sobre la fiabilitat de la font. Ara que vivim una gran democratització de la informació i qualsevol persona pot opinar i publicar, és important verificar la fiabilitat. Com podem desenvolupar l’esperit crític dels nens davant de les fake news perquè els nens no siguin manipulats, tinguin un criteri i sàpiguen trobar informació fiable? És imprescindible formar-los perquè ara els Media estan portant l’opinió de la gent cap a on volen. La gent es deixa portar.

Utilitzar aquestes eines com a eines col·laboratives. És bo que els alumnes tinguin la competència de compartir i generar coneixement desenvolupada.

Competència de comunicar. A més de generar el coneixement, l’alumne ha de saber-ho comunicar.

Hi ha una branca que és importantíssima: la ciutadania digital i l’ètica que la Comissió Europea nomena “seguretat” i “protecció”. Però crec que és una barrera molt passiva. Quan els alumnes estan connectats a internet, per exemple, han de posar en marxa una sèrie d’actituds importants com el respecte. Han de saber valorar críticament el que estan buscant; no només és protecció, és saber utilitzar les eines i saber perquè ho fem. En general, això no s’està treballant.

Un altre punt important és l’acreditació en competència digital del professorat. Per a què un professor sigui competent digitalment, a més de demostrar habilitat en l’ús de dispositius, ha de ser capaç de fer una reflexió crítica sobre com la tecnologia pot afavorir l’aprenentatge dels seus alumnes i el seu creixement.

Un professor competent digitalment té habilitat en l’ús de dispositius i és capaç de reflexionar críticament de quina manera la tecnologia afavoreix l’aprenentatge i creixement dels seus alumnes.

Com ha de ser l’educació a l’era digital?

La utilització de les eines tecnològiques té també efectes secundaris, no és neutra. Ara mateix la Jean Twenge, psicòloga a la Universitat de San Diego, està estudiant la generació iGen. Per Twenge, els nens i nenes que han nascut a partir del 95 tenen patrons de desenvolupament molt diferents a la resta de generacions. La manera com viuen els joves ara ve determinada per la manera que es relacionen amb la tecnologia. Els iGen han viscut sempre amb tecnologia, des del minut 0 del seu naixement. Els índex d’alcoholisme han baixat, les relacions sexuals esporàdiques i els embarassos de menors d’edat han baixat també. Però tot això és produït perquè és gent que no es relaciona, gent que no surt amb els amics, que es queden a casa aïllats. Prefereixen la relació amb el seu dispositiu que cara a cara. Això està portant a un desencant: és una generació hiper depressiva, amb índex d’ansietat i d’angoixa molt alts.

D’alguna manera hem d’estudiar a nivell de societat, quins són els límits que posem a la tecnologia. Sobre tot quan els nens i nenes són menors d’edat i estan en el seu procés d’educació. A Korea fa temps que està legislat el nombre d’hores que poden passar els joves connectats al dispositiu. A la Xina també acaba de sortir una llei que limita les hores de connexió durant la setmana i els caps de setmana. Els pares són els responsables i si no es compleix això, poden posar-los una multa i fins i tot, anar a judici i a la presó.

Un estudi dels EEUU del 2015 deia que els teenagers dels EEUU passaven 9 hores diàries connectats, sense comptar els dispositius que utilitzaven a l’àmbit escolar. Tot el que feien, tot era amb un dispositiu. Com l’ús de la tecnologia està transformant la vida dels joves i la societat s’ha d’estudiar.

El missatge seria: tecnologia, màxima perquè aportarà molt, però sempre amb una intencionalitat. Si tens una intencionalitat educativa, ha d’haver-hi algú que guiï al jove: que utilitzi tecnologia per fer una tasca, i quan l’acabi, que dessi del dispositiu. Si a casa s’ha d’utilitzar, l’eina ha d’estar controlada pels pares. Aquests nois i noies estan immersos en aquest món tecnològic, i no podem anar a contracorrent, no ho podem evitar. Però com a mínim no ho potenciem. Hi ha una sèrie d’efectes secundaris sobre els nens que és molt important d’estudiar.

Per acabar…

Crec en un ús raonable i reflexiu de la tecnologia. Amb solucions sostenibles i apropiades, democràtiques i gratuïtes a l’abast de tothom. Crec que els nostres alumnes han de ser competents digitalment, però també han de ser bons pensadors crítics per fer-hi un bon ús..

La tecnologia en educació ha de permetre humanitzar l’educació. Donar a cadascú el que necessita. Facilitar la igualtat d’oportunitats, com deia un professor de que vaig a prendre molt “donar més al que més necessita”.

La tecnologia ha de permetre humanitzar l’educació. Donar a cadascú el que necessita. Facilitar la igualtat d’oportunitats amb solucions sostenibles i apropiades, democràtiques i gratuïtes a l’abast de tothom. Crec en un ús raonable i reflexiu de la tecnologia.