per Jordi Viladrosa i Clua

Mariana Morales és consultora educativa independent per a institucions i centres educatius a Espanya i Sud-amèrica, i és especialista en avaluació formativa. És Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia) per la Universitat Autònoma de Madrid. Participa com a docent en cursos universitaris de postgrau a diverses institucions públiques i privades. Actualment, és professora al curs d’expert en Metodologies Fonamentades per a l’educació STEAM de la Universitat de Valladolid. Ha intervingut en més de 100 centres educatius, acompanyant regularment els docents en el desenvolupament professional, incloent-hi estratègies d’observació d’aula.

“La observación de aula” és un apropament pràctic a l’observació de classes, especialment a l’observació entre iguals, i el tipus de presa de decisions que es prenen, com la mentalitat de creixement i amb l’objectiu d’assolir reptes de millor educativa per a l’alumnat.

Observar què passa en una sessió de classe o en vàries, de manera sistemàtica, d’acord amb un procediment preestablert i amb una finalitat específica, ha estat utilitzat en la major part dels sistemes educatius. En moltes ocasions l’observació del professor a l’aula ha estat un mètode d’avaluació de la funció docent, és a dir, un enfocament sumatiu de l’avaluació. En canvi, Mariana Morales, en aquesta obra, aporta múltiples arguments i exemples per a descobrir el potencial que té l’observació com a mètode d’aprenentatge per als docents i, per extensió, per a la millora de la seva pràctica professional.

En aquest treball, l’enfocament passa de ser individual a un altre de col·lectiu. Es pretén crear les condicions per tal que sigui possible la col·laboració entre docents, la reflexió sobre la pràctica i establir prou confiança entre observador i observat per a treure’n millores substancials per a l’exercici de la docència. L’observació entre iguals requereix, però, un canvi cultural significatiu en l’organització educativa i en cadascun dels professionals implicats.

La voluntat de l’autora és posar a disposició de qualsevol persona que treballi al sector educatiu un bon grapat d’estratègies i tècniques de l’observació de l’aula. Al primer capítol hi exposa les finalitats de l’observació, que tant poden servir per al retiment de comptes com per al creixement professional. Al segon capítol s’expliquen detalladament sis escenaris per a dur a terme l’observació d’aula. El capítol tres és el nucli d’aquest llibre i se centra en l’observació entre iguals: la preparació, l’observació en si mateixa i l’entrevista posterior. Al capítol quatre es planteja l’observació de classes des de la perspectiva del desenvolupament professional docent. Finalment, a l’apèndix, trobem diverses propostes pràctiques per a la reflexió i l’acció.

Observar per a millorar

Quan ens proposem observar un docent a la seva aula mentre hi fa classe, el primer que ens ve al cap és en què ens hauríem de fixar. Les competències docents que preveu la LOMLOE a l’article 91, o les que recull l’OCDE en un informe que data de 2013, són estàndards o descriptors que no sempre és senzill d’observar en una aula. O que diferents observadors podrien treure’n resultats diferents. El context i l’actualització pedagògica són elements importants a tenir en compte en cada moment.

El debat es troba entre dues tendències oposades: un enfocament centrat en el retiment de comptes o l’apoderament de les comunitats professionals d’aprenentatge. El primer comporta centrar-se en persones de manera individualitzada i quantitativa, i el segon es troba en el marc del desenvolupament professional docent basat en la pràctica reflexiva entre iguals, generalment.

Sis escenaris per a l’observació de classes

Directament o indirecta, tot el que passa en un centre educatiu és susceptible de ser observat per algú. Que això es faci de manera intencionada o sistemàtica ja és una altra cosa. Mariana Morales ens planteja sis escenaris:

• L’observació dels espais comuns: el menjador i el pati escolar
• L’observació informal
• L’observació del professorat principiant
• L’observació de classes
• L’observació experta
• L’observació des del punt de vista dels alumnes

En tots els casos, però, cal tenir en compte les dificultats personals i organitzatives que sempre existeixen i la formació que han de tenir les persones encarregades de dur a terme les observacions. La preparació prèvia, el que s’observarà el dia previst i el feedback posterior són aspectes importants als quals cal dedicar tot l’esforç que faci falta.

Guia per a l’observació entre iguals

Morales  considera que l’observació formal entre iguals mereix una atenció específica pel seu “alt potencial per a l’apoderament del professional de la docència”, tant si ens referim a qui és observat com a l’observador. L’objectiu és generar un diàleg reflexiu que permeti aprendre l’un de l’altre.

Abans de dur a terme l’observació, caldrà compartir la finalitat, enfocada en el creixement professional. En segon lloc, per tal que no sigui una pràctica només basada en la bona voluntat, la institució haurà de facilitar les estructures que ho facin possible sense que hi hagi esculls organitzatius insalvables. El tercer punt es basa a generar confiança, pactar els detalls i el focus de l’observació. Durant l’observació, serà imprescindible que l’observat tingui planificada la seva sessió per poder-la dur a terme amb naturalitat i que hagi pactat amb l’observador tot allò que porti a obtenir dades que seran útils en la tercera fase. Després de l’observació, en un clima de confidencialitat, es prepararà la reunió i, arribat el moment, compartiran les reflexions oportunes, centrades en els fets. Es tracta més d’escoltar que de parlar, plantejar preguntes que invitin a la reflexió i proposar alternatives.

L’observació en els processos  de desenvolupament professional docent

L’autora d’aquest llibre suggereix dos marcs d’acció: la formació permanent i les comunitats d’aprenentatge. En el primer cas, caldria redissenyar el contingut de les formacions per tal que incorporin les observacions d’aula. En el segon, serien útils els portafolis professionals, individuals i d’equip.

El model predominant de formació permanent es basa en cursos o seminaris presencials que tenen l’inconvenient de la transferència dels coneixements apresos a la realitat quotidiana de l’aula. En canvi, es faria un pas significatiu si s’incorporés l’observació d’aula en el moment que es posa en pràctica el contingut del curs, amb intervenció del formador, que és qui hauria de proporcionar el feedback oportú. A criteri de l’autora, la millora del treball en equip del professorat és el pas previ a la posada en funcionament d’una comunitat professional d’aprenentatge.

Ens trobem, en definitiva, amb un instrument que pot ser molt útil per a reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i que permet la transferència d’uns professionals a uns altres, alhora que promou la col·laboració entre ells i entre centres escolars. Al cap i a la fi, l’objectiu sempre és la millora educativa dels alumnes.

Per a més informació podeu consultar: https://evaluaryaprender.com/