Per Clara Blanch i M.Carmen Albás
A causa del confinament per la COVID-19, tots els sectors de la societat mundial van patir un abans i un després. La pandèmia ha posat de manifest, de forma accelerada, els països que són independents científicament, quant a polítiques però també en l’àmbit educatiu.
Avui, més que mai, es fa palès el que molts fa un temps que diuen:
Necessitem persones que es dediquin a la ciència perquè les economies mundials depenen de la formació científic-tecnològica dels seus ciutadans.
Des de l’inici de la COVID-19 hem observat que l’aportació de la ciència, tecnologia i innovació són claus per afrontar els desafiaments en la indústria de la salut i la recuperació econòmica després de la pandèmia.
Societat del coneixement
Qualifiquem la nostra societat com la societat del coneixement. El procés de generació de coneixements i transmissió de la informació, a través de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) ha implicat un procés de globalització de l’activitat econòmica i individual entre totes les societats impulsant la competitivitat.
El substrat de la societat del coneixement és l’augment del nivell educatiu de la població. Avui, els titulats universitaris han de ser capaços d’adaptar-se ràpidament als canvis que s’esdevenen en els sectors productius i entre les ocupacions. El mercat laboral necessita professionals flexibles capaços d’adaptar-se a les noves demandes de qualificacions, que canvien notablement al llarg dels anys de la seva vida laboral.
Aquests són alguns dels titulars dels diaris i revistes més importants del nostre país, però què entenem per STEM? L’organisme governamental que impulsa la investigació en tots els camps no mèdics de la ciència i l’enginyeria als EUA, estableix als anys noranta les sigles STEM (Science, Technology, Engineering, Math). Per àrees STEM entenem qualsevol activitat productiva en les quals sigui necessari el coneixement, ús i/o desenvolupament de tecnologia digital i enginyeria. És a dir, qualsevol especialització de l’enginyeria o de les ciències com és ara la química, la física o les matemàtiques. STEM també fa referència a una sèrie d’habilitats relacionades amb l’ús i el desenvolupament de tecnologies englobant aptituds socioemocionals com la col·laboració, l’adaptabilitat i la resiliència molt necessàries, com hem comentat anteriorment, en un món canviant.
STEM és l’aposta internacional pel món laboral. Les habilitats i professions relacionades amb STEM, el futur de tota activitat productiva, són una garantia per poder assegurar la competitivitat i el benestar de la societat actual. Els llocs STEM podrien triplicar als candidats veritablement capacitats per portar-los a terme. Cal que la Universitat ajusti al màxim la seva oferta formativa a l’ocupabilitat que ofereix i oferirà la nostra societat.
El mercat laboral s’observa canviant, ja que el desenvolupament de la intel·ligència artificial i la robòtica provoquen l’automatització de moltes tasques. Això fa que el factor humà més important sigui aquell que no poden aportar les màquines: capacitat de pensar, creativitat, etc.
Històricament els països més pròspers són aquells amb alts percentatges de persones dedicades a les ciències i la investigació.
Un dels principals problemes de STEM és la decaiguda en la demanda de matrícules d’ensenyaments STEM i les altes taxes d’abandonament en aquests estudis. Tal com ja va avisar Juan Carlos Gómez Villamandos, president de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles, sense prou enginyers, matemàtics, físics, químics… ens quedarem fora de la Revolució 4.0, com ja va ocórrer en altres èpoques de la nostra història, i serem tecnològicament dependents.
El secretari general de Ciència, Tecnologia, Innovació i Universitat, Jesús Alonso, va destacar el passat mes de febrer, un mes abans de l’inici de la pandèmia a Espanya, la importància de les competències STEM en els joves no universitaris per fomentar una economia competitiva en el nostre país. D’altra banda, és fonamental que retinguem el màxim de talent generat i desenvolupem programes de formació de personal tecnòleg i investigador, facilitant el desenvolupament i implantació d’empreses basades en la generació de coneixement i de tecnologia que els nostres titulats STEM puguin aportar, fet que afectarà positivament la competitivitat i creixement de la indústria i de la nostra economia.
Projecte ROSES – Relevance of Science in Education, Second
Existeixen molts instruments per mesurar i comparar internacionalment els models educatius de diferents països. Actualment el centre d’estudis Impuls Educació juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), se suma a la reedició del projecte ROSES i convida a participar-hi a tots els instituts i escoles del país amb alumnat en l’últim cicle de l’ESO. És moment de tornar a escoltar-los de nou. Si bé al març intentàvem respondre a la urgència de canvi, vam ser reactius; ara toca ser proactius i transformar la dificultat en una oportunitat. Adaptar-nos a la nova normalitat per a millorar l’educació i, en conseqüència, la vida de totes les persones.
Els instruments sobre models educatius més utilitzats internacionalment són:
- informe PISA (Programme for International Student Assessment). Avalua coneixements i destreses cognitives dels alumnes pel que fa a Lectura, Matemàtica i Ciències. Cada tres anys publica un informe de resultats, i se centrava cada vegada en una assignatura. L’últim informe comparatiu de resultats entre països va ser en el 2018 centrant-se en la lectura. La pròxima edició PISA s’iniciarà en la primavera de 2022 i se centrarà en l’avaluació de la competència matemàtica. La competència innovadora serà en aquesta ocasió el pensament creatiu.
- TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study). Gràcies a aquest estudi internacional de tendències en Matemàtiques i Ciències els països poden analitzar variables rellevants quant a polítiques, tals com l’estructura del sistema educatiu, els currículums, les pràctiques pedagògiques i les actituds de l’alumnat cap a l’aprenentatge. Segons les últimes dades compartides, Espanya està per sota de la mitjana dels països de l’OCDE en aquestes matèries però és el país de la UE que ha experimentat una millora considerable en els últims anys.
- projecte ROSE (the Relevance Of Science Education). Avalua factors afectius (actitud, interès…) cap a la ciència i la tecnologia en adolescents al final de la seva educació obligatòria, en lloc de coneixements cognitius. Es va crear l’any 2002, van participar investigadors de 40 països diferents recollint dades, entre ells d’Espanya. L’instrument d’avaluació va ser idèntic a tots els països. Els resultats van tenir un impacte considerable internacionalment, inclosa la Unió Europea. És tal la rellevància de l’educació científica, que en aquests moments s’està elaborant el segon instrument d’avaluació ROSES, amb la col·laboració d’Impuls Educació, de tal manera que, a més de millorar l’educació, millora també la vida de les persones.
Gràcies a aquest segon estudi sobre inquietuds actuals dels estudiants de 15 anys pretenem aconseguir:
- CURRÍCULUM: Analitzar variables rellevants quant a polítiques, tals com l’estructura del sistema educatiu, els currículums, les pràctiques pedagògiques i les actituds de l’alumnat cap a l’aprenentatge.
- Trobar evidències que ens ajudin a millorar l’ENSENYAMENT de la ciència i la tecnologia. El qüestionari està enfocat a comprendre i a descobrir quina és l’actitud de l’alumnat en relació amb la ciència i quins són els seus interessos en la línia de poder treballar per a millorar la seva actitud davant seu, fer-los descobrir la ciència, la seva importància i el seu interès. La COVID ha posat de manifest que els països han de ser autosuficients en l’àmbit tecnològic, científic i això s’aconsegueix educant a la població. Sense la matèria primera s’ha de contractar gent de fora del teu país.
- Millorar l’ORIENTACIÓ dels estudiants al llarg de la seva vida acadèmica donant a conèixer les ciències. Aportar als alumnes les eines suficients per facilitar les seves decisions al llarg de la seva trajectòria com a estudiants i que segueixin un camí formatiu afí als seus interessos. Les eleccions que prenguin en aquesta etapa, malgrat no ser decisives, sí que són un factor influenciador.
- Acabar amb el desequilibri de GÈNERE que es produeix en aquestes disciplines, que pot donar lloc a desigualtats en la conformació i disseny del nostre futur com a societat. L’instrument d’avaluació de l’estudi ROSE es va passar a escala mundial a escoles mixtes i a escoles diferenciades, analitzant els interessos dels joves globalment i els de les noies en particular, distingint si aquestes estaven escolaritzades en escoles mixtes o diferenciades.
Si estàs interessat/da a formar part d’aquest projecte per millorar l’educació, posa’t en contacte amb nosaltres: projectes@impulseducacio.org
Tan aviat com apliquem l’instrument ROSES en el vostre centre, Impuls Educació posarà a la vostra disposició un informe personalitzat amb les creences, expectatives, actituds i opinions dels vostres estudiants referent a diversos temes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge de la ciència i la tecnologia.
Participa en el nou projecte STEM, ROSES
