Resumim, en aquest article, les aportacions de Carmen Alba Pastor, doctora en Educació, a l’entrevista a la revista Diàlegs Inclusió i progrés humà, sobre l’aportació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge a la inclusió educativa.
L’autora afirma que l’Agenda 2030 ens ha impulsat a aconseguir la construcció a la pràctica de l’educació inclusiva i que en aquest viatge complex de l’escola inclusiva al sistema inclusiu, els principis del Disseny Universal per a l’aprenentatge, popularitzat com a DUA, poden facilitar l’atenció de la diversitat de l’alumnat.
Segons Alba Pastor, el DUA és un model sistèmic, organitzat, no és una metodologia, ni una teoria, sinó un model. Està basat en l’experiència professional d’un equip d’investigadors vinculats a un hospital de Boston i a la Universitat Harvard, amb David Rose al capdavant, en uns anys en què s’estava transformant l’educació, quan es va aprovar la llei “No Child Left Behind”, NCLB, (2001). Demostraven que quan es fan adaptacions curriculars els alumnes amb dificultats d’aprenentatge sí que aprenen; això vol dir que hi ha un error en el plantejament, no és que no puguin aprendre, és que allò que els proporciona l’escola no respon a les seves capacitats.
En aquell moment, als Estats Units, també neix un altre moviment en l’àmbit de l’arquitectura, que és el Disseny Universal promogut per l’arquitecte Ron Mace, una persona amb discapacitat motora que tenia l’experiència personal que trobava barreres en uns contextos, però en altres no. Les seves discapacitats no depenien només de les seves característiques o possibilitats, sinó de la interacció de la persona amb aquests contextos.
Aquesta idea del disseny universal va fer efecte i va connectar amb la preocupació de l’equip del CAST (Centre per a la Tecnologia Especial Aplicada), amb David Rose i Anne Meyer, entre d’altres. Ells entenien que aquesta mateixa formulació era vàlida per a l’educació, és a dir, part de les barreres que troben els nostres estudiants per aprendre no es deuen a les seves característiques, perquè nosaltres no els proporcionem el context adequat, els recursos pertinents, els materials, les activitats que els han de possibilitar aprendre.
Part de les barreres que es troben els alumnes són perquè nosaltres no proporcionem els recursos pertinents o el context adequat
En educació, explica Carmen Alba, no tenim escales mecàniques com a l’arquitectura o lectors de pantalla, com es té en tecnologia, sinó que comptem amb el currículum i podem prendre decisions perquè l’ensenyament sigui accessible i els estudiants puguin aprendre. A partir d’una revisió del coneixement científic sobre l’ensenyament es crea un model que pren tres factors com a referència:
- Els factors afectius o emocionals, vinculats a les xarxes afectives.
- El component informatiu, el coneixement té continguts i informació que cal elaborar.
- El component estratègic, les accions que han de fer els estudiants per relacionar-se amb la informació i així construir l’aprenentatge.
Es tracta, doncs, d’un model didàctic, perquè s’orienta a la pràctica en l’àmbit de la intervenció educativa, organització, etc. No hi ha una teoria prèvia que vulgui demostrar, sinó que es parteix del que fan els docents, que són l’element fonamental del procés. Aquest és un dels grans valors del disseny universal per a l’aprenentatge, que dona visibilitat al coneixement derivat de la pràctica educativa.
Un dels grans valors del disseny universal per a l’aprenentatge és que dona visibilitat al coneixement derivat de la pràctica educativa
Neurociència i DUA aplicats al procés d’ensenyament i aprenentatge
Els avenços en la neurociència, especialment els que s’han basat en el diagnòstic per la imatge, han contribuït que puguem conèixer una mica millor què passa en aquesta caixa negra que és el cervell. D’alguna manera, la neurociència ens informa i ens dona pistes de la singularitat del procés d’aprenentatge, és a dir, de quin és el paper de les diferents xarxes neuronals a l’aprenentatge, l’efecte que tenen al cervell les diferents tasques. En altres paraules, la neurociència ens facilita informació perquè les nostres decisions didàctiques hi puguin trobar suport.
La neurociència ens facilita informació perquè les nostres decisions didàctiques hi puguin trobar suport
La neurociència ens ha ajudat a comprendre millor el procés d’aprenentatge i aquest creu Alba Pastor que és un dels seus grans valors. Aquest fet els ha permès partir de models de la neurociència per crear el model DUA, i per aquest motiu l’organització de tota la informació s’estructura al voltant de tres xarxes neuronals. DUA es basa en el paper d’aquestes xarxes neuronals en els processos d’aprenentatge, que encara que intervenen de manera conjunta, per apropar-nos-hi és més eficaç veure-les per separat.
El DUA i la innovació
Per a Carmen Alba, el DUA no és una estructura tancada, sinó un esquema de pensament on podem anar incorporant les metodologies que considerem innovadores, però amb sentit. El que hem de posar per davant és la meta, quins aprenentatges necessiten tenir els alumnes en aquest tema o durant aquest curs. I a partir d’aquí s’integren les innovacions. El que és important és que el DUA et dona aquest marc per entendre millor el procés; les claus sobre les quals cal reflexionar quan planifiquem l’acció educativa, l’ensenyament, l’organització del centre, la coordinació del professorat, les mesures curriculars, les mesures d’adaptació curricular. En resum, l’aprenentatge, els estudiants, el context són la clau perquè planifiquem el currículum i l’organització del centre i de l’aula. Aquí és on el disseny universal entra i ens facilita aquest procés.
Implantar el model DUA
El DUA, sosté Carmen Alba, és un model global, sistemàtic, basat en evidències científiques, que tot partint de la pràctica educativa, reconeix que en educació hi ha molt de coneixement ja generat pels docents i per l’experiència i ho recull, sistematitza i organitza. És per això que ens permet tenir una estructura, un marc i un llenguatge comú per poder treballar en equip.
La seva implantació, a proposta de l’autora, hauria de començar per un diagnòstic, perquè si no sabem on som no detectem quines són les necessitats, les mancances, les dificultats; serà difícil avançar. En segon lloc, un pla estratègic que és un pla de millora i el DUA ens pot ser útil. Usar eines o instruments per analitzar o avaluar l’entorn inclusiu dels centres. A més, el DUA també et facilita el següent pas que és posar en marxa mesures concretes per anar canviant aquestes pràctiques. I entre aquestes mesures segur que sempre apareixerà la formació del professorat, perquè s’identificaran quines són les mancances dels docents d’un centre per poder respondre amb la qualitat que requereixen els nostres estudiants, tots siguin quines siguin les seves necessitats i capacitats.
Tot això, conclou, requereix un altre dels grans temes de l’educació: cal avaluar què s’està fent i fer un seguiment periòdic. Els docents no podem continuar treballant de manera aïllada, sinó que hem d’entendre que tota la nostra feina s’ha de basar en la coordinació i cal tenir-la freqüentment. I en tota aquesta tasca, el DUA és un enfocament didàctic per a l’educació inclusiva i un marc per avançar a la pràctica a les aules i centres de forma compartida.
Els docents hem d’entendre que tota la nostra feina s’ha de basar en la coordinació i cal tenir-la freqüentment
Llegiu l’entrevista completa a M. Carmen Alba a Diàlegs Inclusió i progrés humà.
Valora aquest post
Et pot interessar
