Carlos Magro Mazo és el president de l’Associació Educació Oberta. És llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa com a consultor independent en educació en els àmbits de la innovació i la tecnologia educativa i les polítiques públiques en educació. És membre del grup de recerca Coneixement Obert per a l’Acció Social CAAS de la Universitat de Granada i membre del col·lectiu DIME (Docents per a la Inclusió i la Millora Educativa), entre d’altres.

Entrevista a Carlos Magro Mazo

Quins creu que són els aspectes clau per a l’educació dels nens i joves a l’era de la Intel·ligència Artificial?

Educar té a veure amb donar als qui eduquem les paraules i la capacitat de pensar per entendre el món en què viuen. La primera pregunta que ens hauríem de fer és si a l’escola estem donant eines per entendre aquest món que té a veure amb la tecnologia.

Com pot ajudar la tecnologia a millorar la qualitat de l’educació?

L’escola és un dispositiu tecnològic, potser no entès com ho entenem ara. La història de l’escola és plena de tecnologia: el llibre és una tecnologia tremenda que ha perdurat moltíssim, que segueix damunt les taules dels estudiants; també la mateixa organització de l’escola és un tipus de tecnologia que busca uns resultats concrets. En els darrers cent anys, el tipus de tecnologies en què pensem, quan ens referim a l’educació i a l’escola, són tecnologies vinculades a la informació. I ara, a l’últim any i mig, no parem de parlar de les IA, de les intel·ligències artificials, en concret de les generatives i del seu impacte en l’educació.

A l’escola de masses, l’escola que escolaritza tothom, li costa centrar-se en el fet individual, personalitzat, atendre les diferències. Per tant, cada cop que apareix una d’aquestes tecnologies, encara que ens ajudarà a fer això que volem fer, que és atendre els interessos i les diferències que mostren tots els nostres estudiants a les aules, tornem a posar totes les nostres il·lusions en aquesta tecnologia. Això és una promesa que mai no s’ha complert, però que probablement requereix que pensem una mica més enllà.

A l’escola de masses, l’escola que escolaritza tothom, li costa centrar-se en el fet individual i atendre les diferències

El més assenyat és que hàgim de problematitzar força més què significa la intel·ligència artificial per a l’educació

Si som capaços de fer educativa la IA, probablement estem davant d’una oportunitat per al sistema educatiu, però això encara s’ha de veure.

Com afecta l’omnipresència de la tecnologia en l’educació i, en concret, en l’educació en el bon ús d’infants i joves?

Vulguem o no, la tecnologia és part de les nostres vides, sempre ho ha estat, però aquestes tecnologies actuals són més presents que mai. Ens donen possibilitats de fer coses que abans no podíem, però també generen complexitats i dificultats que encara no sabem manejar.

Fa unes dècades vam decidir com a societat que eduquem per a la vida, no només feina o la lectoescriptura bàsica, sinó de manera integral. Donem eines, pensament crític i paraules per entendre i actuar al món. I si la vida és plena de tecnologia, l’escola també ha d’educar en tecnologia i amb tecnologia.

No necessitem una assignatura específica; de la mateixa manera que ensenyem a pensar històricament o matemàticament, hem d’ensenyar a pensar digitalment i ser crítics amb la tecnologia.

Com es podria empoderar nens i joves a l’escola per créixer com a ciutadans lliures i socialment compromesos?

Prendre’ns seriosament la intel·ligència artificial a l’escola, és a dir, no deixant-la fora, sinó posant-la com a objecte d’aprenentatge al mig de l’aula, significa educar en la tecnologia, en primer lloc, però també amb la tecnologia.

En els darrers trenta o quaranta anys, vivim allò que alguns anomenen una etapa d’absolut neoliberalisme econòmic. I en aquesta societat que hem configurat, que va a més, la tecnologia és l’aliat perfecte.

Demanar a l’escola que lluiti contra això és molt difícil, però sens dubte és un lloc on, si eduquem en la justícia, en la igualtat, en la democràcia, en entendre que no tothom ho té tot, si eduquem en aquest tipus de valors fonamentals, en els drets humans, això sortirà com una contradicció de la nostra manera de viure. Formem persones que siguin capaces, almenys, de qüestionar aquesta manera de viure en què, insisteixo, economia i tecnologia estan tremendament vinculades.

Formem persones que siguin capaces de qüestionar aquesta manera de viure en què economia i tecnologia estan molt vinculades

Creu que és raonable pensar que pugui arribar a passar que les màquines assumeixin més protagonisme que els éssers humans? Com podria l’escola oferir una educació preventiva davant d’aquesta possibilitat?

Això és el que anomenen alguns la ‘singularitat tecnològica’, és a dir, aquell moment en què podem perdre el control sobre la tecnologia que hem creat nosaltres mateixos. Aquesta és una mena d’amenaça que està amb nosaltres des dels anys quaranta i cinquanta. La ciència-ficció l’ha desenvolupat moltíssim i ara ens arriben aquests dispositius que anomenem casualment intel·ligència artificial, tot i que ni és intel·ligent en termes humans, perquè no té res a veure amb la nostra intel·ligència, ni és artificial, perquè en realitat són els meus recursos i té molta part que és física. Algú ens diu que d’aquí a uns anys aquestes màquines pensaran i aprendran per si mateixes, d’alguna manera ens superaran i que estarem gairebé com a “El planeta dels simis”, controlats per robots que seran més intel·ligents que nosaltres.

En realitat, res del que tenim ara mateix no sembla que vagi per aquest camí. Necessitem una educació que ens permeti comprendre i qüestionar el que està passant, però també necessitem una escola que ens permeti fer un ús millor de les tecnologies i de la intel·ligència artificial, saber on són els seus límits, saber utilitzar-la per allò que nosaltres necessitem i no al revés.

Necessitem una escola que ens permeti fer un ús millor de les tecnologies i de la intel·ligència artificial