per Jordi Viladrosa i Clua

En un món cada cop més globalitzat, interconnectat i tecnològic, la competència digital s’ha convertit en un requisit fonamental per a la formació integral dels estudiants. És en aquest context que l’Estudi Internacional sobre Competència Digital (ICILS) emergeix com una eina essencial per avaluar i entendre el nivell de preparació dels alumnes davant dels reptes del món digital. El seu enfocament global no només permet comparar les capacitats digitals dels estudiants del nostre país amb altres sistemes educatius, sinó també identificar tendències comunes, bretxes persistents i pràctiques reeixides que poden guiar estratègies locals. Aquesta anàlisi vol oferir una visió àmplia que faciliti la comprensió de desafiaments compartits i les oportunitats per transformar l’educació digital en un pilar essencial del desenvolupament equitatiu i sostenible.

ICILS: un observatori de la competència digital

Promogut per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), l’ICILS té com a objectiu avaluar la competència digital dels estudiants de segon de secundària a escala global. Creat l’any 2013, aquest estudi es realitza cada cinc anys, oferint una anàlisi comparativa i evolutiva de les capacitats digitals a diversos països.

L’edició de 2023 ha estat particularment significativa, ja que ha comptat amb la participació de més de 130.000 estudiants i més de 60.000 docents de 35 sistemes educatius. Els resultats proporcionen una radiografia clara del nivell de competència digital (CIL) i de pensament computacional (CT) dels estudiants, així com del paper que hi juga el context socioeconòmic i cultural.

Resultats clau de l’ICILS 2023

De l’anàlisi de l’estudi destaquem cinc blocs que, al nostre entendre, són rellevants:

1. Competència digital bàsica: Prop del 50% dels estudiants de segon de secundària han assolit almenys el nivell 2 de competència digital, un llindar que indica un coneixement funcional dels aspectes bàsics de l’ús d’ordinadors. Tanmateix, aquest percentatge també implica que una altra meitat dels estudiants tenen habilitats digitals limitades, fet que destaca la necessitat d’intervencions educatives específiques.
2. Evolució estancada: Una dada preocupant és que cap dels països participants des de 2013 ha registrat un augment significatiu en el rendiment mitjà de competència digital. Això apunta a la urgència de revisar les polítiques i pràctiques educatives per millorar aquest àmbit.
3. Bretxa de gènere i socioeconòmica: Les noies superen estadísticament els nois en competència digital en 28 països participants. A més, els estudiants de famílies amb un nivell socioeconòmic més alt o que parlen la llengua del test a casa obtenen resultats més alts. Aquesta desigualtat remarca la necessitat de polítiques inclusives per reduir la bretxa digital.

4. Pensament computacional: Dos terços dels estudiants mostren prou capacitats per resoldre problemes reals mitjançant solucions informàtiques. Això és un indicador positiu, tot i que, com passa amb la competència digital, s’observen diferències significatives segons el context socioeconòmic.
5. Rol de l’escola i la família: Sorprenentment, els estudiants informen haver après més sobre l’ús responsable d’internet fora de l’entorn escolar. Aquesta dada reobre el debat sobre la necessitat d’integrar millor aquestes habilitats en el currículum acadèmic.

Reptes i oportunitats per als centres educatius

Les conclusions de l’ICILS 2023 ofereixen un punt de partida interessant per replantejar estratègies educatives i afavorir una millor preparació digital dels alumnes. Algunes propostes aplicables inclouen:

1. Disseny curricular integrador: És fonamental incorporar competències digitals i pensament computacional en el currículum de manera transversal. No només com a assignatures independents, sinó també com a eines en altres disciplines (matemàtiques, ciències socials, llengües…).

2. Formació del professorat: L’estudi destaca la necessitat d’una formació específica per als docents en l’ús de recursos digitals i en intel·ligència artificial generativa. Això els permetria fer un ús pedagògic més efectiu de les tecnologies.
3. Accions per reduir la bretxa digital: Cal implementar programes que facilitin l’accés a recursos digitals als alumnes amb menys oportunitats. Això pot incloure préstecs d’equips, formació específica o accés a internet en entorns desafavorits.
4. Promoció del pensament crític: Una de les recomanacions de l’ICILS és ensenyar els estudiants a avaluar la precisió, la veracitat i la rellevància de la informació que troben en línia. Això es pot fer mitjançant tallers o activitats pràctiques basades en exemples reals.

5. Col·laboració escola-família: Els centres educatius han de fomentar una col·laboració estreta amb les famílies per reforçar l’aprenentatge digital també fora de l’escola. Això pot incloure sessions formatives per a pares o l’ús de plataformes compartides.

Comparativa de l’ICILS 2023 amb altres estudis internacionals

Els resultats de l’ICILS 2023 no solament proporcionen una visió detallada de la competència digital dels estudiants, sinó que també conviden a una reflexió més àmplia quan es comparen amb altres estudis internacionals com el PISA (Programme for International Student Assessment) o el TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study). Tot i que aquests estudis no se centren exclusivament en la competència digital, comparteixen elements contextuals que ens permeten identificar patrons comuns en l’educació global.

Bretxa socioeconòmica i contextual: Una de les principals similituds entre l’ICILS i el PISA és la persistent bretxa en els resultats segons el context socioeconòmic. A PISA s’ha constatat repetidament que els estudiants de famílies amb més recursos obtenen millors resultats en totes les àrees avaluades, un patró que l’ICILS confirma en l’àmbit digital. A més, la competència digital, com les habilitats en matemàtiques o comprensió lectora avaluades per PISA, es veu influenciada per factors com la llengua parlada a casa o l’accés a tecnologia fora de l’escola.

Competència digital i habilitats transversals: Mentre que l’ICILS mesura específicament l’ús d’eines digitals i el pensament computacional, PISA ha començat a incorporar avaluacions sobre la resolució de problemes col·laboratius i habilitats globals, que sovint estan relacionades amb la capacitat de treballar en entorns digitals. Els resultats indiquen que les habilitats tecnològiques no es desenvolupen aïlladament, sinó que requereixen un enfocament integral que també fomenti el pensament crític i l’aprenentatge autònom, aspectes que també apareixen al TIMSS.

Evolució estancada: En termes de tendència, l’ICILS 2023 subratlla la manca de millora significativa en la competència digital global des del 2013. Aquesta observació ressona amb el que s’ha vist a PISA en àrees com la comprensió lectora, on els avenços han estat limitats en molts països malgrat els esforços reformistes. Això posa de manifest que millorar habilitats fonamentals, com la digitalització o la lectura, requereix transformacions més profundes en les polítiques educatives i en l’accés als recursos.

El rol del gènere: Una altra similitud interessant és la qüestió del gènere. Els resultats de l’ICILS mostren que les noies obtenen puntuacions més altes que els nois en competència digital, un fet que també s’observa a PISA en comprensió lectora. No obstant això, aquest patró es capgira en àrees com les matemàtiques i les ciències, on els nois solen obtenir millors resultats. Això suggereix la necessitat d’explorar com les expectatives socials i culturals poden influir en el desenvolupament d’habilitats específiques.

Convergència en reptes globals: Tant l’ICILS com el PISA i el TIMSS mostren que les competències dels estudiants estan influenciades per l’entorn escolar, però també per les condicions socioeconòmiques i culturals més àmplies. Aquest factor transversal indica que les polítiques educatives efectives han d’anar més enllà de les aules per abordar desigualtats estructurals.

El cas espanyol

Els resultats de l’ICILS 2023 revelen que Espanya es troba en una posició intermèdia pel que fa al nivell de competència digital dels seus estudiants en comparació amb altres sistemes educatius participants. Mentre que prop del 50% dels alumnes espanyols arriben al nivell 2 de competència digital, aquest percentatge s’alinea amb la mitjana global, però dista dels països amb millors resultats. Així mateix, a Espanya s’observen desigualtats significatives similars a les internacionals, com la bretxa de gènere i les diferències segons el context socioeconòmic i cultural dels estudiants. Aquests patrons comuns subratllen la necessitat d’implementar polítiques educatives inclusives que, igual que en altres països, redueixin aquestes disparitats i enforteixin la integració de competències digitals al currículum.

Construint el futur digital

L’estudi ICILS 2023 ens ofereix un diagnòstic precís de la situació actual de la competència digital dels nostres estudiants, i també es converteix en una eina clau per impulsar un canvi transformador en el camp educatiu. Els resultats obtinguts subratllen la necessitat imperiosa d’integrar la competència digital al currículum de manera transversal, reconeixent-la com una habilitat essencial per al desenvolupament personal i professional en un món cada vegada més digital. Invertir en educació digital no és una opció, sinó una obligació si volem garantir que les futures generacions no només siguin consumidors passius de tecnologia, sinó també ciutadans actius i crítics capaços d’aprofitar tot el seu potencial.

Les dades proporcionades per l’ICILS 2023 corroboren les conclusions d’altres investigacions internacionals, en destacar que la competència digital forma part d’un conjunt més ampli d’habilitats transversals essencials per al segle XXI. La bretxa digital no es pot abordar de manera aïllada, sinó que requereix un enfocament educatiu integral que promogui el pensament crític, la inclusió i la igualtat. En comparar els resultats del nostre país amb els d’altres sistemes educatius, entenem que la millora de la qualitat educativa exigeix una col·laboració estreta entre diferents actors a escala internacional.