per Jordi Viladrosa i Clua

Francesc Torralba Roselló és doctor en Pedagogia, Filosofia, Història i Teologia. En l’actualitat és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull. Alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure i divulgar el seu pensament. El seu treball s’orienta cap a l’antropologia filosòfica i l’ètica emmarcat dins del personalisme contemporani. És un autor prolífic, amb més de 1.800 articles i 100 llibres publicats dels quals destaca: “Vivir en lo esencial” (Plataforma Editorial S.L., 2020), “Lideratge ètic” (Angle Editorial, 2016), “Córrer per pensar i sentir” (Angle Editorial, 2015) o “El valor de tenir valors” (Ara llibres, 2012).

“L’ètica algorítmica”. El món tecnològic actual està canviant radicalment la manera de viure, de relacionar-se, de pensar, de crear, de voler, de treballar, i planteja grans qüestions respecte a la pròpia identitat i la societat. L’autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic.

L’acceleració tecnològica del nostre temps ens porta a reenfocar la manera com vivim, treballem o ens relacionem i, alhora, també qüestiona profundament els valors sobre els quals s’edifiquen les nostres societats. L’avenç de la intel·ligència artificial, la robòtica i l’ús massiu de dades planteja interrogants que no poden ser resolts des d’un punt de vista estrictament tècnic. Francesc Torralba, a “L’ètica algorítmica”, obre una finestra a un debat imprescindible: com podem integrar la tecnologia en les nostres vides sense perdre la nostra essència com a éssers humans? Aquest assaig ens proposa una mirada interdisciplinària que situa l’ètica al centre del progrés tecnològic, convidant-nos a explorar els límits i les possibilitats d’un futur on les màquines i els ginys esdevenen protagonistes.

La tecnologia com a úter social

Torralba comença reflexionant sobre com conceptualitzar una tecnologia que sigui, alhora, humanista i inclusiva. L’autor planteja que l’espiral accelerada d’innovació, desenvolupament i consum planteja un desafiament clau: garantir que la tecnologia serveixi al bé comú, afavorint el benestar social i la prosperitat econòmica.

El debat sobre la robòtica, segons Torralba, es polaritza entre el tecnooptimisme, que entreveu un futur millorat gràcies a l’avenç tecnològic, i el tecnopessimisme, que tem un impacte negatiu en les relacions socials i el coneixement humà. Si bé l’autor reconeix la importància de mantenir una actitud esperançadora davant de la innovació tecnològica, subratlla la necessitat d’abordar els interrogants que aquesta planteja.

En aquest context, Torralba emfatitza la importància que la societat, en conjunt, prengui consciència dels desafiaments i oportunitats que planteja la tecnologia. Només així podrem assegurar que aquesta serveixi als nostres interessos i no al revés.

Ètica algorítmica

Al següent bloc, Torralba aprofundeix en l’ètica algorítmica, presentant-la com una subdisciplina de l’ètica aplicada a la tecnologia, estretament relacionada amb l’ètica de la robòtica. L’autor destaca que la programació implica decisions que tenen implicacions morals, i que l’autonomia dels sistemes, tot i desitjable, planteja interrogants sobre la capacitat dels algorismes per prendre decisions veritablement autònomes.

Una de les principals preocupacions ètiques és la manca de transparència en els algoritmes. L’opacitat algorítmica, producte d’estratègies comercials, la complexitat del codi i la dificultat de traduir els models matemàtics a llenguatge humà, dificulta l’avaluació dels valors i els biaixos subjacents.

Torralba planteja la necessitat de comitès d’ètica interdisciplinaris per garantir que el desenvolupament d’algoritmes es faci de manera responsable. Així mateix, alerta sobre els riscos associats a la recopilació massiva de dades, la generació de “deep fakes” i l’impacte ambiental de la intel·ligència artificial.

L’autor conclou destacant que l’omnipresència dels algorismes a la nostra vida quotidiana planteja interrogants fonamentals sobre la nostra privadesa i les nostres llibertats fonamentals.

La robotització de l’àmbit quotidià

L’imaginari col·lectiu associa els robots a màquines capaces d’imitar les funcions humanes, tal com es presenta a la ciència-ficció. Tot i això, la robòtica actual, que integra disciplines com l’enginyeria, la biologia i les nanociències, ha donat lloc a robots cognitius amb capacitats cada vegada més sofisticades. Aquests robots, caracteritzats per la seva autonomia, mobilitat, comunicació i interactivitat, plantegen desafiaments ètics, jurídics i socials sense precedents.

La intel·ligència artificial ha estat el motor d’aquest desenvolupament, cosa que permet als robots fer tasques complexes en entorns dinàmics. No obstant això, la presència creixent de robots a la nostra vida quotidiana ha suscitat interrogants sobre el seu impacte en l’ocupació i en les relacions socials, donant origen a una nova disciplina: la roboètica.

La roboètica cerca establir principis ètics per al disseny i desenvolupament de robots, garantint que el seu ús sigui beneficiós per a la societat. Un dels reptes més importants és determinar com programar robots amb un sentit de l’ètica. És possible crear agents ètics artificials? Amb quins valors i principis han de ser programats? Aquestes preguntes obren un ventall ampli d’especulacions sobre el futur de la relació entre humans i màquines.

Màquines ètiques

Francesc Torralba ens submergeix en un debat fonamental sobre la creixent presència de la intel·ligència artificial a la nostra societat i les seves implicacions ètiques. L’autor planteja interrogants crucials: És possible dotar les màquines d’una moral autònoma? Quins principis ètics haurien de guiar-ne el desenvolupament? I potser el més important, com podem garantir que la IA no perpetuï les desigualtats socials existents?

Torralba explora diverses aplicacions de la IA, des de la cirurgia robòtica fins a l’educació, i en destaca els desafiaments ètics inherents a cadascuna. Per exemple, en l’àmbit educatiu, planteja interrogants sobre el paper del docent en un futur on els robots podrien assumir moltes de les seves funcions. Alerta, també, sobre els riscos d’un desenvolupament tecnològic descontrolat, especialment en el context de la guerra i el mercat laboral.

Una de les principals contribucions del llibre és la seva crida a un “humanisme tecnològic”, que prioritzi els valors humans sobre els interessos purament tècnics. Torralba ens convida a reflexionar sobre les conseqüències socials i culturals de la IA, i a exigir un marc regulador que en garanteixi el desenvolupament responsable.

El poder de les dades

“El poder de les dades” aprofundeix com l’anàlisi massiva d’informació ha transformat la manera com les empreses entenen i interactuen amb els consumidors. En revelar patrons de comportament, preferències i fins i tot vulnerabilitats, el “big data” planteja importants interrogants ètics. Tot i això, les seves aplicacions en diversos camps, des de la ciència fins a l’ecologia, són innegables. La personalització de la informació facilitada per l’anàlisi de grans volums de dades ha revolucionat la presa de decisions. No obstant això, la simplificació i jerarquització de dades tan complexes requereixen una avaluació rigorosa que garanteixi la privadesa i protecció de la informació personal. Torralba assenyala que aquest nou panorama exigeix ​​un equilibri entre les necessitats de les empreses i els drets dels individus, i subratlla la importància del consentiment informat i la transparència en el maneig de dades confidencials.

Podem parlar de resurrecció digital?

Torralba aborda, en aquest darrer bloc, el controvertit concepte de “resurrecció digital”, que implica la preservació i eventual reactivació d’una identitat digital després de la mort física. Aquesta idea, atractiva per al transhumanisme, planteja interrogants sobre la naturalesa de la mort i la nostra relació amb la tecnologia. L’autor qüestiona si la immortalitat digital representa una evasió de la mort o una nova forma de dol. La creixent interacció entre el món real i el virtual desafia el marc jurídic actual, que haurà d’abordar qüestions com la gestió de la identitat digital “post mortem” i la protecció de la privadesa. Tot i que la tecnologia permeti crear representacions digitals molt realistes de persones mortes, aquestes no poden capturar la totalitat del seu ésser. La resurrecció digital, per tant, planteja dilemes ètics i filosòfics profunds.

Com a conclusió, Torralba ens convida a reflexionar sobre el paper de la tecnologia a les nostres vides i a exigir un desenvolupament tecnològic responsable. L’autor explora els desafiaments ètics de la intel·ligència artificial, la robòtica i l’ús de dades, i subratlla la necessitat d’un enfocament humanista que prioritzi el benestar de les persones. Aquest llibre és una crida a l’acció perquè la societat i els tecnòlegs treballin junts en la construcció d’un futur tecnològic més just i equitatiu.

Per a més informació: https://www.youtube.com/watch?v=mdh-2LKBlQo&t=1709s