per Ana Moreno Salvo

Stephen Harris és cofundador i director de Learnlife a Barcelona. El 2005, va fundar el Sydney Centre for Innovation in Learning (SCIL). La seva visió és integrar la innovació a les escoles, aprofitant la passió i l’experiència dels equips que hi han treballat. Té profunds coneixements sobre lideratge, innovació i cultura.

Leticia Lipp és un dels membres fundadors de Learnlife. És la responsable i líder dels equips de Recursos Humans i Cultura des de la fundació de Learnlife. Actualment, exerceix de “headhunter” buscant talents com a directors, líders pedagògics, professors i dissenyadors d’experiències d’aprenentatge.

Des d’Impuls Educació ens interessem per les recerques a escala internacional i tractem d’establir connexions amb experts de tot el món. Considerem imprescindible, com a centre de recerca i divulgació, tenir en compte l’opinió i l’experiència d’aquests professionals; la visió del qual ens aporta sempre noves perspectives i modes d’entendre aquest món tan apassionant de l’educació.

Amb Stephen Harris i Leticia Lipp vam tenir l’oportunitat de tenir una conversa, en la qual ens van comptar el projecte de Learnlife i vam estar parlant de la importància d’un bon lideratge i equip docent per a un aprenentatge permanent dels alumnes. En aquest article recollim part del que parlem amb els experts en l’entrevista que els realitzem; podeu disposar de la versió completa d’aquesta, en l’exemplar 5 de la revista Diàlegs: “Formació del professorat”.

Entrevista a Stephen Harris i Leticia Lipp

Ens poden explicar quines són les claus del projecte de transformació Learnlife i què creien que els fa diferent d’altres projectes d’innovació?

Stephen Harris (SH): Hem tingut la capacitat de reunir un marc i simplement fer-ho. Learnlife ha fet un procés evolutiu que és el que realment pensem que és al nucli d’un bon aprenentatge; és a dir, allò que un professor ha de ser capaç d’entendre. És així com podem portar aquest model a qualsevol context. S’ha de ser capaç de dur a terme la transformació. El canvi ha de ser processable a escala d’aula, si cal, a tota una escola o a tot el sistema si és necessari. El més important en l’aprenentatge és que l’alumne experimenti un món de relacions funcionals.

Si entres en una comunitat i et sents amenaçat o hi ha un desequilibri de poder, això limitarà el teu aprenentatge. El que és essencial és fer que les relacions positives siguin fonamentals per a tota la resta. I una vegada que s’aconsegueix es comença a construir la confiança que dona forma a la cultura d’aprenentatge en la direcció que es desitja.

Com descriurien el rol del docent d’una Escola Hub de Learnlife?

Leticia Lipp (LL): El “guia d’aprenentatge”, nom que donem a un professor de Learnlife, és algú que promou la passió i torna la responsabilitat de l’aprenentatge a l’alumne. No es tracta de controlar el comportament de la gent a l’aula i intentar diferenciar, es tracta d’establir una relació positiva i de responsabilitat. La responsabilitat de l’alumne és de l’alumne, no del professor. Aquesta és una diferència essencial, ja que els alumnes no han de tenir aquesta actitud de “he de complir”, “no vull que em facin fora de classe”, “he de portar-me bé”, “he de treure bones notes perquè els meus pares estiguin contents”. Això encara passa massa vegades.

Com descriurien l’entorn d’aprenentatge que intenten construir?

SH: El que intentem establir és un entorn d’aprenentatge en què la cultura de l’aprenentatge sigui forta i inconscient. Hi és, però en realitat impulsa l’individu a les seves eleccions i al seu comportament i al seu desig de participar en els programes.

Ens poden explicar breument el paper del docent per guiar els alumnes en aquestes trajectòries?

SH: El paper del professor és intervenir quan calgui. Si tens un nen amb dificultats per comprometre’s, no li dius simplement que s’assegui, que estigui en silenci, que miri al capdavant. Has d’esbrinar què està bloquejant el seu compromís. Què podem canviar com a adults per alliberar l’amor per a l’aprenentatge? Per a mi, aquest és un canvi fonamental que qualsevol escola i qualsevol professor pot fer. Si hi ha un problema obvi en un nen, no culpis el nen. Primer mira el sistema, perquè és el que pot haver produït aquest problema.

Perquè el professor sigui la millor guia d’aprenentatge, ens hem de centrar en els problemes que li ho poden impedir. Hem d’assegurar-nos que hi hagi un entorn psicològicament segur en què hi hagi confiança. Hem d’assegurar-nos que la gent entén cap a on va i per què les coses són una mica diferents, perquè si no, és molt temptador simplement tornar on estaven passant i han d’entendre el que funciona. La investigació de John Hattie mostra clarament que la retroalimentació oportuna és un dels més poderosos determinants del creixement de l’aprenentatge.

Cal tenir un sistema on tinguis aquesta relació i converses al lloc on pots donar la retroalimentació immediata perquè aquest és el canvi poderós. És així com creix la confiança. L’impacte de la confiança és que pots passar de la cooperació a la col·laboració. L’impacte de les relacions positives és que et pots sentir segur amb mi per plantejar-me qualsevol qüestió difícil perquè no qüestionaré de sobte la teva lleialtat o qualsevol altra cosa. Intentaré que creixis en aquest context.

Com és el procés de crear un equip docent que funcioni de manera eficaç?

SH: Com a líders, com a persones que fem la selecció, hem de tenir les habilitats de saber com dirigir un equip. Hi ha molts directors d’escola als quals mai no se’ls ha ensenyat aquesta habilitat. Tenim un problema gros si el líder d’una escola no sap escoltar, crear un espai psicològic segur o construir un equip.

Ens podrien explicar les claus per aconseguir que cada persona estigui al “seient” adequat al seu perfil i aspiracions?

LL: Tenim clar quines són les competències necessàries per ser un bon guia d’aprenentatge. Avaluem competències d’una manera molt exhaustiva. Es tracta de demostrar flexibilitat i agilitat, a més d’una gran consciència d’un mateix i de reconèixer les emocions o tenir capacitat d’establir i mantenir límits saludables.

En què soc bo i com podria fer servir aquestes habilitats? Potser en un altre lloc a Learnlife. Veiem, per exemple, a l’equip d’aprenentatge del programa primari que els diferents guies d’aprenentatge tenen habilitats complementàries, per això algunes persones tenen una mentalitat d’enginyeria i codificació, d’altres són molt bons amb els mitjans digitals i vídeos i d’altres són afectuosos. Altres s’especialitzen en necessitats especials o s’ocupen de la salut i la seguretat. Intentem formar equips que es complementin entre si i que la gent canviï i creixi amb el seu aprenentatge evolutiu.

Com s’estructura i es dinamitza aquest lideratge?

SH: Els líders han d’aprendre durant tota la vida. No arribes a aquest lloc per dir “ho he aconseguit, tinc la meva oficina, tinc gent treballant per a mi”. Learnlife no és res de tot això. No hi ha oficina. L’espai és un espai compartit per tots. Així que he de ser capaç d’allunyar-me de qualsevol percepció que tingui que el lideratge té a veure amb la jerarquia, perquè el lideratge té a veure amb la direcció i té a veure amb el lideratge de servei. Si cal moure una cadira, si hi ha una aixeta que no funciona, no preguntaré si algú ho pot arreglar. Intentaré resoldre-ho jo mateix, perquè el que volem que aprenguin els nens són les mateixes habilitats que jo mostro en la resolució de problemes, en el pensament basat en reptes, en el pensament creatiu. Si jo no ho puc fer bé, com ho aprendran ells?

Idees clau de l’entrevista amb Stephen Harris i Leticia Lipp