Entrevista a Núria Salán
Per què creus que hi ha tan poques noies que es decideixin a estudiar carreres STEM?
No hi ha una única causa i la importància de cadascuna varia en funció de l’entorn (econòmic, social, familiar…). Els principals motius radiquen en una falta de models i referents. Es detecta una absència d’exemples de dones professionals STEM que es mostrin amb naturalitat i normalitat en tasques habituals, mentre sí que es dona en els de nois STEM. Hi ha dones STEM que s’identifiquen ràpidament, però solen ser dones molt potents (Marie Curie, Margarita Sales, guanyadores de Nobel, Anna Navarro-Schlegel, catedràtiques…) i això fa que una nena normal, amb notes normals, se senti allunyada d’aquests models. És important donar visibilitat a inventores sense formació universitària per deixar patent que no cal tenir gran formació per ser creativa o inventora, encara que si la tenen, millor. Reivindico la visibilitat de models de proximitat, per exemple, exalumnes de centres de secundària de qualsevol lloc, i que ara tenen una professió STEM, independentment de la via per la qual ho hagin aconseguit.
Un altre factor molt influent és l’entorn familiar. Per exemple, si aquest entorn té formació STEM a escala universitària, encara que una noia decideixi fer un cicle formatiu tecnològic, si no rep pressió, és molt, molt probable que quan acabi, s’animi a estudiar un grau universitari.
Finalment, hi ha un altre factor, que sovint resulta ser el més fort i és la falta de formació/informació de mestres en l’àmbit tecnològic i en les múltiples professions que es poden desenvolupar des de formacions STEM. Per exemple, molt pocs mestres procedeixen d’un batxillerat tecnològic. Com que no tenen coneixement ni certa passió per les STEM es creen tòpics i s’obvia el perfil més humà de la tecnologia (disseny de medicaments, de sistemes de conservació d’aliments i medicaments, de robots que fan possible cirurgies impossibles, de robòtica assistencial, d’ergonomia, de confort, de disseny sostenible…). Seria necessari incloure en la formació general de magisteri, continguts de tecnologia.
Aquests tres motius, solen combinar-se i quan convergeixen en un mateix punt, ens trobem amb un forat negre de STEM.
Reivindico la visibilitat de models de proximitat, per exemple, exalumnes de centres de secundària de qualsevol lloc, i que ara tenen una professió STEM, independentment de la via.
Què li diries als nostres joves (nens i nenes) perquè triïn disciplines STEM?
Que aquest segle XXI és un segle de ciència i de tecnologia, que les professions que s’exigiran en les dècades vinents, encara no s’han escrit, però seran professions relacionades amb les STEM i que si no desenvolupen un mínim de competències en aquest àmbit, es quedaran com a simples espectadors. Que no tindran capacitat de formar part del disseny del seu propi futur.
També els diria que la mala fama de les STEM no és real. Les matemàtiques no són difícils, són apassionants, però te les han d’explicar bé. Encara que es puguin percebre com una mica més complicades que altres disciplines, no són formacions inassolibles i la gratificació que comporta tenir una formació que t’ajudi a mantenir-te actualitzat, és impagable.
Quins penses que són les actituds i percepcions dels estudiants relacionades amb la ciència?
Que és per a persones molt intel·ligents, amb molt bones notes, amb un perfil socioeconòmic allunyat de les rendes baixes. Cap d’aquestes tres accepcions és estrictament certa. La ciència ens ha ajudat, al llarg de la història de la humanitat, a entendre el perquè de tot, a justificar els fenòmens que ens envolten, i des d’aquest enteniment i coneixement, hem pogut dissenyar remeis, millores i solucions per viure millor. Si ningú s’hagués dedicat a les STEM no tindríem mòbils, ni portàtils, ni Wi-Fi, ni bovines, ni aliments deshidratats… Tot aquest confort que ens envolta és, en bona part, el resultat de bones accions STEM. I el que ens queda per dissenyar i construir és el que està en les ments de les generacions que pugen.
Quins factors poden afectar significativament l’aprenentatge de les ciències?
Que els mestres tinguin una visió positiva i assertiva de les ciències. Si les tenen interioritzades, les transmetran amb passió.
Que estiguem venent models d’èxit que han triomfat en professions STEM. No ajuda una visió del típic geni autodidacta com Steve Jobbs, ni tampoc la pressió sobre quins estudis fer o finalitzar a determinades edats perquè sinó ets un fracassat. Hi ha joves que necessiten un altre ritme.
Hi ha opcions de gamificació o d’aprenentatge basat en problemes reals que ajuden molt a incorporar les ciències des d’exemples de la seva aplicació, per veure la seva utilitat. És necessària la complicitat, i la passió del professorat.
Des d’un perfil STEM pots participar, en primera persona, en el desenvolupament i construcció d’un món millor.
Quins factors poden afectar significativament l’ensenyament de les ciències i les vocacions STEM?
Exemples de tecnologies complexes que ens fan la vida còmoda i fàcil. I a partir d’aquests exemples, anant cap enrere, desgranar tots els coneixements que han estat necessaris per al desenvolupament de les mateixes i identificar les competències que han tingut les persones que les han desenvolupat.
També inclouria aquí la sectorització dels exemples d’aplicació de tecnologia: de manera fàcil es relacionen directament els avenços en mecànica amb cotxes potents, veloços…, però hi ha altres aspectes que també han estat importants (seguretat, confort, ergonomia, estalvi energètic) que es consideren com a assoliments de segona categoria. Els nois se senten atrets per la potència d’un cotxe, però les noies senten més empatia per l’eficiència energètica d’aquest. Un mateix exemple, amb diferents matisos.
Se sol dir que amb una carrera STEM no et faltarà feina. I és cert. Des d’un perfil STEM pots participar, en primera persona, en el desenvolupament i construcció d’un món millor. T’ho perdràs?
Referències
[1] L’any 2017 va rebre el premi Dona i Tecnologia de la Fundació Orange per la seva tasca divulgadora i propera de la tecnologia a tota la societat i a les dones en particular.
