Educació i avantatges de la intel·ligència humana respecte a l’artificial

La intel·ligència artificial (IA) s’està posicionant en un lloc central en múltiples aspectes de la vida contemporània. El seu impacte en l’educació comença a ser cada vegada més notori, generant profunds debats acadèmics, educatius i filosòfics. En la seva recent conferència “Intel·ligència humana i intel·ligència artificial”, durant l’EdTech Congres, Barcelona  2024, Daniel Innerarity, filòsof i professor de recerca en filosofia política, reflexiona sobre les diferències i similituds entre la intel·ligència humana i l’artificial, i com aquestes poden coexistir en lloc de competir.

Per als docents, entendre aquest panorama és crucial. La IA està redefinint el paper del mestre i els mètodes d’ensenyament, però no sense presentar desafiaments ètics i pedagògics. Innerarity argumenta que no es tracta d’una competició entre la intel·ligència humana i l’artificial, sinó de com ambdues poden complementar-se per a millorar els processos educatius i potenciar les capacitats humanes.

La intel·ligència humana i l’artificial poden complementar-se per a millorar i potenciar les capacitats humanes

La intel·ligència artificial es instrumental i està dissenyada per a resoldre problemes específics de manera eficient

En contrast, la intel·ligència humana és molt més flexible i contextual. Innerarity subratlla que la intel·ligència humana no es basa només en el processament d’informació, sinó en la capacitat d’interpretar i donar sentit a les dades en un context determinat. Els éssers humans no sols pensen i resolen problemes, sinó que també senten, comprenen i apliquen un judici moral.

La intel·ligència humana es basa en la capacitat d’interpretar i donar sentit a les dades en un context determinat

Segons Innerarity, la intel·ligència humana és creativa i adaptable, alguna cosa que la IA encara no pot replicar. Un aspecte clau que distingeix totes dues intel·ligències és que la IA està limitada per la seva programació, mentre que la intel·ligència humana és capaç d’improvisar, adaptar-se a situacions noves i prendre decisions basades en valors i emocions.

Innerarity no considera aquestes diferències com un desavantatge per a la IA ni com una amenaça per a la intel·ligència humana. En canvi, veu una oportunitat perquè ambdues col·laborin i es complementin, combinant la capacitat de processament i eficiència de la IA amb la creativitat i el sentit crític dels humans.

La complementarietat entre IA i Intel·ligència Humana

Un dels punts clau de la conferència de Innerarity és que la intel·ligència artificial i la humana no han de veure’s com a competidores, sinó com a aliades que poden potenciar-se mútuament. En lloc de témer que la IA substitueixi als humans en activitats intel·lectuals, Innerarity suggereix que hauríem de pensar en com la IA pot complementar i amplificar les nostres capacitats cognitives.

En l’àmbit educatiu, aquesta complementarietat ja s’està manifestant de diverses formes. Els algorismes d’IA poden ajudar els docents a identificar patrons d’aprenentatge en els estudiants, i a personalitzar els enfocaments pedagògics per a adaptar-se a les necessitats específiques de cada alumne. A més, la IA pot fer tasques repetitives i administratives, com la qualificació de proves o la gestió de dades, la qual cosa allibera temps perquè els docents es concentrin en tasques que requereixen empatia, creativitat i judici.

Innerarity planteja que, mentre la IA pot ser una eina extremadament útil, els éssers humans han de continuar mantenint el control sobre les decisions més importants. En l’educació, els docents haurien d’usar la IA per a millorar l’experiència educativa, però sense delegar completament la responsabilitat d’ensenyar a les màquines.

Els docents han d’usar la IA per a millorar l’experiència educativa sense delegar-hi completament la responsabilitat d’ensenyar

Un exemple clar d’aquesta complementarietat es troba en l’ús de plataformes educatives basades en IA que permeten als docents monitorar el progrés dels estudiants de manera més efectiva, mentre que aquests continuen exercint un paper crucial en la guia emocional i el desenvolupament crític dels alumnes.

Desafiaments ètics i pedagògics

​​Al llarg de la seva dissertació, Innerarity planteja diverses qüestions ètiques sobre la relació entre la intel·ligència humana i l’artificial, que són especialment rellevants en el camp de l’educació. Un dels principals desafiaments que aborda és la possible pèrdua d’autonomia del docent davant de la creixent dependència de la IA a les aules.

Per exemple, com s’ha de fer front a la creixent automatització d’uns certs aspectes de l’ensenyament? Innerarity adverteix que, encara que la IA pot ajudar els docents a ser més eficients, existeix el risc que aquests perdin control sobre certes decisions pedagògiques importants. En aquest sentit, és vital que els educadors mantinguin una visió crítica i reflexiva sobre l’ús de la tecnologia a les aules, assegurant-se que la IA no substitueixi la seva capacitat per a prendre decisions complexes i èticament fonamentades.

Un altre dels desafiaments ètics que planteja Innerarity és el biaix inherent en els algorismes de IA. Els sistemes d’IA estan desenvolupats i entrenats a partir de bases de dades històriques que, en molts casos, poden reflectir prejudicis socials preexistents. En l’àmbit educatiu, això pot traduir-se en la perpetuació de desigualtats o en decisions basades en criteris que no tenen en compte les complexitats de l’individu. Els docents tenen la responsabilitat de supervisar l’ús de la IA per a assegurar-se que els algorismes no generin biaixos que puguin afectar negativament els estudiants.

Els sistemes d’IA estan desenvolupats a partir de dades històriques que poden reflectir prejudicis socials preexistents

Finalment, Innerarity destaca la importància del judici moral, una cosa que és exclusiva dels éssers humans. Si bé la IA pot processar grans volums d’informació i fer recomanacions, només els éssers humans poden prendre decisions basades en principis ètics. En aquest sentit, els docents tenen un paper clau en assegurar que l’ensenyament no es limiti a la transmissió de coneixement, sinó que també inclogui la formació ètica i emocional dels estudiants.

Els docents tenen un paper clau en assegurar que l’ensenyament inclogui la formació ètica i emocional dels estudiants

Cap a una Intel·ligència Híbrida

Innerarity proposa el concepte d'”intel·ligència híbrida”, una combinació de les millors qualitats de la intel·ligència humana i l’artificial. Aquesta intel·ligència híbrida no busca substituir cap de les dues, sinó crear un sistema en el qual ambdues col·laborin per a generar millors resultats.

En el camp educatiu, aquesta intel·ligència híbrida es manifesta quan els docents utilitzen la tecnologia per a millorar les seves pròpies habilitats i coneixements. La IA pot oferir dades i anàlisis precises, mentre que els docents interpreten aquestes dades des d’una perspectiva humana, tenint en compte les emocions, les experiències i els valors dels seus estudiants. Aquest enfocament combina l’eficiència tècnica amb l’empatia i el judici ètic, creant un entorn educatiu més complet i adaptat a les necessitats del segle XXI.

La intel·ligència híbrida combina l’eficiència tècnica amb l’empatia i el judici ètic, creant un entorn educatiu més complet

Innerarity planteja que la intel·ligència artificial no ha de ser vista com una amenaça, sinó com una oportunitat perquè els docents ampliïn les seves capacitats, cosa que permet un enfocament més personalitzat i efectiu a l’aula.

Conclusió

La conferència de Daniel Innerarity ens convida a reflexionar sobre el futur de la intel·ligència humana en un món on la intel·ligència artificial està cada vegada més present. Per als docents, aquest és un tema crucial, ja que la IA està transformant l’educació de manera profunda.

No obstant això, tal com assenyala Innerarity, la intel·ligència humana continua sent insubstituïble en àrees clau com el judici moral, la creativitat i l’empatia. Els docents no han de témer a la IA, sinó aprendre a utilitzar-la com una eina que pot millorar les seves habilitats i fer que l’ensenyament sigui més eficient i personalitzat.

El desafiament principal per als educadors és trobar l’equilibri entre l’automatització i la humanitat en el procés educatiu. La clau està en abraçar la tecnologia sense perdre de vista els valors fonamentals que fan de l’ensenyament una labor essencialment humana. Com a docents, la missió és formar no només estudiants competents, sinó també persones ètiques i crítiques, capaces de fer front els reptes d’un món cada vegada més tecnològicament avançat.

El desafiament principal per als educadors és trobar l’equilibri entre l’automatització i la humanitat en el procés educatiu

Et recomanem escoltar la conferència completa:

Comparació d’ambdues intel·ligències. Un exemple real

La pel·lícula Sully (2016), dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Tom Hanks, explica la història real del capità Chesley “Sully” Sullenberger, qui va aterrar amb èxit el vol US Airways 1549 all riu Hudson el gener de 2009 després que tots dos motors fallessin a causa de la col·lisió amb un estol d’ocells. La heroïcitat, coneguda com el “Miracle al Hudson”, va salvar a les 155 persones que anaven a bord. La pel·lícula no sols narra l’aterratge d’emergència, sinó també la recerca posterior en la qual es qüestiona la decisió de Sully i si les simulacions d’intel·ligència artificial (IA) podrien haver suggerit un resultat millor o més segur.

L’aterratge d’emergència del vol 1549 és un exemple excel·lent per a comparar la intel·ligència humana i la intel·ligència artificial en la resolució de problemes complexos i en condicions extremes. Durant la recerca es van realitzar simulacions basades en intel·ligència artificial que replicaven l’incident per a determinar si Sully realment no tenia cap altra opció que aterrar en el riu. Els algorismes mostraven alternatives, com tornar a l’aeroport o aterrar en un altre aeroport pròxim, suggerint que aquestes maniobres podrien haver estat viables. No obstant això, aquesta comparació exposa diferències clau entre la intel·ligència humana i la IA.

Una de les principals diferències entre Sully i la IA radica en la flexibilitat en la presa de decisions sota circumstàncies inesperades. Les simulacions d’IA són capaces de calcular ràpidament múltiples opcions basades en dades precises. Tanmateix, aquestes simulacions manquen de la capacitat d’interpretar variables no quantificables que els humans tenen en compte en temps real. En el cas de Sully, va tenir menys de 3 minuts per a decidir què fer després que fallessin tots dos motors. En aquesta situació crítica, es va basar en la seva vasta experiència, intuïció i la comprensió de l’entorn en temps real per a decidir que un aterratge al riu Hudson era l’única opció viable.

Una de les principals diferències entre Sully i la IA radica en la flexibilitat en la presa de decisions sota circumstàncies inesperades

La IA, encara que molt eficient a processar grans volums de dades i oferir solucions teòricament òptimes, no pot “sentir” l’estrès, la incertesa o les limitacions del moment. Les simulacions que van suggerir un aterratge en un aeroport pròxim van ignorar el factor temps i el marge d’error mínim que Sully va considerar en avaluar que no podia arribar de manera segura a aquests aeroports. Això il·lustra com la intel·ligència humana té una capacitat única per a improvisar i adaptar-se a l’inesperat, una cosa que la IA encara no pot replicar plenament.

Ús del judici moral i l’experiència humana

L’experiència i el judici moral són elements fonamentals que diferencien la presa de decisions humana de la basada en IA. En el cas de Sully, la seva experiència com a pilot comercial i militar va influir en la seva decisió d’aterrar al riu. Sabia que, malgrat les difícils condicions, tenia una petita possibilitat de mantenir el control de l’avió si intentava un amaratge. Aquest judici no només es va basar en dades tècniques, sinó en una comprensió profunda del comportament de l’avió, les condicions meteorològiques i la possibilitat de minimitzar el risc per als passatgers.

L’experiència i el judici moral són elements fonamentals que diferencien la presa de decisions humana de la basada en IA

D’altra banda, la IA manca de judici moral. En les simulacions presentades durant la recerca, les alternatives mostraven una taxa d’èxit estadística, però no tenien en compte el valor de la vida humana en situacions d’incertesa. Les decisions basades en IA poden ser eficients en termes d’optimització matemàtica, però no consideren aspectes com la seguretat percebuda, la confiança en les pròpies habilitats i el context emocional en el qual es prenen les decisions. En el cas de Sully, la seva decisió va ser més enllà d’un càlcul tècnic: va ser una resposta humana, arrelada en la responsabilitat ètica i la necessitat de protegir les persones a bord.

Avaluació de riscos i conseqüències en situacions ambigües

La IA destaca en escenaris on les dades són clares i les opcions poden ser avaluades objectivament. No obstant això, en situacions ambigües i d’alt risc com la que va fer front Sully, la intel·ligència humana mostra un avantatge. Les dades inicials que Sully tenia eren limitades: sabia que els dos motors havien fallat, que no tenia potència i que estava descendint ràpidament. A partir d’aquesta informació, va haver d’avaluar múltiples factors: l’altitud, la velocitat, el trànsit aeri, les condicions geogràfiques i meteorològiques, i les probabilitats de supervivència dels passatgers.

Mentre que la IA pot avaluar escenaris alternatius amb precisió mil·limètrica, no té la capacitat d’incorporar incerteses no quantificables. Per exemple, no pot avaluar la “sensació” que té un pilot sobre el comportament de l’avió en circumstàncies crítiques o els petits detalls que Sully, com a pilot experimentat, podia haver notat en avaluar la viabilitat de tornar a un aeroport. En lloc de seguir una ruta lògica basada en dades limitades, Sully va optar per una decisió menys ortodoxa, però que finalment va resultar ser la més segura donades les circumstàncies.

La IA pot avaluar escenaris alternatius amb precisió mil·limètrica, però no té la capacitat d’incorporar incerteses no quantificables

Processament emocional i estrès en temps real

Un component fonamental de la intel·ligència humana és la capacitat de gestionar l’estrès i les emocions en situacions de risc extrem. Sully, com a humà, va haver de fer front a la pressió psicològica de salvar la vida de 155 persones sota una immensa pressió i en un temps extremadament limitat. La IA, per part seva, no experimenta estrès, la qual cosa en alguns contextos pot semblar un avantatge. No obstant això, en situacions en què les emocions juguen un paper crucial, la capacitat de gestionar l’estrès i prendre decisions sota pressió és una cosa que la IA no pot emular.

El processament emocional de Sully, combinat amb la seva experiència, li va permetre mantenir la calma i executar un aterratge d’emergència en circumstàncies gairebé impossibles. Aquesta capacitat humana per a suportar la pressió extrema i continuar prenent decisions correctes, fins i tot quan el marge d’error és mínim, continua sent un dels punts en els quals la IA està limitada.

Complementarietat entre la intel·ligència humana i la IA

El cas de Sully il·lustra les fortaleses úniques de la intel·ligència humana en situacions crítiques i d’alt risc, on l’experiència, la intuïció i el judici ètic juguen un paper crucial. Mentre que la IA pot oferir solucions basades en càlculs i dades precises, manca de la capacitat per a comprendre el context emocional, gestionar l’estrès i prendre decisions intuïtives en condicions impredictibles.

Sully il·lustra les fortaleses úniques de la intel·ligència humana en situacions crítiques, on la intuïció juga un paper crucial

Tanmateix, això no significa que la IA sigui inútil en aquests contextos. Més aviat, com ho esmenta Daniel Innerarity en la seva reflexió sobre la intel·ligència híbrida, la IA i la intel·ligència humana han de veure’s com a complementàries. En el cas del vol 1549, les simulacions basades en IA van ajudar a analitzar possibles alternatives i verificar les decisions preses per Sully, però va ser la intel·ligència humana la que va salvar vides en una situació d’extrema necessitat.

L’ensenyament més important d’aquest anàlisi és que la IA, malgrat les seves increïbles capacitats tècniques, no pot reemplaçar el judici humà en situacions de risc crític. Els millors resultats s’obtenen quan totes dues intel·ligències treballen juntes, aprofitant la velocitat i precisió de la IA i combinant-la amb la flexibilitat, l’ètica i l’adaptabilitat de la intel·ligència humana.