La Competència Digital Docent: per què i per a què

Aquesta formació pretén evidenciar l’ús i la implementació a l’aula i al centre d’un seguit d’eines i processos digitals

La CDD hauria de servir per transformar el paradigma digital a les escoles i permetre agilitzar i optimitzar processos

Certificar en CDD no hauria de ser una competició per veure qui té abans certs nivells com el B1 o B2, sinó que hauria d’anar encaminada a valorar-ho com una oportunitat personal i de comunitat. En aquest sentit, he pogut observar molt bones pràctiques i aspectes positius en alguns portafolis docents. Hi ha pràctiques d’èxit, d’elaboració i de moltes hores de dedicació, fetes amb molt de detall i amb impacte, implementació i execució en els centres; que posen en relleu la convicció en aquest programa de digitalització i innovació i que esbossen un futur optimista.

Aquest article pretén continuar fomentant el debat sobre la transformació digital del sistema educatiu en el nostre país. Per què i per a què la Competència Digital Docent?

La nova protagonista: la IAGen

Un dels aspectes que aborda la CDD en algunes de les seves àrees és el domini d’eines digitals per fomentar l’ús a les aules d’itineraris personalitzats per a l’alumnat, donant resposta així a quelcom tan difícil i singular com ho és la personalització de l’aprenentatge. Eines com Edpuzzle, Wakelet, Booklet, Book Creator, Flippity i Wardwall són alguns exemples que en les seves versions “freemium” poden tenir bastant de joc a l’hora de dissenyar activitats capaces d’esdevenir itineraris personalitzats per a l’alumnat.

D’ençà de la irrupció de la intel·ligència artificial, però, concretament la generativa (IAGen), amb la més popular ChatGPT al capdavant, s’obre un ventall infinit de possibilitats per optimitzar el temps docent al voltant de la creació d’activitats de diferent ordre cognitiu per donar resposta a la variabilitat de l’alumnat. Sens dubte, aquests nous paradigmes també van lligats a la consolidació de la Competència Digital Docent en els centres educatius, on s’haurà de debatre a fons quin ús i quin encaix té la IAGen dins el nostre marc educatiu.

En els centres educatius s’haurà de debatre a fons quin ús i quin encaix té la IAGen dins el nostre marc educatiu

Després d’escoltar la veu crítica dels docents sobre l’ús que l’alumnat fa de les intel·ligències artificials, és sorprenent veure com alguns d’aquests cauen en el mateix parany, duent a terme algunes tasques de la formació fent un mal ús dels sistemes generatius d’intel·ligència artificial (IAGen) a l’estil de ChatGPT o similars. La pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta certificació aconseguirà mobilitzar les accions dels docents en pràctiques efectives, eficients i responsables o simplement serà un tràmit més. Caldria analitzar més a fons els riscos de l’ús excessiu d’IA com ChatGPT en aquest procés de certificació. Més que jutjar el seu ús, caldria avaluar les seves limitacions, com la falta de pensament crític i creativitat, que podrien afectar una veritable transformació educativa i, fins i tot, una possible “estandardització” per part de les solucions que ofereixen les eines d’IA.

Aquesta certificació ha d’aconseguir que les pràctiques dels docents siguin efectives, eficients i responsables

Un mitjà per a l’aprenentatge

El desenvolupament de la Competència Digital ha de ser el mitjà per trobar maneres d’ajudar l’alumnat a aprendre amb més rapidesa (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui eficaç), més coses (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui més efectiu) i de forma més entretinguda (és a dir, que el procés d’aprenentatge sigui més agradable), sempre que l’assoliment de qualsevol dels tres objectius no vagi en detriment dels altres dos. Així doncs, la CD també ha de girar al voltant d’aquestes tres E de l’aprenentatge: eficaç, efectiu i entretingut (Bruyckere, Kirschner i Hulshof, 2015). Per descomptat que volem que la lectura, l’escriptura, les matemàtiques i les moltes altres coses que s’aprenen a l’escola tinguin més de les tres E!

La posada en pràctica de la Competència Digital per part de l’alumnat no ha de caure en fal·làcies, paradigmes o subjectes a modes temporals i passatgeres. Durant anys, s’ha caigut en la falsa creença que la CD era oferir dispositius mòbils a l’alumnat amb el pretext que ells mateixos, gràcies als motors de cerca, podien accedir a tota la informació o molta —veritat, i aprendre —veritat esbiaixada. Cal recordar que trobar la informació no és el mateix que aprendre, connectar els punts en els esquemes de coneixement. Com afirma Michale Trucano en un article l’any 2012 dins el blog del Banc Mundial, deixar “hardwares” a les escoles, amb l’esperança que hi hagi màgia, és simplement una mala idea. Fins i tot Bill Gates, va resumir el seu punt de vista sobre aquest punt de la següent manera en una entrevista: “Només donar-li dispositius a la gent té un historial realment horrible” (Young, 2012).

La posada en pràctica de la CD per part de l’alumnat no ha de caure en fal·làcies, paradigmes o subjectes a modes temporals

Agafant aquestes paraules, doncs, podem concretar que utilitzar,  “a l’atzar” i sense estructura, eines clau en educació com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), les TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i Coneixement), les TEC (Tecnologies per a l’Emprenedoria i la Comunicació), les nouvingudes TRIP (Tecnologies de les Relacions, la Informació i Comunicació) i la recent IAGen, no sempre té un èxit perdurable. Tal com assenyala Hèctor Ruiz en el seu recent llibre Edumitos (2023), el debat dins els claustres hauria de centrar-se més aviat en com integrar la tecnologia a les aules adequadament per garantir la competència digital i en com aprofitar-la de tal manera que proporcioni un valor afegit en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Elements com la formació del professorat, el nombre d’alumnes i un material didàctic docent també ha de formar part de l’equació per a desenvolupar la Competència Digital en l’alumnat.

Un material didàctic docent també ha de formar part de l’equació per a desenvolupar la Competència Digital en l’alumnat

L’impacte esperat

En l’aspecte digital, l’escola també ha d’acompanyar la societat i en aquest sentit, en els centres educatius hem de garantir formar en habilitats digitals fonamentals per entendre com funciona l’entorn digital i identificar els grans dilemes i desafiaments que genera l’ús d’internet o la intel·ligència artificial. Segons la UNESCO (2021), aquestes habilitats han de girar al voltant de:

• Explorar el significat de privacitat, identitat i petjada digital.
• Analitzar, avaluar i seleccionar la informació que circula a Internat, per reconèixer la seva confiança i rellevància.
• Comprendre el funcionament dels algoritmes i com incideixen en la vida diària.
• Comunicar a l’univers digital, connectar i col·laborar amb altres, interactuar amb comunitats i xarxes virtuals.
• Crear continguts fent ús eficient i empàtic del llenguatge digital.
• Utilitzar Internet per a la participació i resolució de problemes.

La transferència entre aquestes habilitats i l’aprenentatge de l’alumnat pot suposar enfortir i reforçar el pensament crític i la creativitat. El mitjà poques vegades influeix en l’ensenyament, en l’aprenentatge i en l’educació, i és improbable que un únic mitjà sigui el millor per a totes les situacions. Com a docents crítics i reflexius, doncs, hem d’agafar les oportunitats que ens ofereix el desplegament de la CD per optimitzar processos, tant d’ensenyament-aprenentatge com de gestió i comunicació entre el claustre i centres educatius.

La Competència Digital Docent, per tant, requereix, com pràcticament tot en educació: criteri, paciència i consens.

David Bernal López, docent a Escoles FEDAC i formador en Competència Digital Docent.