Continua el dilema entre continguts i competències per a una educació de qualitat

26 octubre 2021

Torna el debat recurrent entre continguts i competències a causa de la nova llei orgànica d’Educació, la llei Celaá

Per Redacció

Trobar una definició consensuada de què entenem per qualitat educativa no és gens fàcil. En aquesta ocasió, hem trobat interessant l’aportació que fa Andreas Schleicher: Qualitat avui és coneixement, competència, actitud i valors. Com tothom sap, l’ordenació curricular vigent té entre els seus principals objectius la millora de la qualitat de l’aprenentatge. Andreas Schleicher afirma:

Per a mi qualitat en educació és que els alumnes estiguin preparats per a viure amb ells mateixos, amb els altres i amb el planeta. Que siguin capaços de pensar per si mateixos, però també de col·laborar. Qualitat avui és coneixement, competència, actitud i valors. Crec que en el món en què vivim, qualitat en educació no és ensenyar alguna cosa als alumnes, sinó ajudar-los a desenvolupar una brúixola fiable i les eines per a navegar amb confiança per un món que no podem predir, un món incert i volàtil.

Continguts, competències

Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascuna de les etapes de l’ensenyament. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.[1] Aquesta és la previsió formal prevista per l’administració educativa i quan ja semblava que es tenia coll avall què calia refer dels dissenys curriculars i com encarar-ho, als centres educatius ha tornat a prendre cos la discussió sobre si cal donar prioritat als continguts o a les competències a causa de l’aprovació de la LOMLOE (2020)[2], coneguda com a llei Celaá per la ministra d’educació que la va impulsar.

La major part del professorat de secundària manifesta trobar-se més còmode si basa la seva acció docent en els continguts, però si per continguts entenem el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències, potser és que la polèmica hauria d’estar superada i que el problema és més aviat metodològic i de model d’avaluació. O de joc de paraules, perquè cada dos per tres es modifica la definició dels conceptes, però ens quedem en el terreny de les vaguetats i aconseguim poques concrecions. Així doncs, cal continuar duent a terme programes eficaços de formació i d’acompanyament o mentoratge del professorat per tal de potenciar l’aprenentatge per competències i interdisciplinari, consolidar una nova cultura d’avaluació més orientada a formar que a sancionar, revisar quin paper li donem a la memòria perquè sigui més comprensiva que mecànica, entre altres canvis metodològics, com ja s’està fent en el sistema educatiu català.

Els nous currículums de la LOMLOE

César Coll, un dels experts del grup nomenat pel Ministeri d’Educació per a desenvolupar els nous currículums, en la seva intervenció a la taula rodona de presentació de l’informe Delphi sobre Pensament crític i Creativitat (2021)[3] promogut per Impuls Educació, ja ens va avançar la seva posició quan afirma que els coneixements que es preveuen en el currículum han de tenir sentit per als alumnes i precisar continguts bàsics i imprescindibles. També afirma que per competència entenem:

La capacitat d’actuar per a fer alguna cosa en un determinat tipus de situacions davant les quals es requereix primer adquirir i després articular i mobilitzar una sèrie de coneixements.

Les noves vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent que preveu la LOMLOE parteixen de la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 2018[4] i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030[5]. Cadascuna d’elles té tres dimensions (cognitiva, instrumental i actitudinal) i la seva adquisició contribueix a l’adquisició de totes les altres i a la consecució dels objectius previstos per a l’educació bàsica. Les esmentades competències són les següents:

  1. Comunicació lingüística
  2. Plurilingüe
  3. Matemàtiques i ciència i tecnologia (STEM)
  4. Digital
  5. Personal, social i d’aprendre a aprendre
  6. Ciutadana
  7. Emprenedora
  8. Consciència i expressió culturals

Aquestes competències generals es vinculen a uns aprenentatges essencials o imprescindibles i a uns altres de bàsics desitjables de les competències específiques de les àrees tot recalcant que l’objectiu de l’aprenentatge no són els continguts sinó les competències.

Schleicher contempla que canviar de perspectiva vol temps i que es tracta d’apoderar gradualment al professorat, secundar-lo, i anar passant d’un model en què els alumnes són receptors passius de coneixement a un altre en el qual són cocreadors actius. El repte que el professorat ha d’entomar és el domini d’un ampli repertori d’estratègies d’aprenentatge que caldrà personalitzar tant com sigui possible en un context que necessita actualitzar el model d’escola que tenim perquè esdevingui un model homologat amb la majoria dels sistemes educatius europeus que malden per desenvolupar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.

El repte que el professorat ha d’entomar és el domini d’un ampli repertori d’estratègies d’aprenentatge que caldrà personalitzar tant com sigui possible.

Entrevistem Andreas Schleicher

Andreas Schleicher (Hamburg, 1964) és una de les persones més influents en el món sobre la qualitat dels sistemes educatius. Estadístic i investigador en l’àrea d’educació, dirigeix des de 2012 la secció d’Educació i Competències de l’OCDE. Anteriorment va ser director del Departament per a Indicadors i Anàlisis d’Educació. Se’l coneix per coordinar l’informe PISA (Programme for International Student Assessment) que abasta prop de 90 països.

Aquestes són algunes de les seves afirmacions més rellevants sobre qualitat educativa i l’enfocament competencial del currículum.

Què és per a vostè qualitat en educació en la conjuntura actual i quins trets característics hauria de tenir un sistema educatiu?

Per a mi qualitat en educació és que els alumnes estiguin preparats per a viure amb ells mateixos, amb els altres i amb el planeta. Que siguin capaços de pensar per si mateixos, però també de col·laborar. Qualitat avui és coneixement, competència, actitud i valors. Crec que en el món en què vivim, qualitat en educació no és ensenyar alguna cosa als alumnes, sinó ajudar-los a desenvolupar una brúixola fiable i les eines per a navegar amb confiança per un món que no podem predir, un món incert i volàtil.

El canvi d’enfocament en educació de continguts a competències avança. Què caldria tenir en compte en aquesta transformació per a una transició positiva?

Crec que la necessitat de competències procedeix del món en què vivim. Pots extrapolar el que saps, ho pots aplicar a una situació nova? Això és el que hem de prendre’ns seriosament.

És clar que no podem canviar els nostres paradigmes curriculars de manera radical, d’un dia per a l’altre, i esperar que els resultats siguin immediats. Penso que l’important no és sobre si més o menys coneixement, sinó ajudar els alumnes a elevar-se més enllà del seu coneixement comprenent els fonaments de les idees rellevants de cada disciplina. Això implica ensenyar menys coses amb més profunditat i evitar un ensenyament superficial.

Aquesta manera d’ensenyar és molt més difícil. No es tracta de fer una transició radical. Es tracta d’apoderar gradualment al professorat, secundar-lo, i anar passant d’un model en què els alumnes són receptors passius de coneixement a un altre en el qual són co-creadors actius. Això és el més important.

Vostè és un gran defensor que una educació de qualitat per a tots és possible. Com ho fan els sistemes educatius que ho aconsegueixen?

Si mires cap als sistemes educatius més avançats, es veu que l’èxit dels alumnes es relaciona poc amb la seva procedència socioeconòmica. Això té una explicació. El sistema tradicional es basa en un únic model aplicat a tots els estudiants. El que els sistemes educatius amb alt nivell de rendiment entenen és que alumnes diferents aprenen diferent i intenten atendre aquesta diversitat amb pràctiques educatives diferenciades, donant als alumnes, diferents ritmes per a comprometre’s en el seu aprenentatge i progressar.

Hi ha alumnes que tenen dificultats en alguna àrea, i necessitem donar-los un suport extra. Això és molt exigent per al professorat, han d’entendre que els seus alumnes aprenen de manera diferent. Necessiten ser capaços de dominar un ampli repertori d’estratègies pedagògiques diferents.

Necessitem fer créixer el talent extraordinari dels alumnes ordinaris. No es tracta de classificar alumnes que són molt bons en tot, i separar-los d’aquells que no ho són.

Els docents necessiten ser capaços de dominar un ampli repertori d’estratègies pedagògiques diferents

Quins aprenentatges o competències són bàsiques per a garantir un aprenentatge al llarg de tota la vida?

Crec que la clau està en la curiositat. La sort és que com a éssers humans naixem amb ella. Si un bon sistema educatiu intenta nodrir i millorar aquesta curiositat, aquesta fam per aprendre, aquest amor a l’aprenentatge, llavors crearem aprenents per a tota la vida.

Cal estar disposat a provar coses noves, a qüestionar la saviesa del nostre temps, no sols reproduir-la. També és molt important la mentalitat de creixement, pensar que el meu èxit depèn de mi, del meu esforç, no de la meva intel·ligència heretada, la capacitat de resoldre problemes complexos, i la disposició de navegar per l’ambigüitat i prendre decisions en un context en què no podem entendre tots els elements i no podem fer un pas enrere.

Una altra qüestió és la disposició i capacitat per a mobilitzar recursos cognitius, socials i emocionals en l’aprenentatge, en què els aspectes emocionals i socials són cada vegada més importants.

El programa PISA introdueix noves competències cada cert temps com la resolució cooperativa de problemes el 2015, la competència global el 2018, i la creativitat el 2022. Què es pretén amb tant canvi? Per a quan una competència computacional com la programació?

Crec que hauríem de fer la pregunta a l’inrevés. En un món que canvia ràpidament, com podem fer que l’educació s’hi adapti més de pressa? El canvi no és una elecció, hem d’assegurar-nos d’educar els joves per al seu futur, no per al nostre passat. La pregunta hauria de ser com podem fer aquesta transició.

En l’actualitat, la programació d’ordinadors és molt important, però, ho serà demà? És molt difícil dir-ho. Crec que és molt arriscat esforçar-nos a ensenyar als joves les tècniques d’avui per a resoldre els problemes de demà.

És més important saber si els estudiants entenen el pensament computacional. Aquesta qüestió ja s’està incorporant a la següent avaluació de matemàtiques. Crec que en educació tenim el risc de saltar cap al següent tipus de tècnica que sembla important avui, invertir molt d’esforç i després, deu anys més tard, ens trobem que és un carreró sense sortida.

Ja no podem preparar les persones simplement en un conjunt específic de tècniques per a tenir èxit en les seves vides,  sinó que realment necessitem donar-los les eines per a trobar el seu propi camí.

Vegeu la versió completa de l’entrevista a: https://youtu.be/H_YTL_xcV8I o a: https://impulseducacio.org/revista-dialegs/

Referències

[1] Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, Generalitat de Catalunya.

[2] Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la que es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (https://www.boe.es/eli/es/lo/2020/12/29/3).

[3] https://impulseducacio.org/2021/03/26/pensament-critic-clau-educacio-era-innovacio/

[4] La Recomanació del 22 de maig de 2018 substitueix una Recomanació del Parlament i del Consell del 18 de desembre de 2006 sobre las competències clau per a l’aprenentatge permanent.

[5] UNESCO (2017). Educación para los Objetivos de Desarrollo Sostenible. Objetivos de aprendizaje. Paris: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. https://epale.ec.europa.eu/sites/default/files/educacion_para_los_objetivos_de_desarrollo_sostenble.pdf

Et pot interessar

Subscriu-t’hi

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2021-11-15T12:16:13+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments