La pandèmia de la Covid-19 evidencia les desigualtats en educació

24 febrer 2021

L’informe GEM 2020 lluita per aconseguir la inclusió en l’educació del present i futur: tots i totes sense excepció

Per Maria Latre
Impuls Educació

El món és canviant i s’enfronta constantment a desafiaments considerables: innovacions tecnològiques, canvi climàtic, conflictes socials… Tots ells agreugen més les desigualtats i marcaran un abans i un després en la nostra societat. La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat encara més aquestes desigualtats i la fragilitat del món en què vivim. Tal com la història ens ha ensenyat, les crisis sanitàries poden excloure a nombroses parts de la població; en particular a les nenes més pobres, que en la majoria dels casos no continuen aprenent i abandonen els estudis.

És per això que Audrey Azoulay, Directora General de la UNESCO, expressa la importància de convertir l’educació en un dret universal i una realitat per a tots: “Tenim la responsabilitat col·lectiva de fer costat als més vulnerables i desfavorits, contribuint a esmenar les bretxes socials persistents que amenacen la nostra humanitat comuna”.

Cada any, la UNESCO publica l’Informe de Seguiment de l’Educació en el Món (Informe GEM), en compliment del seu mandat de supervisar el progrés en la consecució de les metes educatives en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 aprovada per les nacions Unides l’any 2015.

L’informe GEM 2020 té com a objectiu que tots i totes tinguin un sistema educatiu més inclusiu en el present i futur.

Els missatges de l’informe GEM 2020 sobre la inclusió en l’educació són escruixidors; i és que adverteix que les oportunitats d’educació continuen estant distribuïdes de manera desigual i les barreres per a accedir a una educació de qualitat són molt altes.

Segons aquest informe, encara abans de la COVID-19, un de cada cinc nens, adolescents i joves estava totalment exclòs de l’educació. La marginació dins de les aules és real a causa de l’estigmatització, els estereotips i la discriminació. A més, al voltant d’un 90% de la població escolar s’ha vist afectada pels tancaments d’escoles provocats per la COVID-19: “El món es troba enmig del trastorn més inaudit de la història de l’educació”.

Els missatges de l’informe GEM 2020 sobre la inclusió en l’educació són escruixidors; i és que adverteix que les oportunitats d’educació continuen estant distribuïdes de manera desigual i les barreres per a accedir a una educació de qualitat són molt altes.

Photo from Pexels

L’informe aprofundeix sobre les causes de les diferents maneres d’exclusió i què fer sobre aquest tema. Pretén aconseguir mitjançant dades i consells pràctics, com preparar-nos per a societats igualitàries en el futur, ja que actualment hi ha una gran bretxa que impedeix una educació plenament inclusiva.

GEM 2020 fa “una crida a apilar millors dades, sense les quals no podem entendre o mesurar el veritable abast del problema. Fa una crida al fet que les polítiques públiques siguin molt més inclusives, basant-nos en exemples de polítiques eficaces en l’actualitat, i com hem vist que són capaces de fer els governs tractant-se de la COVID-19.”

Helen Clark, Presidenta del Consell Consultiu de l’Informe GEM afirma que “els sistemes educatius són tan inclusius com els seus creadors els fan”. Aquests mateixos sistemes poden crear desavantatges en el moment que no prioritzen les necessitats de les persones. I és que la inclusió en educació es basa a vetllar per cadascun dels alumnes, perquè se sentin valorats, respectats i amb sentiment de pertinença.

Audrey zoulay conclueix: “És indispensable avançar cap a una educació més inclusiva si volem estar a l’alçada dels desafiaments del nostre temps. Quedar-se de braços plegats no és una opció”

Photo from Pexels

L’informe GEM 2020 pretén aconseguir mitjançant dades i consells pràctics, com preparar-nos per a societats igualitàries en el futur, ja que actualment hi ha una gran bretxa que impedeix una educació plenament inclusiva.

Com aconseguir una educació inclusiva en el present i en el futur?

Incloure tot l’alumnat sense excepcions no sols produeix millores en l’àmbit acadèmic, sinó també en el social i emocional: l’autoestima i l’acceptació per part dels companys. La inclusió d’alumnes diversos pot prevenir l’estigmatització, els estereotips i la discriminació.

Tot això es produeix si les aules i escoles compten amb recursos per a poder adaptar plans d’estudi, formar docents, elaborar materials apropiats i aconseguir una educació accessible.

No pot aconseguir-se la inclusió si es considera un inconvenient o si les persones estan convençudes que els nivells de capacitat dels educands són una cosa fixa. Els sistemes educatius han de respondre a les necessitats de tots els educands i és clau considerar la diversitat de l’alumnat com una oportunitat, no com un problema: “Tots sense excepció: la diversitat dels educands és una força que cal celebrar”.

L’ ODS 4 té el compromís d’aconseguir una “educació inclusiva, equitativa i de qualitat” i “oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots”. L’informe GEM 2020 dona 10 recomanacions que tenen en compte els obstacles, l’abast de la inclusió i la possibilitat que el món aconsegueixi les metes de 2030 en el termini previst.

Incloure tot l’alumnat sense excepcions no sols produeix millors en l’àmbit acadèmic, sinó també en el social i emocional: l’autoestima i l’acceptació per part dels companys.

Photo from Pexels

1. “Millorar la comprensió de l’educació inclusiva”

Segons l’informe, “si bé el 68% dels països compten amb una definició de l’educació inclusiva en les seves lleis, polítiques i pràctiques, només el 57% de les definicions comprenen múltiples grups marginats. En el 26% dels països, la definició d’educació inclusiva només concerneix a les persones amb discapacitat o necessitats especials”. Però no és qüestió de crear un “ministeri d’educació inclusiva”, sinó de no discriminar ni rebutjar a ningú. Totes les intervencions han de ser coherents des de la primera infància fins a l’edat adulta per a facilitar l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

2. “Dirigir el finançament a qui es quedi enrere”

No hi ha inclusió mentre milions de persones no tinguin accés a l’educació. Serà necessari aplicar un finançament general per a donar l’oportunitat d’un entorn d’aprenentatge inclusiu per a tots, així com finançament específic per a poder fer un seguiment dels més ressagats al més aviat possible.

3. “Compartir competències especialitzades i recursos: és l’única manera de mantenir una transició cap a la inclusió”

“Les lleis del 25% dels països (però més del 40% a Àsia i a Amèrica Llatina) preveuen l’educació dels alumnes amb discapacitat en entorns a part, el 10% en entorns integrats i el 17% en entorns inclusius, mentre que la resta opta per combinacions de segregació i integració”.

Tal com l’informe afirma, aconseguir la inclusió és un problema de gestió. Es necessiten mecanismes i incentius perquè escoles ordinàries i els entorns d’educació no formal comptin amb el suport de competències especialitzades.

4. “Participar en una consulta significativa amb les comunitats i els pares: la inclusió no es pot imposar des de dalt”

El paper de l’escola en aquest punt és clau, ja que hauria de donar prioritat a una interacció dins i fora dels murs de l’escola en l’aplicació de pràctiques escolars (associacions de pares, per exemple); l’opinió de tots hauria de comptar.

5. “Aconseguir la cooperació entre els governs”.

Els que s’encarreguen de garantir una educació inclusiva han de col·laborar entre ells, intercanviar la informació i l’elaborar programes. A més, els governs centrals han de donar suport humà i financer als diferents governs locals perquè aquests s’encarreguin de complir mandats d’educació inclusiva.

6. “Donar veu als agents no governamentals perquè responguin a allò que falta: també han de cerciorar-se que el seu objectiu és el mateix”

El Govern ha de dialogar amb les ONG perquè la prestació de serveis educatius “doni lloc la inclusió, compleixi les normes i s’ajusti a la política nacional, i no dupliqui els serveis ni competeixi per fons limitats”. A més, el govern ha de donar lloc al fet que les ONG vigilin el compliment dels compromisos governamentals i poder defensar als exclosos de l’educació.

7. “Aplicar el disseny universal: aconseguir que els sistemes inclusius permetin desenvolupar el potencial de cada educand”.

Tot l’alumnat hauria d’aprendre amb el mateix pla d’estudis; un pla d’estudis que sigui flexible, accessible i que reconegui la diversitat i respongui a les necessitats de tots. A més, ha d’explicar-se amb una avaluació formativa i els alumnes han de tenir l’espai de demostrar l’aprenentatge de diverses maneres. La infraestructura escolar no hauria d’excloure a ningú i en aquest punt, és important aprofitar l’enorme potencial que la tecnologia porta.

8. “Preparar, empoderar i motivar la força laboral de l’educació: tots els docents han d’estar preparats per a ensenyar a tots els alumnes”.

És necessari que els docents tinguin formació sobre la inclusió. Segons l’informe GEM, el 25% dels professors de 48 països d’ingressos mitjans i alts van assenyalar que els era indispensable un perfeccionament professional per a poder ensenyar a alumnes amb necessitats especials. La inclusió no hauria de tractar-se com un tema a part sinó com un element indispensable i bàsic de la formació docent.

9. “Agrupar dades sobre i per a la inclusió amb atenció i respecte: evitar l’etiquetatge estigmatitzant”.

S’hauria d’agrupar dades per a planificar i pressupostar l’educació inclusiva, així com les dades sobre l’experiència de la inclusió. Cal tenir en compte que el fet de voler dades detallades no hauria de perjudicar cap alumne. Portugal té ara una legislació sobre un mètode categòric per a determinar les necessitats especials.

10. Aprendre dels companys: el canvi a la inclusió no és fàcil.

Hem de treballar per a construir un món col·laboratiu, on l’intercanvi d’experiències entre docents sigui una realitat, ja sigui a través de les xarxes, els fòrums nacionals o les plataformes regionals i mundials.

*Aquest article es basa en l’informe GEM 2020, disponible aquí.

Photo from Pexels

Hem de treballar per a construir un món col·laboratiu, on l’intercanvi d’experiències entre docents sigui una realitat, ja sigui a través de les xarxes, els fòrums nacionals o les plataformes regionals i mundials.

Actualment, s’està posant en marxa un “Informe de Seguiment de l’Educació en el Món de 2021. Els agents no estatals”; es tracta d’un document de treball on s’examina en quina mesura l’ODS 4 reconeix el paper dels agents no estatals en l’assoliment de les metes mundials en matèria d’educació; s’analitzen alguns dels temes clau del debat mundial sobre els agents no estatals; es proposa un marc per a l’Informe de 2021; i es plantegen algunes de les principals qüestions que hauran d’abordar-se.

Relacionat amb: Article

Et pot interessar

Subscriu-t’hi

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2021-02-26T13:01:03+00:00febrer 24th, 2021|Tags: |
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments