Eines digitals educatives per a l’aula

14 setembre 2020

La nova realitat marcada per la pandèmia mundial de la Covid-19 posa en alerta a tota la societat i reclama urgentment una alfabetització digital

Per Maria Latre

Actualment ens trobem davant un període d’incertesa marcat per la Covid-19, on s’ha vist la necessitat de la tecnologia i la importància de fomentar el desenvolupament de competències rellevants per al món digital; punt clau perquè els individus aconsegueixin una plena participació en la vida social, econòmica i cultural present i futura, especialment en aquests moments d’adaptació a les contínues transformacions i demandes per part de la comunitat educativa.

Aquest article pretén analitzar quines competències són les necessàries per a la inclusió en la societat digital i donar pautes perquè tots els individus les adquireixin i usin de manera efectiva, a més d’oferir eines digitals educatives, amb la seva aplicació didàctica i metodològica a l’aula.

Competències per a un món digital

Un nombre elevat d’estudis argumenten que les tecnologies digitals estan reemplaçant treballadors a l’hora de fer tasques rutinàries i al seu torn, incrementant la demanda per a unes altres que no ho són. D’altra banda, els alumnes necessiten una preparació prèvia per a llocs de treball que encara no existeixen, per a tecnologies que encara no es coneixen i per a fer front a hipotètics problemes que ara com ara, encara desconeixem. A més, la nova situació educativa i social marcada per la pandèmia mundial de la Covid-19 posa en alerta a tota la societat i reclama urgentment una alfabetització digital per a poder donar resposta a aquest moment de crisi.

Això planteja la següent pregunta: quines són les habilitats que s’haurien de desenvolupar per a complir els nous requeriments? La comunitat investigadora educativa destaca la profunda transformació de les economies i societats industrials cap a les basades en el coneixement, en les quals aquest és el centre i necessita ser contínuament regenerat mitjançant l’aprenentatge.

A la pregunta de quines habilitats són les necessàries, l’Informe “Competències per a un Món Digital”. Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat. destaca que cada individu hauria de poder:

  1. Generar i processar informació complexa
  2. Pensar de manera sistemàtica i crítica
  3. Prendre decisions sospesant diferents formes d’evidència
  4. Plantejar preguntes significatives sobre diferents matèries
  5. Adaptar-se i ser flexibles a nova informació
  6. Ser creatiu
  7. Ser capaç d’identificar i resoldre problemes del món real

Aquesta varietat de requisits crea una demanda de noves habilitats però també li atorga una gran importància a algunes competències humanes valuoses des de fa segles.

La inclusió digital depèn cada vegada més de les habilitats i el coneixement. Els països de l’OCDE reclamen l’adquisició d’aquestes competències digitals, malgrat l’existent falta d’acord del que realment són i signifiquen aquestes competències. Per això, el Marc Comú de Competència Digital proporciona una guia útil i pràctica de cinc dimensions (es pot Consulteu també en l’Informe “Competències per a un Món Digital”. Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat):

  1. Informació: identificar, localitzar, recuperar, emmagatzemar, organitzar i analitzar informació digital, valorant la seva rellevància i propòsit.
  2. Comunicació: comunicar-se en entorns digitals, compartir recursos a través d’eines en línia, connectar amb altres persones i col·laborar-hi fent ús d’eines digitals, interactuar i participar en comunitats i xarxes.
  3. Creació de contingut: crear i editar contingut nou; integrar i recrear coneixements i continguts previs; produir materials creatius; conèixer els aspectes legals i ètics de l’ús de les tecnologies (drets d’autor, llicències…)
  4. Seguretat: protecció personal, de dades, de la identitat digital; mesures de seguretat; ús segur i sostenible.
  5. Resolució de problemes: identificar necessitats i recursos digitals, prendre decisions encertades sobre eines d’acord amb el propòsit o la necessitat, resoldre problemes conceptuals a través dels mitjans digitals, usar les tecnologies de manera creativa, resoldre problemes tècnics, actualitzar les competències d’un mateix i dels altres.

El Marc Comú de Competència Digital proporciona una guia útil i pràctica de cinc dimensions: informació, comunicació, creació de contingut, seguretat i resolució de problemes

Flipped classroom

Flipped classroom és un model pedagògic en el qual la tecnologia fa peu en el coneixement previ dels alumnes. Combina la instrucció directa amb material digital, com ara classes en vídeo, que poden visualitzar-se en qualsevol moment i lloc. Els alumnes, els veritables protagonistes, decideixen quan veure-les i com i centrar-se en els continguts que creuen convenients. Un enfocament integral que augmenta el compromís i la implicació dels aprenents.

Flipped classroom és un model pedagògic en el qual la tecnologia fa peu en el coneixement previ dels alumnes; és un enfocament integral que augmenta el compromís i la implicació dels aprenents.

La classe en si és “flipped” perquè es genera des del coneixement previ dels alumnes (Informe “Competències per a un Món Digital”. Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat) i el docent se centra en els dubtes, interessos i qüestions que puguin tenir.

El temps d’ensenyament té en ella un significat diferent en dedicar-se principalment a activitats interactives d’aprenentatge en grup i, en general, a pràctiques pedagògiques més innovadores, com l’aprenentatge basat en projectes, que propicia el desenvolupament d’habilitats relacionades amb la resolució de problemes i de pensament crític.

Una organització sense ànim de lucre, Khan Academy, proporciona una educació gratuïta a nivell mundial a través de més de 6.000 vídeos educatius i uns 100.000 exercicis pràctics sobre gairebé totes les assignatures i publicats sota la llicència Creative Commons BY-NC-SA, i ha estat utilitzada per a més propòsits que per als propis de la flipped classroom:

  • Ajudar a aquells alumnes que s’han quedat enrere en l’aprenentatge
  • Intervenir en aquells alumnes que van més avançats, deixant-los explorar nous aprenentatges
  • Fer un seguiment personalitzat de tots els alumnes
  • Reforçar les habilitats que s’han anat practicant a l’aula

La digitalització millora la qualitat de la relació entre docents i aprenents, ja que les classes en vídeo i altres tecnologies similars són idònies per a usar un sistema d’avaluació interactiu de l’alumne. Com s’ha vist anteriorment, és possible personalitzar l’aprenentatge: els alumnes practiquen al seu propi ritme, primer per a omplir llacunes en la seva comprensió i després per a millorar l’aprenentatge.

La digitalització millora la qualitat de la relació entre docents i aprenents, ja que les classes en vídeo i altres tecnologies similars són idònies per a usar un sistema d’avaluació interactiu de l’alumne.

Les tecnologies digitals i la cooperació

El consum passiu d’informació dóna pas a la interacció i a la participació dels alumnes en l’aprenentatge, gràcies a les tecnologies digitals. En els entorns d’aprenentatge en els quals té cabuda la tecnologia els alumnes treballen en equip i interaccionen. La tecnologia contribueix a un aprenentatge basat en projectes o fins i tot complementa l’aprenentatge presencial.

La col·laboració a través de la tecnologia pot potenciar el desenvolupament de la flexibilitat, la diversitat cultural, el treball en equip; així com altres habilitats de pensament complex.

Les tecnologes digitals i las barreres espaciotemporals

L’ús de les tecnologies digitals facilita l’accés als recursos educatius i per tant, acosta als estudiants i docents i també proporciona, al seu torn, materials didàctics. S’eliminen les limitacions de temps i lloc, i es poden abordar les necessitats dels estudiants en risc d’exclusió de l’educació formal, sempre que es tinguin els recursos necessaris per a dur a terme aquesta implementació de la tecnologia a tota la població.

Si bé és cert que els avantatges de les tecnologies digitals són molt grans, també ho és la necessitat d’incloure a tots els alumnes en aquest procés per a evitar la separació entre els alumnes que tenen accés a la tecnologia i els alumnes que no.

S’eliminen les limitacions de temps i lloc, i es poden abordar les necessitats dels estudiants en risc d’exclusió de l’educació formal, sempre que es tinguin els recursos necessaris per a dur a terme aquesta implementació de la tecnologia a tota la població.

Les tecnologies digitals i els docents

Els docents exerceixen un paper crucial a l’hora de facilitar la integració de les tecnologies digitals a l’aula. Malgrat això, la possible falta d’infraestructura en algunes escoles dificulta la capacitat de proporcionar una formació de qualitat. És cert que cada vegada hi ha major disponibilitat de material tecnològic a preu assequible, però és més complex que tot això. És imprescindible també disposar de docents capacitats per a la implementació d’un currículum que aconsegueixi l’estimulació de l’aprenentatge d’alt nivell i el desenvolupament de les competències pròpies del segle XXI.

Les eines digitals, per si soles, no faciliten noves formes d’aprenentatge. Són els docents els que fan augmentar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Per això, la formació contínua docent és considerada una obligació en gairebé la meitat dels països europeus però, a la pràctica, és opcional en la majoria d’ells. La participació dels docents en activitats de desenvolupament professional varia substancialment entre països, en termes de contingut, mètodes i durada. Precisament per aquesta raó la integració de les TIC en el desenvolupament professional docent es torna encara més complex, tret que sigui part d’un esforç més ampli per promoure les TIC en els centres.

Les eines digitals, per si soles, no faciliten noves formes d’aprenentatge. Són els docents els que fan augmentar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.

Eines digitals de suport a l’educació

A continuació es detallen cinc eines digitals educatives per al professorat, amb el propòsit d’enriquir les pràctiques educatives i donar peu a un aprenentatge no sols centrat en l’escola i l’aula, sinó també a casa, on l’alumnat és autònom i aprèn de forma tant individual com col·lectiva, amb una comunicació directa amb els grups de treball i els docents.

Google Sites com a eina de portfoli educatiu

Consulteu l’article complet aquí: (https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa/detalle-observatorio/?id=20141)

Google Sites és una eina que, en educació, aporta la possibilitat, entre altres, de realitzar un portfoli digital de l’alumnat. Es pot accedir a aquesta eina des d’un ordinador, un telèfon o una tauleta.

En l’entorn educatiu es pot utilitzar de diferents maneres:

  • Per a visualitzar i exposar llocs web de les diferents àrees o matèries que el docent hagi elaborat.
  • Per a crear portfolis, espais web, blogs i presentar treballs de forma ordenada i sistemàtica amb l’alumnat.
  • Per a elaborar, quan finalitza la primària, el seu personal learning enviroment (PLE), on recullin dades sobre la seva identitat digital i recullin els seus principals treballs digitals, així com galeries d’imatges o vídeos que hagin elaborat i tot això quedi en un entorn segur, establint els nivells de privacitat adequats.
  • Per a exposar a les famílies tota la informació de la tutoria, àrea o departament, programacions, criteris d’avaluació, activitats de repàs i ampliació, imatges preses a l’aula, vídeos i produccions de l’alumnat, etc.

Metodologia i didàctica aplicada

Google Sites permet utilitzar les metodologies actives a l’aula d’una forma molt senzilla i intuïtiva:

  • Treball cooperatiu en l’elaboració de projectes conjunts, presentacions, web o evidències d’aprenentatge.
  • Flipped classroom, des dels cursos més petits, fins i tot a infantil, es publiquen els continguts, vídeos o imatges que es vol que l’alumnat treballi abans de venir a classe.
  • ABP o qualsevol tipus d’aprenentatge basat en projectes, problemes, números o reptes ja que permet exposar i informar del projecte des dels seus inicis fins a la seva avaluació.
  • Aprenentatge-servei per a reflectir, informar i fer públics els processos de treball i servei a i amb la comunitat.

Flipgrid: una eina per a donar-li veu a l’alumnat

Consulteu l’article complet aquí: https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa/detalle-observatorio/?id=20109

Flipgrid sorgeix com una eina web per a donar veu i visibilitat a tot l’alumnat, desenvolupant la seva competència digital alhora que la seva competència lingüística.
Flipgrid és una plataforma de debat en vídeo que busca donar veu i visibilitat a tot l’alumnat, de manera que tots puguin expressar-se fàcilment en un entorn amigable que, al seu torn, afavoreix l’aprenentatge social. Partint d’una pregunta inicial en un grup tancat, els participants poden expressar els seus diferents punts de vista sobre aquest tema pujant un vídeo breu i, al seu torn, respondre de manera directa als seus companys també a través de vídeo.
Flipgrid permet al professorat crear classes privades dins de la plataforma on l’alumnat pot respondre mitjançant vídeos curts, des de 15 segons fins a 10 minuts, a les preguntes plantejades.

Es pot utilitzar Flipgrid al final d’una unitat o projecte per a afermar coneixements, de manera que l’alumnat pugui explicar com ha adquirit les competències. D’igual manera, es pot usar per a continguts transversals i per a fomentar valors de respecte i de comunicació a través de debats on tot l’alumnat pugui participar.

Metodologia i didàctica aplicada

Flipgrid pot utilitzar-se de manera molt eficaç per a desenvolupar:

  • L’enfocament comunicatiu en l’ensenyament de llengües estrangeres: permet involucrar a aquells estudiants que tenen més dificultat per a poder practicar les seves destreses orals.
  • L’enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), l’enfocament principal del plurilingüisme a Europa, on la comunicació és un dels quatre pilars fonamentals per a la seva implementació.
  • L’aprenentatge basat en projectes (ABP), especialment com a fase final del projecte on l’alumnat presenta el resultat final. D’aquesta forma, es poden donar a conèixer els projectes donant veu a tots els integrants del grup.

També es pot fomentar el pensament crític de l’alumnat, aportant diferents perspectives sobre un tema de debat proposat. Així mateix, també proporciona idees per a fomentar el debat, dins de la secció Inspire.

Padlet com a aula virtual

Consulteu l’article complet aquí: : https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa/detalle-observatorio/?id=16313

Padlet és un mur on alumnes i alumnes escriuen, pugen els seus treballs, tasques i arxius en general. A més, és una eina molt potent per a treballar de manera col·laborativa. Una interfície molt senzilla i molt còmoda visualment, que permet en pocs minuts crear un espai d’aprenentatge.

Les possibilitats d’aquesta eina són moltes i cada docent segons les seves necessitats li donarà un ús adaptat a la seva realitat a l’aula. Es pot implementar en els projectes d’aula, de manera que cada grup col·laboratiu compta amb el seu propi Padlet: pugen les tasques i es comuniquen amb els seus companys de grup i professor.

Metodologia y didàctica aplicada

Totes les possibilitats que ofereix Padlet permeten endinsar-se en la metodologia blended learning i reforçar l’aprenentatge cooperatiu. L’alumnat es mostra més autònom i millora la seva competència digital en col·laboració amb els seus companys.

Padlet es pot utilitzar de diferents maneres:

  • Un Padlet per a tota la classe on cada alumne té una columna per a pujar el seu contingut.
  • Un Padlet per a cada grup dins d’un projecte. Aquesta és la millor opció per a treballar ABP, des de casa o a l’aula. Cada grup té la seva clau d’accés al padlet corresponent i és molt còmode per a col·laboració no presencial.
  • Un Padlet individual per a cada alumne a manera de portfoli.

Genially, llibres interactius

Consulteu l’article complet aquí: https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa/detalle-observatorio/?id=13400

Genial.ly és una eina web que facilita la labor docent gràcies a la seva senzilla i intuïtiva interfície. Es poden desenvolupar interessants materials per a l’aula, com són els llibres interactius, que ajuden a comunicar, ensenyar i motivar a l’alumnat.

El gran potencial d’aquesta eina a nivell educatiu radica en quatre pilars que, en conjunt, faciliten que qualsevol persona pugui crear continguts espectaculars sense tenir grans coneixements de disseny ni de programació:

  • Interactivitat: Genially permet explorar la informació en capes gràcies a etiquetes, finestres, connexions entre pàgines del document i enllaços. És la millor manera de captar l’interès i l’atenció de l’alumnat, en convertir la informació en un contingut que ha d’explorar.
  • Storytelling: Genially ajuda a narrar històries que ensenyen. Les històries no són planes, s’obté el màxim partit a la narrativa afegint recursos gràfics i distribuint la informació en capes de contingut. La diversitat d’icones, imatges, mapes, elements interactius de l’eina és crucial per a generar continguts que cobren vida.
  • Animació: Els elements animats no sols donen vida als continguts, sinó que també són útils per a jerarquitzar les idees i ajudar al fet que l’alumnat se centri en els conceptes realment importants. Els efectes visuals enriqueixen les classes i transformen els continguts estàtics en fantàstiques creacions animades que deslliguen l’aprenentatge.
  • Ludificació: L’emoció és la base de l’aprenentatge. Genially complementa la ludificació en incloure elements que permetin tocar, explorar i descobrir. S’aconsegueix una major involucració de l’alumnat i, per tant, es maximitza el record dels continguts. En emocionar a l’alumnat, l’aprenentatge flueix.

Metodologia y didàctica aplicada

L’ús de llibres interactius, d’elaboració pròpia, ha reduït la classe magistral a curtes indicacions introductòries i a explicacions requerides per la majoria. Faciliten la independència de l’alumnat en dotar-los d’un ambient d’estudi explorable, adaptable i flexible del qual els motivi formar-ne part.

Socrative per a l’avaluació de l’alumnat

Consulteu l’article complet aquí: https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa/detalle-observatorio/?id=14140

Socrative és una eina que permet realitzar avaluacions en entorns digitals i que ofereix al docent la possibilitat de conèixer els resultats a l’instant.

Aquesta eina té opcions per a crear les diferents rooms o classes per als alumnes, qüestionaris en línia i, a més, es pot introduir la gamificació a l’aula.

A més de poder crear els qüestionaris individuals i grupals, també es poden realitzar tests anònims, on els alumnes poden participar sense por al fet que es puguin veure les seves respostes equivocades.

Socrative és una útil eina amb la qual podem crear qüestionaris online i tant les respostes com la qualificació es pot veure a l’instant en la sessió del professor una vegada que els alumnes l’hagin acabat. Permet la comunicació entre el professorat que fa classe a un mateix grup, ja que es poden compartir les proves que els alumnes van fent, així com els seus resultats.

Metodologia y didàctica aplicada

Socrative és una útil eina per a:

  • Crear qüestionaris d’acord amb el que prèviament s’ha explicat a l’aula, sempre adaptant-los al nivell de l’alumnat, i fins i tot a cada alumne en particular per poder oferir un aprenentatge més personalitzat.
  • Crear una manera diferent del procés d’avaluació, ja que el professor pot conèixer els resultats a l’instant i els pot compartir amb els estudiants i, d’aquesta manera, també poden conèixer quins han estat els seus encerts, així com els possibles errors.
  • Realitzar l’avaluació tant a l’aula com a casa.

Per a acabar…

Aprofitar les oportunitats educatives que ofereixen les tecnologies digitals requereix un procés d’aprenentatge institucional en el qual els actors implicats tinguin més possibilitats d’experimentar amb noves eines i enfocaments i en el qual una avaluació sistemàtica de resultats comporti la selecció de les pràctiques més efectives.

S’han d’eliminar les barreres que dificulten o impedeixen l’accés a l’educació i la formació en un món digital. Per a això, l’OCDE ha desenvolupat un enfocament que consta de tres passos (Informe “Competencias para un Mundo Digital”. Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado):

  1. Per a començar, identificar les habilitats que es necessiten per a l’economia digital, mitjançant un marc comú per a l’alfabetització digital. És important analitzar dades de diferents països i desenvolupar noves enquestes.
  2. Examinar i analitzar si els canvis es poden establir en un canvi de currículums i formació del claustre de professorat.
  3. Per a acabar, potenciar les TIC per a millorar l’accés a l’educació i la formació, així com la seva qualitat. Es pot realitzar a través de cursos en línia, de noves eines d’aprenentatge a les escoles i un adequat reconeixement de les habilitats que s’adquireixin mitjançant un aprenentatge informal.

Recursos:

https://intef.es/wp-content/uploads/2016/10/2016_1003-Competencias_mundo_digital_OCDE_INTEF.pdf

https://intef.es/tecnologia-educativa/observatorio-de-tecnologia-educativa

https://es.khanacademy.org/

https://www.theflippedclassroom.es/what-is-innovacion-educativa/

Relacionat amb: Article,Covid-19

Et pot interessar

Subscriu-t’hi

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-07T09:31:47+00:00setembre 14th, 2020|Tags: , |
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments