Futur de l’educació. Escoles que innoven i aprenen a viure en la incertesa.

8 juliol 2020

Pla d’acció per donar la millor resposta

Per Ana Moreno

Mentre presenciem un canvi d’opinió darrere l’altre sobre com hauria de ser la nova normalitat educativa, passen els dies i les escoles intenten endevinar les condicions en que hauran d’obrir el curs escolar vinent. La incertesa supera límits insospitats i el cansament comença a minar les energies dels qui han superat el curs escolar més complicat que es recorda.

Finalment l’administració educativa ha pres la decisió de prevaler la presencialitat com a garantia de qualitat educativa per a tots, i posar els mitjans necessaris per a gestionar la pandèmia i protegir la salut en els centres educatius. D’aquesta manera es vol evitar l’impacte nociu del tancament de les escoles sobre la salut i aprenentatge de nens i joves, especialment d’aquells que, per la seva condició desfavorable, presenten una major vulnerabilitat.

Aquesta decisió arriba envoltada de polèmica i descontentament. Probablement perquè arriba tard i contradient anteriors directrius que els més previsors ja estaven preparant acuradament. La veritat és que des de finals d’abril se sap que l’impacte del tancament de les escoles sobre la pandèmia era d’un 15%, molt inferior al distanciament en llocs de treball 73%, o aïllament del 45% i quarantena a casa del 40%. Mentre el seu cost sobre la continuïtat de l’aprenentatge de l’alumnat pot ser molt significatiu (més en “El coronavirus precipita la nova normalitat educativa en les profunditats de l’era digital”). Perquè ens fem una idea un any escolar perdut equival a una pèrdua d’entre el 7% i el 10% dels ingressos al llarg de tota la vida. I encara que els diners no són el més important, sí que ho és el fet que aquest fet erosioni encara més la vida dels nens i nenes de les famílies més desfavorides, que ja ho tenen, més que difícil.

Un any escolar perdut equival a una pèrdua d’entre el 7% i el 10% dels ingressos al llarg de tota la vida. I encara que els diners no són el més important, sí que ho és, que aquest fet erosioni encara més la vida dels nens i nenes de les famílies més desfavorides, que ja ho tenen, més que difícil.

El present informe s’ha realitzat a partir de les dades recollides amb l’enquesta “Preparats per a donar la millor resposta”, resposta per més de mig miler de docents d’un quart centenar de col·legis públics i concertats de Catalunya i Balears. Les 75 preguntes del qüestionari han permès recollir l’experiència escolar durant el confinament i les idees del professorat entrevistat sobre l’elaboració d’un bon pla de contingència en cas de tornar-se a repetir una situació semblant.

Com després de les grans batalles, el professorat es mostra cansat, en molts casos exhaust, però alhora orgullós de la seva gesta. Han superat una situació del tot inimaginable, ha estat dur, difícil en molts moments, però la satisfacció d’haver tret el millor de si mateixos es llegeix entre línies, alhora que mostren una gran claredat de les idees per a tornar a enfrontar una hipotètica situació límit en el futur. La seva visió es podria resumir en poques paraules: en primer lloc, cuidar als més vulnerables, en segon lloc, fer equip, i finalment formació i mitjans. Un docent comenta “ha estat un període assaig-error, però hem aprés molt. Ara queda escriure-ho i estar preparats.”

Se sap per nombrosos estudis que l’ensenyament en línia no és la panacea. Veient els resultats d’aquest període d’educació virtual forçada, queden pocs dubtes. Si la veritat és que el professorat ha sofert la seva falta de recursos i competència digital, l’alumnat ha hagut d’enfrontar-se a la solitud de la seva habitació, a unes pantalles poc amigables, i la falta de motivació i autonomia, al costat de la preocupació per una situació incomprensible i angoixant. Segons els seus professors, els alumnes han sofert per falta d’organització, reptes i expectatives clares, excés de treball i desmotivació. A més, han trobat a faltar als seus companys i també als seus mestres. Els alumnes amb una situació complicada en les seves famílies, han estat totalment perduts, i, encara que se’ls ha proporcionat mitjans, ha estat molt difícil, per no dir impossible, que poguessin seguir les tasques d’aprenentatge. Per al professorat el pitjor ha estat la conciliació familiar, la seva falta de preparació i recursos, al costat de les necessitats d’alumnes i famílies que els obligava a mantenir jornades de treball interminables gairebé les 24 hores del dia. La seva petició, en cas de repetir-se, se centra sobretot en la necessitat d’acompanyament i suport, treball d’equip, planificació i una bona gestió de la informació i de l’activitat docent i de seguiment per a poder descansar i desconnectar.

La visió dels docents es podria resumir en poques paraules: en primer lloc, cuidar als més vulnerables, en segon lloc, fer equip, i finalment formació i mitjans. Un docent comenta “ha estat un període assajo-error, però hem après molt. Ara queda escriure-ho i estar preparats.”

Un bon pla de contingència deurà doncs contemplar aspectes organitzatius i pedagògics per a atendre els més necessitats però l’experiència ens diu que per a això serà imprescindible coordinar i distribuir molt bé la càrrega de treball entre docents per a evitar sobrecàrregues excessives i optimitzar recursos. La tutoria hauria de tenir un paper prioritari però ha d’organitzar-se de manera eficaç i sostenible per a poder atendre bé a tots els alumnes i famílies, cuidant també a tutors i tutores.

Observant els resultats de l’enquesta és fàcil fer balanç de quines coses han funcionat, quins necessiten millorar, i què cal canviar o afegir per a garantir una bona gestió de la crisi en el futur. Encara que les recomanacions que s’ofereixen recorren totes les dimensions de la gestió i docència escolar, destacarem dues que ens sembla marquen la diferència: 1) atenció especial al benestar del professorat, fomentant el treball en equip, tot considerant que “a més participació més compromís”; i 2) prendre decisions amb una triple visió, el curt, mitjà i llarg termini, de manera que, per exemple el model pedagògic amb el qual es comenci al setembre tingui una continuïtat natural amb el model que s’aplicaria en cas d’una segona crisi sanitària.

Destaquem dues recomanacions que ens sembla marquen la diferència: 1) atenció especial al benestar del professorat, fomentant el treball en equip, tot considerant que “a més participació més compromís”; i 2) prendre decisions amb una triple visió, el curt, mitjà i llarg termini.

Buscant l’equilibri

En el document “Pla d’actuació per al curs 2020-2021 en el marc de la pandèmia” del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya, es posa l’accent en la importància de buscar l’equilibri entre la protecció de la salut, la correcta gestió de la pandèmia i el dret de tots els nens i nenes a la millor educació. Aquesta idea no és nova, en el seu informe “Aprenent durant la pandèmia. De la disrupció a la innovació”, els experts, Reimers de la Universitat d’Harvard i Schleicher de l’OCDE, ja ens parlen de buscar l’equilibri entre les prioritats de l’educació i la salut, la coherència i la flexibilitat, les necessitats i les capacitats. És clar que l’equilibri és part de la solució. Enfront d’una situació tan complexa com l’actual, no seria bo prendre posicions parcials que no tinguessin en compte l’altre costat de la moneda. Però, on està l’equilibri entre salut i educació? és possible protegir una de les àrees sense menyscabar l’altra? i, quins haurien de ser els aspectes prioritaris de cadascuna, en les circumstàncies actuals? L’experiència i els resultats d’aquests mesos de confinament donen pistes sobre el que seria raonable prevaler:

  • El dret de tots els nens i adolescents a una educació de qualitat en condicions d’equitat.
  • El deure de les escoles de garantir la funció social de l’educació.
  • Les condicions de seguretat dels entorns educatius, amb el mínim risc assumible i la previsió de control de l’epidèmia quant a la ràpida identificació de casos i contactes.

En aquest cas, la primera i gran pregunta és, com fer del col·legi un lloc segur? Segons les autoritats sanitàries és clar, el millor és mantenir grups estables que permetin seguir fàcilment la traçabilitat en cas de produir-se algun contagi. La segona pregunta hauria de ser, com aconseguir la màxima normalitat educativa amb un model organitzatiu basat en grups estables? En les primeres etapes això no sembla complicat. Els nens i nenes poden tenir contacte, en el col·legi, únicament amb la seva classe i amb la seva tutora/or i/o un professor/a de referència principal, incloent entrades, sortides, patis i menjadors. En les etapes de secundària això pot ser més complicat. Tanmateix, es compta amb l’avantatge d’una major autonomia de l’alumnat i l’experiència adquirida amb el model online, que, en aquest cas, podria jugar un paper determinant. La major dificultat seria dotar a l’alumnat de la tecnologia i formació adequada, i al professorat dels recursos i formació necessària. Sense l’experiència anterior això semblaria una mica surrealista, però després de gairebé quatre mesos de confinament, el seguiment en línia d’algunes hores de docència no sembla una gesta impossible ni un cost exagerat. Per descomptat caldrà gestionar entrades, sortides, esbarjos i menjadors, educació física, manualitats, etc., i els horaris exigiran fer encaix de boixets, però, amb una bona dosi de flexibilitat i creativitat, seria factible.

L’última pregunta i per tant definitiva és, fins a on està disposat arriscar el col·legi en les interaccions entre personal extern i grups estables? Una sàvia decisió podria ser, minimitzar-les al màxim. Això és possible si ens centrem en el positiu. L’alumnat està en el col·legi, se socialitza i pot treballar en equip, té un professor que guia el seu treball i fomenta la seva autonomia, etc. Les famílies poden treballar tranquil·les amb la garantia que els seus fills estan en les millors mans i aprenent. S’ha guanyat molt respecte a l’anterior situació. No obstant això, intentar emular una situació normal i abusar de les interaccions entre professionals externs i grups estables en un entorn escolar, suposaria elevar la probabilitat de contagi, ja de per si mateix alta. Una opció a estudiar seria la possibilitat que cada grup tingui dos docents estables, el tutor/a i un co-tutor/a. Aquesta solució, en cas de nou confinament, asseguraria un bon seguiment de cada alumne del grup.

Aprenent per al futur

L’experiència viscuda ha posat en relleu almenys dos aspectes que podrien convertir-se en oportunitat. D’una banda tenim la falta d’autonomia dels alumnes i les seves manques respecte a la seva capacitat d’organització personal i autogestió. D’altra banda, la falta de competència digital del professorat i d’infraestructura per a la docència en línia. En el pla del futur curs haurien d’incloure’s tant el desenvolupament de competències de gestió, treball en equip, autoregulació de l’aprenentatge o les habilitats cognitives, com la competència digital.

No sabem si serà necessari tornar a tancar els centres educatius, totalment o parcialment, però el que sí que sabem és que algunes de les innovacions que s’han hagut d’improvisar durant la crisi sanitària del Covid-19 són també exigències d’una educació de qualitat en el ja entrat s. XXI. Els següents 10 punts resumeixen els aspectes que considerem hauria de treballar-se des de l’inici del pròxim curs 2020-2021, com a preparació a un eventual tancament de col·legis i avanç progressiu cap a la consolidació d’una innovació pedagògica eficaç:

1. Preparar-se

Una bona preparació exigirà una distribució estratègica d’espais i disseny dels protocols imprescindibles per a les diferents situacions, classes, patis, visites, entrades i sortides, etc., i grups socials. Cada protocol haurà de contemplar les mesures de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries, anar acompanyat de la senyalítica recordatòria necessària, i de formació prèvia. És de vital importància que, des del primer dia tot el personal, docent i de serveis, assumeixi la seva responsabilitat de ser model per als alumnes i fer pedagogia sobre seguretat. Els professionals hauran rebut, prèviament a l’obertura del col·legi, una formació específica en prevenció de riscos, ús d’espais i protocols de seguretat.

2. Aprendre

Escriure experiències i canvis de paradigma. Qui millor que les persones que han viscut en primera fila la situació per a identificar el que ha funcionat, la qual cosa podria millorar i el que s’hauria de canviar o afegir. Per a fer partícips a tots els implicats i no deixar-se res, el més efectiu és fer una senzilla consulta sobre els tres aspectes assenyalats indicant que destaquin una idea per a cadascun. Cada persona sol respondre segons els seus interessos i prioritats, per això sol ser efectiu demanar a més, que detallin com farien el que suggereixen. Fer pública la resposta sempre ajuda a tenir una visió equilibrada de la situació viscuda, i té l’efecte de destacar solucions enfront de problemes. A partir d’aquí es poden fer comissions que desenvolupin aquestes solucions i les facin operatives.

3. Estil de direcció i organització

A més participació més compromís. Les enquestes han deixat clar que la gran majoria de docents ho han donat tot per donar continuïtat a la tasca educativa del col·legi, no obstant això molts d’ells reclamen una major participació en les decisions i més proximitat amb qui les pren. En moments tan crítics com els viscuts el treball en equip i formar part d’una comunitat lliurada, alleuja i anima a continuar lluitant. La direcció de les escoles hauria de promoure el lideratge compartit, l’autonomia i el compromís amb la missió de tots els seus professionals per a aconseguir que tots remin en la mateixa direcció i aprofitar el potencial de cadascun. Així l’estil directiu més adequat seria tenir clar l’objectiu d’apoderament del professorat, al costat d’una mentalitat oberta, una bona dosi de capacitat d’adaptació i donar suport a la innovació com a aspecte clau per a la millora.

4. Sistema de comunicació

En una situació d’emergència la informació cobra un paper primordial i és bàsic gestionar-la bé. Cuidant les set c’s d’una comunicació eficaç: Clara, Concisa, Concreta, Correcta, Coherent, Completa i Cortesa. A això hauríem d’afegir: Oportuna, Necessària i Suficient, per a no sobrecarregar. Una bona gestió de comunicació discrimina, per a cada ítem d’informació, els destinataris adequats. L’excés d’informació i fora de temps, devalua el seu valor de manera exponencial i la fa tremendament ineficaç. És de gran ajuda distribuir la responsabilitat informativa i pensar el millor llit per a cadascuna, garantint que cada subjecte, ja sigui família, docent, personal de serveis, alumne, etc., rebi el que necessita en l’ordre i moment precís.

5. Avaluar necessitats i resultats alumnes

Abans de donar continuïtat a l’aprenentatge serà necessari tenir una visió detallada del punt en el qual es troba cadascun dels alumnes i alumnes. Els últims mesos hauran augmentat la bretxa de l’aprenentatge i tindrem estudiants en situacions molt diverses. L’equitat és important i per això s’haurà de garantir les mateixa oportunitats d’avançar a tots, a partir de la seva situació i condicions actuals, buscant la motivació i desenvolupament del màxim potencial a cadascun. Encara que durant la pandèmia, en alguns sectors es va proposar no avançar temari per a evitar augmentar les diferències. És clar que entre no augmentar temari i tenir desmotivat i avorrit a un conjunt considerable d’estudiants és molt diferent. El sistema educatiu no ha de tenir por al fet que els alumnes capaços de continuar aprenent ho facin, amb l’excusa de no augmentar la bretxa. Això seria tan injust com l’altre. Hauria de ser factible un aprenentatge personalitzat que oferís la possibilitat d’excel·lència educativa a cada alumne. Per descomptat sense desatendre als que més ho necessiten i amb la major inclusió possible. Els anomenats entorns personals d’aprenentatge basats en un disseny universal de l’aprenentatge, són en aquest sentit de gran ajuda. Un altre aspecte imprescindible serà tenir clares les prioritats curriculars i fer les adaptacions pertinents.

6. Model d’ensenyament mixt

El model presencial es beneficia enormement de les potencialitats de la formació en línia. La majoria del professorat ha descobert com la tecnologia pot ajudar al desenvolupament competencial de l’alumnat. Unes bones eines al costat d’una bona pedagogia poden ajudar a una millora de l’autonomia, la capacitat de planificació i autoregulació, el desenvolupament d’habilitats cognitives, etc. Però no sols això, a més les escoles tenen per davant l’amenaça de possibles interrupcions de la presencialitat i necessiten estar preparades. Mantenir un sistema mixt té com a mínim tres avantatges: 1) facilita la nova normalitat amb presencialitat i creació d’entorns segurs; 2) obre les portes a la millora en la qualitat educativa; i 3) prepara al sistema per a les incertezas del futur.

Hauria de ser factible un aprenentatge personalitzat que oferís la possibilitat d’excel·lència educativa a cada alumne. Per descomptat sense desatendre als que més ho necessiten i amb la major inclusió possible. Els anomenats entorns personals d’aprenentatge basats en un disseny universal de l’aprenentatge, són en aquest sentit de gran ajuda.

7. Desenvolupament professional del professorat

En tot sistema educatiu la clau de l’èxit està en un professorat preparat i amb recursos per a atendre les necessitats educatives de tots els alumnes en les circumstàncies que es presentin. Aprofitar l’actual necessitat del professorat per a avançar en la seva formació serà vital per a totes les escoles. La majoria de docents ha fet ja un gran esforç i la seva visió sobre l’aprenentatge s’ha ampliat. Els col·legis haurien d’aprofitar aquestes condicions per a fomentar la innovació educativa i facilitar a tot l’equip docent una formació i acompanyament continuats.

8. Metodologies i avaluació

Dos aspectes clau d’aquesta formació serà en metodologies actives i estratègies d’avaluació formativa que permetin avaluar el procés d’aprenentatge i convertir a cada alumne en un aprenent expert per a tota la seva vida. En aquest sentit la tecnologia pot ser un gran aliat. Hi ha plataformes per a l’ensenyament virtual que han millorat molt durant la pandèmia oferint eines molt potents a baix cost. El treball en equip dels alumnes, l’avaluació del procés i el pensament, es converteixen en tres metodologies bàsiques per a un aprenentatge eficaç tant presencial com en línia.

9. Currículum competencial

Tots els sistemes educatius tenen un recorregut més o menys exigent cap a un aprenentatge competencial enfront d’un memorístic d’acumulació d’informació. És el moment de plantejar-se seriosament el pas a un currículum que es derivi en el desenvolupament de totes les capacitats necessàries per a aprendre i continuar aprenent al llarg de tota la vida de manera autònoma. Només així podem garantir el futur de les noves generació. Per a això és important treballar la motivació, la contextualització i l’orientació al servei de tots els problemes que plantegem als alumnes.

10. Innovació

Finalment serà important fer una profunda reflexió sobre innovació i crear els recursos i canals necessaris per a fer-la real i sostenible al llarg del temps, creant una veritable cultura de pensament i creativitat en cada centre educatiu.

Veure i descarregar l’informe complet.

Relacionat amb: Article, Covid-19, Informe, Publicacions

Et pot interessar

Subscriu-te

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-06T09:48:33+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments