Dream Schools, un model pedagògic personalitzat i sostenible pels nous temps

26 juny 2020

“Dream Schools” fa de l’experiència educativa, una aventura emocionant, plena de reptes i aprenentatges per a tot l’alumnat

Per Ana Moreno

Una mica d’història

Un dels esdeveniments que marquen els primers passos d’Aude!, és la visita de Richard Gerver el novembre de 2015. Pocs podran oblidar la dramàtica imatge d’una impressionant grua esllavissant-se cap al mar en intentar treure un cotxe de l’aigua. Amb aquesta metàfora, Gerver volia visualitzar que la solució de l’educació no es basa en posar més recursos sinó en analitzar el problema d’arrel i explorar alternatives creatives.

D’aquella trobada va quedar una idea clara: per a que un alumne aprengui i vulgui seguir fent-ho tota la vida, la seva experiència d’aprenentatge ha de ser inoblidable i inspiradora. Anar a l’escola hauria de ser com anar a Disney, on a cada cantonada hi ha una sorpresa, alguna cosa interessant, cares somrients, diversitat de possibilitats. En definitiva, on cada dia és un dia especial per a tots, sense importar l’edat, el talent o les preferències.

Així va néixer Dream Schools, una metodologia cridada a transformar l’aula, l’escola i qualsevol experiència educativa en una gran aventura, un repte emocionant de superació i aprenentatge, per a tots i cadascun dels alumnes.

Un context

Al món actual, el canvi forma part de la vida quotidiana. Després de la guerra freda, el ministeri de defensa americà va crear l’acrònim VUCA per a definir el món volàtil, ple d’incerteses i cada cop més complex i ambigu en que vivim. La velocitat dels avenços tecnològics i la investigació fa que grans descobriments com el telègraf, l’electricitat o la màquina de vapor, que abans passaven cada cent anys, ara es produeixen diàriament. A l’actualitat aquesta visió del món es fa cada dia més real i a totes les esferes socials: organitzacions, governs, estils de vida o sistemes de salut i educatius. Es necessita dissenyar estratègies capaces de donar respostes d’èxit en un entorn incert i complex com el d’avui en dia.

Sembla com si aquest món altament globalitzat i tecnològic hagués iniciat un viatge sense retorn al paradís del progrés humà. No obstant això, en paral·lel a aquests canvis vertiginosos es produeixen grans contradiccions que posen en perill a tota la societat, responsables polítics i governs. Com la pandèmia de la Covid-19 que ha deixat fora de joc al món sencer amb un confinament quasi universal. Segons les Nacions Unides, més del 50% de la humanitat viu sota el llindar de la pobresa, el canvi climàtic produït pel “progrés” pot tenir, en poc temps, efectes devastadors i en moltes parts del món imperen cultures i sistemes polítics que estan molt lluny de garantir els drets humans i la dignitat de les persones.

Dream Schools s’ha fet la pregunta: què necessiten les noves generacions per enfrontar-se amb èxit a tots aquests reptes que planteja el futur i convertir-se en persones íntegres, ciutadans responsables i professionals competents, que segueixin aprenent al llarg de tota la seva vida?

En el seu últim llibre “Future wise. Educating our children for a changing world”, David Perkins, després de fer un recorregut pel que val la pena aprendre per viure al s. XXI, conclou que el més necessari és la saviesa. Perkins, que presenta Gandhi com paradigma de saviesa, explica la següent anècdota: “Un dia, anava Gandhi a agafar un tren amb alguns dels seus col·laboradors. L’andana estava plena i tot just quan pugen al tren, ja en marxa, a Gandhi li cau una sabatilla i, en un gest ràpid, es treu l’altra i la llença també. Els seus acompanyants, sorpresos, li pregunten per què ho fa i ell respon, sense donar més importància: “He pensat que pot ser el pobre que trobi la meva sabatilla necessitarà l’altra”. Amb aquesta actitud del gran líder indi, l’autor il·lustra com és una persona sàvia que no només resol problemes de manera eficaç, sinó que, per fer-ho, té en compte les necessitats dels altres i el seu entorn, oblidant les seves pròpies.”

Així, Dream Schools fa seva la proposta de David Perkins i assumeix, com ell, que encara que sigui pretensiós intentar educar per a la saviesa, sí que es pot pretendre educar per al camí de la saviesa.

Un enfocament

“La millor manera de predir el futur és crear-lo”, afirma Stephen Covey en “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva”, i per fer-ho, proposa un seguit de maduresa que, gràcies a l’adquisició d’una sèrie d’hàbits, condueix a una vida equilibrada i feliç. L’enfocament de Dream Schools coincideix amb el de Covey en l’idea d’anar superant etapes de maduresa, i proposa adquirir una de les sis fortaleses del model AIRISS en cada fase del procés. D’aquesta manera es pot seguir aprenent tota la vida i desenvolupar un lideratge ètic que permeti arribar a la saviesa necessària per a viure de forma plena en el context del segle XXI.

El model DREAM SCHOOLS converteix les 6 fortaleses AIRISS: Autonomia, Identitat, Resiliència, Integritat, Sociabilitat i Saviesa, en objectiu educatiu.

Cada detall del model pedagògic està dissenyat per a contribuir al desenvolupament continuat de les 6 fortaleses de forma holística , aconseguint així una dinàmica de creixement que abasta fins a 30 habilitats, hàbits i virtuts necessàries per posar les bases dels quatre pilars de l’educació del present i del futur: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser.

Una manera d’entendre l’educació

Tota persona és única i té dret a la millor educació. Dream Schools posa en valor aquesta idea gràcies a tres principis educatius que guien la seva implementació a cada escola: l’equitat, la inclusió i la personalització. A les seves propostes sobre equitat, l’OCDE planteja la inclusió com a millor manera per a “garantir un estàndard mínim bàsic d’educació per a tots”.

De la mateixa manera que les nines russes, cada principi s’inclou dins de l’altre, essent una atenció personalitzada de qualitat la clau que permet els altres dos.

Per a garantir l’equitat s’optimitzen els recursos disponibles per a que cada alumne rebi una educació excel·lent que afavoreixi el seu èxit escolar i personal.

En aquest sentit, la seva fortalesa més gran és una visió universal de l’aprenentatge i la integració d’algunes metodologies i eines didàctiques especialment dissenyades per a potenciar l’aprenentatge de cada alumne a partir de la seva singularitat personal, garantint el seu progrés i maduració continus.

Tal com suggereix Pere Pujolàs en el títol del seu llibre “Aprendre junts alumnes diferents”, la inclusió de la diversitat a l’escola va molt més enllà de posar junts a una aula a alumnes diferents. Implica treballar i aprendre junts, els uns amb els altres, perquè tothom té alguna cosa a aportar, amb unes capacitats o amb altres, d’una cultura, raça, nivell econòmic, etc. La inclusió educativa és un principi bàsic per a un món i una societat que té com a meta integrar a totes les persones. Dream Schools fa seves les propostes del gran pedagog que fou el professor Pujolàs i veu en l’aprenentatge cooperatiu un aliat perfecte per a aconseguir que els alumnes visquin junts les seves experiències d’aprenentatge i s’ajudin els uns als altres en la seva aventura diària de creixement a les aules.

Però la inclusió i l’equitat no són possibles sense una personalització com cal de l’educació. Víctor García Hoz desenvolupa a la dècada dels seixanta un moviment pedagògic renovador: “Educación personalizada”.

Partint d’una visió personalista, García Hoz crea tota una arquitectura pedagògica orientada a aconseguir desplegar al màxim el potencial de cada alumne i cada alumna.

El model DREAM SCHOOLS s’inspira en aquest gran pedagog i considera “l’atenció personalitzada de l’autonomia, la singularitat i l’obertura de cada alumne i alumna” com a base per a generar una dinàmica de creixement continu.

Des de l’Universitat de Harvard, Todd Rose explica que les forces aèries americanes comptaven, a la dècada dels cinquanta, amb els millors pilots i els millors avions, però no aconseguien uns bons resultats. Després d’una llarga investigació amb un enginyer se li va ocórrer estudiar les cabines dels avions i va descobrir que cap pilot encaixava en elles: estaven fetes per al “pilot mitjà” i aquest no existia. El doctor Rose, escriptor del bestseller “Se acabó el promedio”, intenta canviar el paradigma educatiu centrat en l’alumne mitjà per centrar-lo en cada individu i aconseguir així un màxim rendiment. Per al doctor Rose és el context educatiu el que s’ha d’adaptar a les necessitats de l’aprenentatge de cada alumne i alumna, posant a cadascun els reptes d’aprenentatge adequats per al seu desenvolupament a cada moment.

Però com diu César Coll, personalitzar en educació requereix una visió global que estimuli un aprenentatge personal i amb sentit per cada un dels aprenents, independentment del lloc on aprenen.

Dream Schools pren els tres autors com a referència i proposa una educació personalitzada, centrant l’atenció de l’activitat educativa i prioritzant els recursos cap a un desenvolupament de tot el potencial de cada alumne i alumna.

Basat en evidències

Com ja va dir Sèneca, “el que d’arrel s’aprèn mai no s’oblida del tot”. En l’actualitat hi han hagut nombroses evidències sobre el que funciona a l’educació i com aprenen les persones. Dream Schools assumeix algunes de les més rellevants i les pren com a fonament de la seva proposta pedagògica. En els últims anys, hi ha hagut grans avenços científics en psicologia i pedagogia, molts d’ells s’han vist enfortits per una ciència emergent: la neuroeducació.

Carol Dweck revoluciona la psicologia de l’educació amb la seva investigació sobre els efectes d’una mentalitat de creixement en el rendiment personal i acadèmic. Per a la doctora Dweck, “si uns pares volen donar als seus fills un regal, el millor que poden fer és ensenyar-los a estimar els reptes, créixer de les seves errades, gaudir de l’esforç i seguir aprenent sempre. D’aquesta manera, els seus fills no depenen de l’elogi i tindran tota una vida per a créixer confiant en sí mateixos”. Dream Schools canvia el paradigma del professorat sobre els seus alumnes de manera que fuig de les etiquetes i promou els reptes, l’esforç i una actitud positiva davant l’error i l’aprenentatge.

Al document “La naturalesa de l’aprenentatge. La investigació inspira la pràctica”, l’OCDE proposa 7 principis necessaris per a dissenyar entorns educatius que promoguin un aprenentatge de qualitat:

  1. Els aprenents al centre.
  2. La naturalesa social de l’aprenentatge.
  3. Les emocions són essencials per a l’aprenentatge.
  4. Reconèixer les diferències individuals.
  5. Incloure a tots els estudiants.
  6. Avaluació per a l’aprenentatge.
  7. Construir connexions horitzontals.

Aquests set principis es complementen amb les evidències generades per una ciència Neuroeducativa cada dia més consolidada i prolífica que constata la importància de parar una especial atenció a la cura i desenvolupament del cervell per a garantir, no només el rendiment acadèmic, sinó també una vida emocionalment equilibrada i sàviament dirigida.

Com bé diu el filòsof Isauro Blanco en el seu llibre “Mindware” sobre neuroeducació: “no és exagerat pensar que la intel·ligència humana és essencialment social i que les interaccions personals plasmen no només el funcionament cerebral, sinó també la seva estructura orgànica. Cada cop queda més clar que l’estructura i la funció del cervell estan determinats per la manera en què les experiències donen forma a la maduresa genèticament programada del sistema nerviós.

Sense caure en un determinisme biològic, ja que la genètica no defineix el destí humà, ni és possible establir una competència entre cervell-ment, genètica-educació, naturalesa-medi ambient, podem dir que la ment humana es crea mitjançant la interacció dels processos neuropsicològics interns i les experiències interpersonals”.

“Visible learning” és el llibre que està tenint més influència en aquests moments al món educatiu internacional. En ell, el seu autor, John Hattie, detalla l’anàlisi de 250 factors de rendiment escolar, procedents dels resultats obtinguts en més de 80.000 investigacions empíriques amb mostres que sumen més de 300 milions d’estudiants. Cinc dels factors amb més impacte al rendiment de l’alumne són:

  1. Efectivitat del professor, claredat, credibilitat, mentalitat de creixement.
  2. Expectatives dels alumnes.
  3. Respostes a la seva intervenció i feedback.
  4. Tasques d’anàlisi cognitiu.
  5. Implicació de les famílies.

Finalment, un dels avenços pedagògics més rellevants en educació és el gran canvi de paradigma sobre l’aprenentatge general per la introducció del pensament com a motor principal del procés d’aprenentatge.

Dream Schools fa seu el progrés científic i dissenya, a partir de les seves evidències, un model d’aprenentatge integrat i eficaç, dinàmic i sostenible.

Les parts del tot

Tal com comenta el pedagog Dylan Wiliam, “l’impacte més gran en l’aprenentatge procedeix d’experiències diàries que viuen els alumnes a les aules, a conseqüència de com ensenya el professorat, i no tant pel que ensenyen”.

El mètode d’ensenyament, sense ser l’única cosa important, és determinant per promoure un aprenentatge significatiu i personal que ajudi l’alumne a convertir-se en un aprenent expert per a tota la vida.

Un model pedagògic que doni resposta al present i el futur ha d’integrar diverses metodologies que treballin juntes per assolir els objectius educatius.

En el seu llibre “Neuroeducación en el aula”, Jesús Guillén fa una bona síntesi de connexions entre evidències de com aprenem i metodologies per a poder donar-los forma a les aules i proposa 7 claus per a la motivació:

  1. Quina curiositat! Iniciar un tema amb alguna cosa que desperti la curiositat.
  2. Això m’interessa! Objectius d’aprenentatge contextualitzats.
  3. Accepto el repte! Reptes que exigeixin l’esforç adequat.
  4. Sóc el protagonista! Afavorir la participació.
  5. Progrés! Mentalitat de creixement.
  6. Això val la pena! Centrar l’elogi en l’esforç.
  7. Sóc útil! Cooperar per aprendre.

La seva fortalesa més gran és una visió universal de l’aprenentatge i la integració d’algunes metodologies i eines didàctiques especialment dissenyades per a potenciar l’aprenentatge de cada alumne a partir de la seva singularitat personal, garantint el seu progrés i maduració continus.

Dream Schools és fruit del disseny curós d’un mètode que integra diverses metodologies, estratègies i tècniques didàctiques unides per a cooperar amb un objectiu comú: aconseguir l’aprenentatge i desenvolupament eficaç de tots els alumnes adaptant-se a les necessitats de cada singularitat, en cadascun dels seus períodes maduratius.

És un tot que es compon de cinc elements essencials:

  1. Aprenentatge cooperatiu (AC).
  2. Pensament crític i creatiu PCC).
  3. Avaluació formativa (AF).
  4. Disseny Universal d’Aprenentatge i Tecnologia creadors d’Entorns Personalitzats (DUATEP).
  5. Aprenentatge competencial i Projectes (ACP).

Els tres primers formen la base sobre la qual es construeixen els altres dos. Cadascun aporta alguna cosa necessària i complementària a la resta. Tots junts cooperen per assolir l’èxit educatiu en base les evidències sobre aprenentatge del s. XXI.

Cada element és necessari per garantir algun principi d’aprenentatge, alguna clau per la motivació i assolir els objectius educatius del DREAM, les fortaleses AIRISS per s. XXI.

L’aprenentatge cooperatiu (AC) és, segons els germans Roger i David Johnson “l’ús didàctic de grups reduïts en el que els alumnes treballen junts per maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres”.

Les evidències demostren que la cooperació, comparada amb els mètodes competitiu i individualista, dóna lloc als següents resultats:

Millor rendiment i més productivitat, retenció a llarg termini, motivació intrínseca, nivell de raonament i pensament crític, per part de tots els alumnes, sigui quin sigui el seu estil i ritme d’aprenentatge.

Relacions més positives entre els alumnes: increment de l’esperit d’equip, relacions solidàries i compromeses, valoració de la diversitat i cohesió.

Millor benestar emocional. Sentit de la identitat amb enfortiment del jo, desenvolupament social, autoestima i capacitat d’enfrontar-se amb l’adversitat i les tensions.

Per a cooperar amb eficàcia a l’aula, és necessari estructurar cinc elements essencials:

  1. Interdependència positiva, per la que els alumnes comparteixen la tasca, objectius i materials aconseguint crear un compromís d’èxit entre els components de l’equip.
  2. Responsabilitat personal i grupal, per la que cada membre es compromet a realitzar la part de la tasca que li correspon.
  3. Interacció estimuladora cara a cara, per la que uns membres promouen l’aprenentatge dels altres, esforçant-se per aprendre ells mateixos i per ajudar als altres a que aprenguin.
  4. Habilitats socials i intel·lectuals necessàries per a treballar en equip.
  5. Avaluació grupal o processament de grup, per la que els alumnes i les alumnes analitzen com estan treballant junts i com poden millorar l’eficàcia del seu treball en grup.

Una eina molt útil per a estructurar la cooperació són els rols. A més d’ajudar a desenvolupar habilitats, garanteix la interdependència i la responsabilitat personal, permeten maximitzar l’eficàcia de l’aprenentatge sofisticant la cooperació en 4 nivells: començar, funcionar, comprendre i aprofundir. La rutina de pensament “Pensar-Agrupar-Compartir” afavoreix la responsabilitat individual. Altres tècniques profitoses són els puzles, els torneigs entre equips, etc.

L’AC contribueix a consolidar les següents habilitats, hàbits i actituds de les 6 fortaleses AIRISS per s. XXI, per cada una de les cinc dimensions de creixement personal.

Pensament crític i creatiu (PCC). Tal com diu Ron Ritchhart, “pensar en totes les seves formes, ha de formar part de tot el que fem”, doncs “aprendre és conseqüència de pensar”. L’evidència demostra que en la comprensió en profunditat d’un contingut intervenen com a mínim els 8 moviments de pensament del mapa de la comprensió: Observar i descriure, Explicar i interpretar, Raonar amb Evidència, Fer Preguntes, Establir Connexions, Considerar Punts de Vista, Descobrir la Complexitat, Captar l’Essència i Arribar a Conclusions. Altres moviments cognitius importants són: Buscar relacions Causa-Efecte, Comparar i Contrastar, Relació de les parts i el tot, o pensar metafòricament.

A les últimes dècades, educadors, psicòlegs i filòsofs han dedicat grans esforços a augmentar la presència de l’aprenentatge basat en el pensament a les escoles. Per a Robert Swartz i David Perkins, tot i que tothom és capaç de pensar, no sempre es pensa de la millor manera. Per a prendre decisions importants, resoldre problemes, respondre de forma creativa o per a exercitat el nostre judici lliure de prejudicis i visions esbiaixades, necessitem desenvolupar habilitats de pensament crític i creatiu. Els dos autors proposen utilitzar diferents rutines i destreses de pensament per a aprendre a pensar, i aplicar 9 principis:

  1. El pensament humà tendeix a anar amb presses, és estret de mires, gandul i embolicat, però les evidències mostren que és possible millorar-lo.
  2. Per a millorar el nostre pensament, necessitem cultivar de manera explícita l’ús d’organitzadors verbals i gràfics.
  3. La infusió del pensament en els continguts curriculars ajuda a millorar la qualitat del pensament i la comprensió dels continguts.
  4. El desenvolupament del pensament requereix cultivar tres aspectes: habilitats, processos i disposicions.
  5. L’atenció explícita al pensament durant l’aprenentatge del contingut, és bàsic per a fer-los competents i aconseguir la transferència a altres contextos.
  6. La metacognició i, especialment, el seu nivell superior que implica pensar sobre la forma de pensar, és un aspecte bàsic de l’ensenyament del pensament.
  7. L’ensenyament per a la transferència requereix dedicar un temps específic a l’experimentació d’aplicacions més amples i generalitzar a altres contextos.
  8. La infusió del pensament en l’ensenyament ha de ser suficientment freqüent i divers per refermar destreses i aprofundir en la comprensió del contingut.
  9. Per a la infusió de pensament en l’ensenyament, cal que les escoles i els educadors es comprometin amb un procés continu de formació personal.

El PCC contribueix a consolidar les següents habilitats, hàbits i actituds de les 6 fortaleses AIRISS per s. XXI, per cada una de les cinc dimensions de creixement personal.

Avaluació formativa (AF). Després de dècades d’estudi i recerca sobre com millorar l’aprenentatge dels alumnes, Dylan William compara l’avaluació amb un pont entre l’ensenyament i l’aprenentatge. Per al doctor Dylan, per molt bo que sigui un professor o professora ensenyant, no implica això que l’alumne aprengui. És necessària una comunicació contínua d’evidències d’aprenentatge dels alumnes, que ajudin al professorat a adaptar el seu ensenyament a cada situació d’aprenentatge. L’investigador identifica 5 estratègies bàsiques per a una avaluació formativa de qualitat:

  1. Clarifica, comprendre i compartir les intencions d’aprenentatge (objectius i criteris d’avaluació).
  2. Crear tasques, activitats i converses efectives que aflorin les evidències d’aprenentatge.
  3. Proporcionar feedback que promogui la millora dels aprenents.
  4. Activar uns alumnes com a recursos de l’aprenentatge dels altres.
  5. Activar els alumnes com a amos del seu propi aprenentatge.

L’AF contribueix a consolidar les següents habilitats, hàbits i actituds de les 6 fortaleses AIRISS per s. XXI, per cada una de les cinc dimensions de creixement personal:

Disseny Universal d’Aprenentatge i Tecnologia creadors d’Entorns personalitzats (DUATEP). L’educació personalitzada parteix de dues consideracions. D’un cantó, del desenvolupament de cada alumne i cada alumna com a persona autònoma, singular i oberta als altres i al món. D’altra banda, de la creació de les condicions òptimes per al creixement de cada alumne a partir de la seva situació madurativa.

Per a en David Bueno , “cada cervell és diferent” i “l’educació ha de ser tan personalitzada com sigui possible, per treure’n el màxim profit”.

Isauro Blanco, en el seu llibre “Mindware”, comenta que “el cervell és tan intel·ligent com necessita ser-ho” i, “si no hi ha més desenvolupament neurològic és per falta de reptes, de problemes per resoldre i de la metodologia per a obtenir resultats; el cervell està dissenyat per a la supervivència i aquest principi ha de ser considerat per aplicar-lo a l’educació”.

Per a atendre les necessitats específiques de cada aprenent, i gràcies al disseny universal de l’aprenentatge (DUA) i la tecnologia, els entorns d’aprenentatge personalitzats permeten adaptar el nivell de repte a cada alumne/a. D’aquesta manera s’aconsegueix estimular i motivar el seu aprenentatge, detectar les seves necessitats específiques i eliminar les barreres de l’aprenentatge, a la vegada que se’ls empodera gràcies al potencial d’aprenentatge que la tecnologia guanya dia rere dia.

El DUA es basa en tres principis per proporcionar opcions universals: 1) la percepció; 2) l’acció i l’expressió; i 3) la motivació i la implicació en l’aprenentatge. Els fonaments del DUA, com els dels 7 principis de la motivació o els de l’aprenentatge convergeixen aclarint matisos i reforçant aspectes bàsics per garantir un aprenentatge en clau d’igualtat, inclusiu.

El DUATEP contribueix a consolidar les següents habilitats, hàbits i actituds de les 6 fortaleses AIRISS per s. XXI, per cada una de les cinc dimensions de creixement personal.

Aprenentatge competencial i Projectes (ACP). L’aprenentatge competencial i el treball per projectes suposa posar la cirereta al pastís del mètode Dream Schools. Amb ell es consolida el treball en equip, es posa en context el pensament crític i creatiu en un aprenentatge significatiu, interdisciplinar i global, i afavoreix una versatilitat que facilita l’adaptació al nivell de repte i motivació de cada alumne, i una avaluació eficaç del procés d’aprenentatge.

La majoria de projectes poden afrontar una investigació o la resolució d’un problema, tots ells enfocats a situacions reals properes, física o emocionalment, als alumnes. Depenent dels objectius d’aprenentatge es pot escollir un model o un altre. Al Dream s’ha escollit el mètode Design Thinking que integra la comunicació empàtica i la creativitat per resoldre problemes. El fet de contextualitzar un problema real i poder oferir una solució a persones concretes, afavoreix la motivació dels alumnes i la seva implicació en un Aprenentatge al Servei de la Comunitat i la millora del seu propi món.

L’ACP contribueix a consolidar les següents habilitats, hàbits i actituds de les 6 fortaleses AIRISS per s. XXI, per cada una de les cinc dimensions de creixement personal.

Seguir aprenent al llarg de tota la vida

El 1998, Seymour Papert va donar una conferència a l’escola imperial de Londres titulada “El poder del nen: claus per a l’aprenentatge en l’era digital”. En ella, diu que “aprendre mentre estàs a l’escola el que necessitaràs al llarg de la teva vida, ja no funciona. Les habilitats que aprenguis a l’escola ja no serviran, totes seran obsoletes quan arribis al teu lloc de treball excepte una: l’única habilitat realment necessària és la capacitat de ser capaç d’aprendre. Aquesta habilitat de ser capaç, no de donar la resposta correcta a preguntes sobre el que et van ensenyar a l’escola, sinó a situacions fora del marc escolar. És necessari educar persones que sàpiguen actuar quan s’enfronten a situacions per a les quals no van ser especialment preparades”.

Aquest tipus d’aprenentatge és principalment un aprenentatge competencial i té la qualitat de generar aprenents experts.

Un aprenentatge que va més enllà de les habilitats i dels coneixements i que desenvolupa una sèrie d’actituds, hàbits i disposicions, com la curiositat, el pensament crític, la resiliència, l’empatia, el compromís o la saviesa, que revesteixen a les noves generacions d’una forta consciència sobre el valor i les oportunitats d’aprenentatge que troben diàriament al seu entorn, dins i fora de l’escola.

Per a Ron Ritchhart, la millor manera d’interioritzar aquestes disposicions és la creació d’una cultura on estiguin presents de forma quotidiana les condicions necessàries per al seu desenvolupament.

Després d’anys d’investigació, Ritchhart descriu, en el seu llibre sobre cultures de pensament, 8 forces culturals que constitueixen el motor per a la creació de l’entorn d’aprenentatge ideal on els alumnes i les alumnes puguin desenvolupar les disposicions que els permetin convertir-se en aprenents experts i aprendre al llarg de la vida:

  1. Expectatives d’aprenentatge.
  2. Oportunitats riques i interessants.
  3. Temps per a pensar.
  4. Model d’aprenent.
  5. Llenguatge de pensament.
  6. Entorn on el pensament és visible.
  7. Interaccions entre aprenents i continguts.
  8. Estratègies de pensament

Per a ajudar a crear una cultura potenciadora de l’aprenentatge, el model Dream Schools proporciona els docents, un ampli conjunt d’eines especialment diversificades i seleccionades per poder escollir, en cada moment, les que millor s’adapti a la situació d’aprenentatge. Hi ha 10 infografies que resumeixen les metodologies i 75 eines de set tipus:

  • #rutinapensament
  • #destresapensament
  • #tècnicapensament
  • #tècnicacooperativa
  • #tècnicacreativa
  • #tècnicaprojectes
  • #instrumentavaluació

Una transformació sostenible

Una escola amb futur necessita una transformació que se sostingui al llarg del temps. En un món VUCA, no podem esperar que els paradigmes educatius romanguin durant molt de temps, les troballes neuroeducatives no han fet més que començar i la tecnologia avança a un ritme vertiginós. És per això que Dream Schools distingeix cinc factors de sostenibilitat:

  • Un lideratge institucional de la transformació educativa que inclogui les dimensions organitzativa i pedagògica.
  • Un canvi de paradigma del rol docent cap a un qüestionament reflexiu de la seva pràctica educativa i l’esforç per a la millora contínua.
  • Treball en equip dels docents.
  • Formació i acompanyament continuat.
  • Una tecnologia al servei de l’educació.

L’Equip Dream Schools és un element clau per dinamitzar el canvi i la sostenibilitat. Està format per un grup interdisciplinar d’experts i docents, i lidera la transformació gràcies a tres eixos: 1) un procés de formació contínua; 2) un acompanyament de coaching educatiu a cada docent, alternat amb co-coaching i docència compartida entre docents; 3) una estructura de lideratge pedagògic que personalitza i dinamitza el procés a cada centre educatiu.

Cada escola té un equip de líders pedagògics que rep una formació i seguiment especial, i té una doble funció. Per un costat lidera la innovació al centre donant model, suport i guia a la resta de docents i per un altre participa en el lideratge de l’Equip Dream Schools donant feedback, idees i implementant prototips.

Així la transformació segueix un cicle que es retroalimenta de l’equip Dream als líders i d’aquests al professorat, garantint l’engranatge de la innovació. El mateix passa dins de cada escola: 1) aprenc; 2) practico, ajudo i m’ajuden; 3) participo, imagino nous reptes i comparteixo.

Bibliografia

Richard Gerver (2012). “Crear hoy las escuelas del mañana”. Biblioteca de Innovación educativa. SM.

David Perkins (2016). “Educar para un mundo cambiante”. Biblioteca de innovación educativa. SM.

Jacques Delors (1996). “La educación encierra un tesoro”. UNESCO.

Víctor García Hoz (1985). “Educación Personalizada”. Rialp

Todd Rose (2017). “Se acabó el promedio. Cómo tener éxito en un mundo que valora la uniformidad”. HarperCollins Español.

Carol Dweck (2016). “Mindset. La actitud del éxito”. Ed. Sirio.

Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides (2010). “La Naturaleza del Aprendizaje. Investigación para inspirar la práctica”. OCDE.

John Hattie (2017). “Aprendizaje visible para profesorado”. Didáctica y desarrollo.

Isauro Blanco (2017). “Mindware. Neuropsicología aplicada a la educación”. Editorial Morsan Internacional.

David y Roger Johnson (1994). “El Aprendizaje cooperativo en el aula”. ASCD.

Ron Ritchhart, Mark Church, Karin Morrison (2014). Hacer visible el pensamiento. Paidós.

Robert Swartz. “Aprendizaje basado en el pensamiento” (2015) y “Pensar para aprender.” (2019). Biblioteca de innovación educativa. SM.

Wiliam Dylan (2011). “Embedding Formative Assessment”. Solution Tree Press.

David Bueno (2017). “Neurociencia para educadores.” Rosa Sensat.

Ron Ritchhart (2015). “Creating Cultures of Thinking: The 8 Forces We Must Master to Truly Transform Our Schools”. Jossey Bass.

Relacionat amb: Article

Et pot interessar

Subscriu-te

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-29T09:35:23+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments