Taller “thinking to learn” per dos grans figures del pensament, Perkins i Swartz

16 juny 2020

Promoure el pensament com a eina pedagògica bàsica

Per Ana Moreno

“Thinking to learn” és el títol d’un workshop sobre pensament creat per Robert Swartz i David Perkins. Dos dels millors experts mundials en desenvolupament de la capacitat cognitiva que a més són promotors de la conferència internacional de pensament ICOT des del seu origen el 1982 a les illes Fiji. Aquest taller s’ha impartit a més d’un miler de professors i professores a diferents ciutats de la geografia espanyola, Madrid, Sevilla i Barcelona.

El format d’aquest curs de dos dies és molt pràctic. Els dos ponents s’alternen a mesura que introdueixen diferents estratègies de pensament, rutines en David i destreses en Bob, mentre expliquen algun exemple i proposen tasques a l’audiència perquè ells i elles, en petits grups cooperatius, dissenyin activitats per les seves aules.

El marc pedagògic del contingut és “el pensament com a eina d’aprenentatge”. Pensar per aprendre és una mena de filosofia, una forma d’entendre l’aprenentatge que té un doble objectiu, per un costat arribar a una comprensió profunda dels continguts curriculars i per l’altre aprendre a pensar, és a dir arribar a ser un pensador competent.

Pensar per aprendre és una forma d’entendre l’aprenentatge que té com objectius la comprensió profunda i pensadors competents.

Rutines

Per en David l’aprenentatge sovint és passiu, manca comprensió i visió global i està poc connectat a la vida dels estudiants. La solució està a ajudar als nostres alumnes a ser “més intel·ligents” i això es pot fer optimitzant el pensament fent-lo visible i explícit. “Veure i tocar” el pensament permet seguir el seu procés i comprendre amb més profunditat cada contingut i aplicar-lo més connectat i amb més amplitud.

“Veure i tocar” el pensament permet seguir el seu procés i comprendre amb més profunditat cada contingut i aplicar-lo més connectat i amb més amplitud.

Perkins proposa fer servir rutines de pensament que ajudin a l’alumne a fer-se preguntes per explorar els continguts a la vegada que desenvolupa uns hàbits o disposicions que el faran més competent. Una rutina és una seqüència de preguntes que dirigeixen el pensament en una direcció concreta. Les rutines s’aprenen fàcilment, tenen pocs passos i invoquen pensament d’alt nivell. Hi ha moltes rutines diferents per cada moment del cicle de l’aprenentatge: 1) Idees prèvies; 2) Introducció; 3) Comprensió; 4) Aplicació a la resolució d’un problema. Altres rutines com el 3-2-1 Pont són metacognitives i serveixen per pensar sobre el mateix pensament.

Una rutina és una seqüència de preguntes que s’aprenen fàcilment, tenen pocs passos i invoquen pensament d’alt nivell.

Durant la formació es van introduint i aplicant rutines per descobrir el seu potencial i aplicabilitat a l’aula. Algunes de les rutines més interessants són:

  • Connecta, amplia, desafia
  • Veure, pensar, fer-se preguntes
  • Què passa? Què veus que et fa dir això?
  • Un pas a dintre
  • Parts, Persones, Interaccions
  • Punts conflictius
  • Tres cercles

Les tres últimes estan especialment dissenyades per descobrir complexitats en el món actual.

“Parts, persones, interaccions.” S’utilitza per trobar possibilitats per resoldre un problema complex. Per exemple per tractar el problema de l’excés de pesca, la pobresa, etc. Per poder analitzar el problema es necessita estudiar per un costat totes les parts implicades, per un altre les interaccions entre aquestes parts, i finalment les persones o grups humans afectats.

“Punts conflictius.” Serveix per analitzar controvèrsies, temes en els quals hi ha grups de gent que pensa diferent. Es posa la controvèrsia al mig i s’analitzen els FETS (fets diferents, fets comuns), els INTERESSOS (interessos pràctics diferents i comuns), les POLÍTIQUES (diferents, comuns segons grups), i els VALORS (valors diferents, valors comuns). Alguns exemples poden ser l’escalfament global, l’avortament, etc.

“Tres cercles.” Permet fer un emmarcament ampli per llançar un tema. El cercle més interior “Pensant sobre” es posa el tema central i les idees del tema. El següent cercle “Pensem amb” Altres temes en què és relaciona d’alguna manera i estan presents a la nostra vida, societat, etc. El cercle més exterior “Pensar més enllà” utilitzem comparacions i analogies en àrees poc o res relacionades, per passar del que és obvi al que està amagat.

Les investigacions sobre els tipus de pensament que afavoreixen la comprensió identifiquen 8 pensaments diferents que convé promoure i fer visibles: 1) Observar i descriure; 2) Construir explicacions i interpretacions; 3) Raonar amb evidència; 4) Establir connexions; 5) Tenir en compte diferents punts de vista; 6) Copsar el que és essencial i arribar a conclusions; 7) Fer preguntes i fer-se preguntes; i, 8) Descobrir complexitat i anar més enllà de la superfície. Aquests 8 tipus de pensament formen l’anomenat mapa de la comprensió i són la base per la construcció de rutines de pensament.

En el marc del Project Zero de la Facultat d’Educació Harvard, que en David va dirigir, s’ha desenvolupat un altre projecte que ha revolucionat les aules de tot el món, Cultures of thinking. Una cultura de pensament és un lloc on es valora, promou i es fa visible el pensament com eina bàsica d’aprenentatge i col·laboració.

Per Ron Ritchhart, investigador principal del Project Zero, una de les 8 forces culturals que genera una veritable cultura de pensament són les estratègies, rutines o destreses, que el fan visible. Les altres forces són: les expectatives (altes, conegudes, avaluades); el temps (per pensar i preguntar), l’entorn (per documentar, visualitzar la història de l’aprenentatge), modelatge (professorat model de pensador competent), el llenguatge (incorporar la terminologia cognitiva); oportunitats (activitats interessants, reptadores i connectades en aprenentatges rellevants); interaccions (relacions entre materials, professorat, alumnat que desafien el pensament); i estratègies (rutines, destreses o tècniques de pensament crític i creatiu).

Una cultura de pensament és un lloc on es valora, promou i es fa visible el pensament com eina bàsica d’aprenentatge i col·laboració.

El treball continuat i sistemàtic per construir cultures de pensament a qualsevol entorn d’aprenentatge, tant sigui a l’escola, a la família, o a la comunitat, garanteix el desenvolupament d’hàbits de pensament necessaris per tenir una vida feliç i que aporti valor. Alguns d’aquests hàbits són: curiositat i fer-se preguntes, mentalitat oberta i tenir en compte altres perspectives, raonar amb evidència, pensar abans d’actuar, anar més enllà del que és superficial, autoavaluar-se i ser metacognitiu, etc.

Alguns hàbits de pensament necessaris per tenir una vida feliç i que aporti valor són: curiositat i fer-se preguntes, mentalitat oberta i tenir en compte altres perspectives, raonar amb evidència, pensar abans d’actuar, anar més enllà del que és superficial, autoavaluar-se i ser metacognitiu.

Destreses

Per en Bob, hem d’aprendre a pensar perquè sovint ho fem de manera precipitada, superficial, desordenada o confusa i necessitem optimitzar el nostre pensament per prendre decisions i resoldre problemes de manera competent, per fer prediccions, argumentar les nostres idees o analitzar diferents continguts per comprendre’ls. Swartz proposa l’aprenentatge de destreses de pensament i la seva aplicació en activitats d’aprenentatge que integren els continguts curriculars i les destreses. Aquesta tècnica s’anomena infusió i s’ha demostrat que dóna millors resultats a l’hora d’ensenyar a pensar que si l’ensenyament de destreses es fa al marge dels continguts d’aprenentatge de l’alumne, com una assignatura a part, doncs els aprenents no ho integren tan fàcilment.

Una destresa de pensament és una estratègia per aplicar un tipus de pensament més o menys complex de manera competent. L’estratègia consisteix en una seqüència de preguntes, també anomenada mapa de pensament o base d’orientació, que l’alumne ha de respondre per aplicar bé la destresa. Cada pregunta és com un pas a seguir dins un procediment. Hi ha moltes destreses, segons el tipus de pensament que promouen es poden classificar en 4 grups: Pensament Creatiu (generació d’idees, metàfora, etc.), Pensament Analític (comparar i contrastar, relació de les parts i el tot, classificació, seqüenciació, argumentació, etc.), Avaluació del pensament (fiabilitat de les fonts, explicació causal, predicció, etc.), Pensament Actiu (Resolució de problemes i presa de decisions).

Una destresa de pensament és una estratègia per aplicar un tipus de pensament més o menys complex de manera competent. Es poden classificar en destreses de pensament creatiu, analític, per avaluar el pensament i d’acció.

L’aplicació d’una destresa és una mica més complex que la d’una rutina. Per poder fer-ho competencialment i aconseguir els objectius de pensament i contingut, cal seguir la metodologia pròpia d’un procés d’aprenentatge competencial. Així doncs els passos per fer una activitat amb destresa són els següents:

  1. Introduir la destresa. Utilitzar un exemple senzill de la vida quotidiana. Per exemple compara un banc i una cadira o analitzar les parts d’una bicicleta.
  2. Construir, junt amb els alumnes, el mapa de pensament o base d’orientació de la destresa i prendre nota.
  3. Explicar l’activitat i guiar als alumnes en l’aplicació de la destresa al contingut, pas a pas. Seguir, en tot moment, el mapa de pensament i escriure les respostes i conclusions a l’organitzador gràfic de la destresa.
  4. En acabar, demanar als alumnes que apliquin l’escala de la metacognició i es preguntin què han aprés, com ho han fet, com ho podrien millorar i en quina altra situació podrien aplicar la mateixa destresa.
  5. Activitat d’ampliació en què l’alumne pugui aplicar el que ha après i el doni sentit.

L’aplicació d’una destresa és una mica més complex que la d’una rutina. Per poder fer-ho competencialment i aconseguir els objectius de pensament i contingut, cal seguir la metodologia pròpia d’un procés d’aprenentatge competencial.

Els continguts a què s’aplica una destresa han de conduir l’alumne a un aprenentatge rellevant. Per exemple la destresa “Relació de les parts i el tot” es pot aplicar a quasi qualsevol contingut doncs la majoria de les coses tenen parts que es relacionen fent que siguin el que són. Una novel·la o narració, té parts i cada part és necessària per donar sentit al tot. Quan hem acabat d’analitzar el text amb la destresa podem demanar als alumnes que escriguin la seva estructura i creïn un nou escrit seguint-la.

Altres continguts: una obra d’art, el cos humà, una funció matemàtica, un fenomen natural sigui biològic, físic o químic, un aparell tecnològic, etc.

Els continguts a què s’aplica una destresa han de conduir l’alumne a un aprenentatge rellevant.

El mapa de pensament per poder aplicar aquesta destresa seria:

Relació de les parts i el tot

  1. Quines parts més petites formen el tot?
  2. Per cada part:
    1. Què passaria si faltés?
    2. Quina és la funció d’aquesta part?
  3. Com es relacionen les diferents parts per fer del tot ser el que és i fer el que fa?

Organitzador gràfic:

En definitiva, un resum dels “tips” per pensar per aprendre que aconsellen en David i en Bob serien:

  • Encara que no tothom pensa bé, tothom pot arribar a ser un pensador competent.
  • Les rutines i les destreses de pensament són eines molt potents que tot el professorat hauria de fer servir.
  • La base de qualsevol pas endavant en l’aprenentatge i el pensament són les preguntes. Els alumnes han de ser grans qüestionadors.
  • Per crear veritables cultures de pensament a les escoles cal que el professorat treballi en col·laboració continua.
  • Treballar el pensament de manera explícita i sistemàtica desenvolupa la comprensió lectora i visual, també l’expressió oral i l’escriptura.
  • Fer pensadors competents és fer aprenents competents, col·laboradors competents i grans comunicadors.

Encara que no tothom pensa bé, la bona notícia és que tothom pot arribar a ser un pensador competent.

Bibliografia

La major part del contingut del taller es pot trobar en dos llibres molt pràctics i recomanables. En ells el professorat pot aprofundir en com integrar el pensament a les seves classes per fer l’aprenentatge 100% competencial.

Relacionat amb: Article

Et pot interessar

Subscriu-te

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-05T07:39:13+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments