La tornada a les aules necessita una acurada avaluació dels riscos i un bon pla

14 juny 2020

Al setembre tots preparats per donar la millor resposta

Per Ana Moreno

Impuls Educació, conscient de la importància de sumar, ha preparat una enquesta per professorat amb la intenció de recollir informació per fer una avaluació acurada de la situació d’excepcionalitat creada a les escoles per la Covid-19. Aprendre de l’experiència ens servirà per elaborar la Guia “Preparats per donar la millor resposta educativa a la Covid-19”. Tant punt tinguem les dades, s’analitzaran fent una comparació i contrast amb els resultats d’altres estudis de reconegut prestigi, i s’elaborarà la guia.

Última setmana per respondre l’ENQUESTA

Si ets docent o directiu d’escola, participa i gaudeix de les idees i conclusions de la comunitat educativa. Si ets directiu d’escola i vols un informe personalitzat envia’ns un email ([email protected]) i te l’enviarem. Si ets docent, consulta l’1 de juliol les conclusions i a guia “Preparats per donar la millor resposta educativa a la Covid-19”.

Contestar l’ENQUESTA

Aquesta pandèmia mundial ha posat en relleu la importància de la col·laboració de tots els estaments socials, governs, empreses, institucions públiques i privades, locals i internacionals, per tal de pal·liar les conseqüències sanitàries, educatives i econòmiques.

Col·laborar i aprendre de l’experiència són claus per sortit enfortits

Els mitjans parlen molt de bretxa digital i equitat educativa. En aquests moments és el que més preocupa. Però tot i que prioritzar l’accés de tothom a la continuïtat educativa en la situació present és molt important, no sembla l’aspecte més complicat de resoldre i cal també una mirada que abasti totes les dimensions educatives d’una generació de nens i joves que hauran de liderar la societat en un moment no tan llunyà, la recentment nomenada generació Covid-19.

Aquesta pandèmia mundial ha posat en relleu la importància de la col·laboració de tots els estaments socials, governs, empreses, institucions públiques i privades, locals i internacionals, per tal de pal·liar les conseqüències sanitàries, educatives i econòmiques.

Estudi Fundació Bofill

A tots els països s’han fet estudis i propostes. En aquest article en destaquem especialment dos treballs de referència. El primer, ha estat escollit per raons de proximitat i qualitat, és el liderat per la Fundació Bofill on des d’una mirada d’equitat i transformació educativa proposa 10 mesures de xoc i reformes que considera prioritàries:

  1. Formació docent en la nova ecologia de l’aprenentatge i la personalització
  2. Revisar i enfortir la funció tutorial i d’orientació dels centres
  3. Revisió curricular, aprenentatge i avaluació competencial
  4. Una política per als centres d’alta complexitat
  5. Una política de lluita contra la segregació escolar
  6. Polítiques de lluita contra l’abandonament educatiu
  7. Autèntiques polítiques d’acompanyament familiar a l’escolaritat
  8. Polítiques i entorns educatius 360 o (i 365 dies), equitatius i de qualitat
  9. Polítiques educatives i pràctiques docents informades en l’evidència

Encara que pugui semblar una proposta ambiciosa, després de la situació d’excepcionalitat a la que la pandèmia de la Covid-19 ha portat al món sencer, està més que justificada, en bé del present i d’un futur incert, però potser ara més “imaginable” que mai.

Amb la finalitat d’ajudar als responsables dels sistemes educatius de tot el món a prendre decisions, han recollit dades de més de 50 països en diferents moments de la crisis sanitària i ja porten publicats tres estudis molt valuosos.

Aprendre de la pandemia. De la disrupció a l’educació

El segon estudi, que ha estat escollit per raons d’amplitud i internacionalitat, és fruit de la col·laboració continuada des de l’inici de la pandèmia, de l’OCDE i la Iniciativa Mundial d’Innovació en Educació de la Universitat Harvard. Ambdues institucions, amb la finalitat d’ajudar als responsables dels sistemes educatius de tot el món a prendre decisions, han recollit dades de més de 50 països en diferents moments de la crisis sanitària i ja porten publicats tres estudis molt valuosos.

El primer va ser “Orientaciones para guiar la respuesta educativa a la pandemina COVID-19”, que a partir del que feien els diferents països proposava unes claus per fer front a la situació de confinament. El segon “Supporting the continuation of teaching and learning during the COVID-19 pandemic. Annotated resources for online learning”, aportava un recull d’eines i recursos per la formació en línia, i el tercer “Aprendiendo de la pandemia. De la disrupción a la innovación”, després de consultar per enquesta a 59 països proposa 15 factors a tenir en compte a l’hora de mantenir la continuïtat de l’educació en una segona fase de la pandèmia.

Aquest darrer estudi és especialment interessant a l’hora de preparar el curs escolar vinent. L’informe comença dient que els sistemes educatius mostren una “notable capacitat de recuperació, resiliència i compromís amb l’educació, establint estratègies orientades a garantir la continuïtat educativa en condicions extremadament difícils”. La majoria d’aquestes estratègies, però es van centrar a garantir la continuïtat de l’aprenentatge acadèmic deixant de banda el desenvolupament socioemocional dels alumnes i a més, no tots els alumnes van poder participar en igualtat de condicions en les activitats previstes. L’estudi destaca que encara que, la majoria dels països enquestats, es van esforçar per oferir oportunitats alternatives d’aprenentatge, menys de la meitat d’alumnes van poder accedir al currículum previst.

Una reflexió important dels investigadors és que, encara que només el 61% de governs reconeixen haver oferit formació professional especial al seu professorat, l’esforç realitzat, tant pel professorat com els alumnes per trobar noves formes d’ensenyar i aprendre a distància representen un gran potencial per augmentar l’eficàcia pedagògica de l’educació del futur. En aquest sentit l’estudi destaca, com ja feia l’Informe Delphi sobre personalització de l’educació elaborat per Impuls Educaci, la rellevància del paper de la tecnologia per millorar l’atenció a les necessitats personals d’aprenentatge de cada alumne.

Segons els autors de l’informe, d’aquest període d’esforços continuats per mantenir l’educació, podem aprendre dues lliçons: 1) S’ha posat de manifest de manera clara la bretxa digital existent entre els diferents grups socioeconòmics, i per tant cal prioritzar mesures que integrin a tots els alumnes plenament; 2) Per millorar l’educació del segle XXI caldrà l’accés a la tecnologia i la competència digital del professorat.

L’informe destaca els següents “15 factors per mantenir la continuïtat en la segona fase de la pandèmia”

  1. Preparar-se. Desenvolupar estratègies dinàmiques de continuïtat educativa que s’ajustin ràpidament.
  2. Aprendre de l’experiència i elaborar un pla de contingència.
  3. Desenvolupar protocols per mantenir el distanciament físic en els centres adaptables a les circumstàncies de cada centre.
  4. Crear un sistema eficaç d’ensenyament a distància. És necessari tenir un pla B i preparar als alumnes, professionals, i famílies.
  5. Reforçar un ecosistema d’aprenentatge més ampli que incorpori altres agents que poden fer viable l’aprenentatge a distància.
  6. Mantenir un desenvolupament professional continu i profund del professorat.
  7. Desenvolupar la capacitat d’aprenentatge mixta, en línia i presencial. Integrar els espais, el temps, les persones i les tecnologies.
  8. Avaluar les necessitats i els resultats dels alumnes. Estratègies individualitzades per mantenir el compromís de cada alumne i la seva família amb la seva educació.
  9. Recuperar la pèrdua d’aprenentatge per minimitzar l’impacte a llarg termini.
  10. Reequilibrar el currículum. Oportunitat que ens dóna la pandèmia per adaptar l’educació al s. XXI.
  11. Desenvolupar un sistema de comunicació efectiu és un punt crític.
  12. Fomentar un estil de direcció amb capacitat d’adaptació i suport a la innovació.
  13. Oferir autonomia i suport diferenciat segons el context de cada escola per aconseguir una continuïtat educativa efectiva.
  14. Promoure l’innovació. Claredat estratègica d’objectius i gran flexibilitat de mitjans.
  15. Aprofitar recursos. L’educació hauria de ser una inversió prioritària després de la pandèmia.

Relacionat amb: Article, Covid-19

Et pot interessar

Subscriu-te

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-10-05T07:39:45+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments