El coronavirus precipita la nova normalitat educativa a les profunditats de l’era digital

6 juny 2020

Anàlisi de tres perspectives complementàries

Després d’anys d’especular sobre la incertesa pròpia dels temps en què vivim, la realitat ha tornat a superar la ficció i ens trobem de ple en una situació més pròpia de la imaginació d’un guionista de ficció cinematogràfica, que de la nostra pròpia biografia.

Moltes han estat les veus que s’han alçat en pro d’augmentar el protagonisme de la tecnologia en l’era digital, però cap ha estat tan contundent com la necessitat creada per la nova situació educativa. Si bé, és cert que continua havent-hi més preguntes que respostes i és imprudent aventurar-se a donar solucions infal·libles, l’estudi de dades rellevants pot aportar llums valuoses. En el present article exposem tres plantejaments diferents i complementaris sobre el context escolar actual, amb l’objectiu d’oferir al lector informació i visió per a poder prendre algunes decisions encertades respecte al paper adequat de la tecnologia en la nova normalitat educativa.

En primer lloc s’exposen les idees principals de l’article del Washington Post ”Homeschooling during the coronavirus will set back a generation of children, on Kevin Huffman, alerta que el confinament degut al coronavirus farà retrocedir a tota una generació de nens. En el segon presentem la perspectiva optimista i esperançadora del científic, expert en aprenentatge, William Penuel, on responent a les preguntes del NEPC, explica perquè, segons ell, la nova normalitat podria ser millor que l’antiga. Per a finalitzar es resumeixen els criteris i recursos online basats en evidències del Spotlight “Què funciona en l’ensenyament i aprenentatge en línia/distancia?” publicat per l’institut australià Aitsl presidit per John Hattie, un dels experts en educació amb més prestigi a nivell mundial.

Moltes han estat les veus que s’han alçat en pro d’augmentar el protagonisme de la tecnologia en l’era digital, però cap ha estat tan contundent com la necessitat creada per la nova situació educativa.

L’educació a casa durant el coronavirus farà retrocedir a una generació d’infants

Anys de recerca, comença dient Huffman, mostren que l’educació escolar online és inefectiva i que els alumnes sofreixen pèrdues significatives en el seu aprenentatge durant els llargs períodes en què no assisteixen a l’escola. En aquest cas, continua Hoffman, es donen totes dues circumstàncies amb l’agreujant que els nens que més sofriran seran els fills de les famílies més desfavorides que manquen de mitjans i entorns adequats.

L’autor de l’article fa referència a diversos estudis. Un d’ells, sobre l’eficàcia de l’ensenyament online, conclou que “els beneficis acadèmics de les escoles online subvencionades són en l’actualitat una excepció més que una norma”. Sobre l’efecte del descans escolar estiuenc, comenta que després de dècades de recerca se sap que es perd entre un i dos mesos de progrés després d’una interrupció de 10 setmanes, i afegeix com la recent recerca “The Covid-19 slide: What summer learning loss can tell us about the potential impact of closures on student academic achievement” duta a terme per NWEA mostra que “en l’estiu següent a tercer de primària els alumnes perden prop del 20 per cent del que van guanyar en lectura l’any escolar i el 27 per cent del que van guanyar en matemàtiques”.

Hoffman finalitza afirmant que malgrat els ingents esforços de pares, professors i escoles, les barreres al fet que s’enfronten són descoratjadores i sentència “Una cosa sabem segur: l’impacte no desapareixerà simplement, es prolongarà el següent any i més enllà”. Des de la seva perspectiva, si ens basem en les dades l’única i assenyada solució, és ampliar els dies en què els nens i nenes assisteixen al col·legi durant els cursos escolars següents a la pandèmia garantint la recuperació total de la pèrdua.

Malgrat els ingents esforços de pares, professors i escoles, les barreres al fet que s’enfronten són descoratjadores, “Una cosa sabem segur: l’impacte no desapareixerà simplement, es prolongarà el següent any i més enllà”

La nova normalitat podria ser millor que l’antiga

A l’inici de l’entrevista es pregunta al director del NCRPP, el Dr Penuel, què opina sobre les mancances de la formació online, el pobre nivell acadèmic dels alumnes a final de curs, i si creu que s’estan fent les preguntes adequades o enfocant els problemes reals. El científic, que mira amb lents d’equitat i la recerca de la qual es basa a crear classes inclusives que atenguin les dimensions afectives de l’aprenentatge i connectin l’ensenyament amb els interessos i identitats dels aprenents, contesta que “encara que els resultats dels tests baixin, això no significa que es pari l’aprenentatge pel fet que els alumnes són a les seves cases”. I afegeix, el terme “pèrdua d’aprenentatge” infravalora aprenentatges com a noves maneres de cuidar la pròpia salut i la dels altres, interessar-se per coses que no s’ensenyen en el col·legi o ajudar a les seves famílies. Tots estem aprenent mentre lluitem per viure enmig d’una pandèmia. La pregunta seria, Com donem suport a un aprenentatge significatiu durant aquesta crisi? Per a Penuel aquest moment ofereix una gran oportunitat de reimaginar l’educació perquè se centri el que realment importa i per a indagar sobre noves formes de relació entre les famílies, l’escola i la comunitat. El gran repte és que la pandèmia no reconeix els límits de les assignatures de l’escola tradicional. Ensenyar en el moment present implica un model interdisciplinari que aconsegueixi una resposta afectiva dels estudiants cap al que estan experimentant i aprenent. L’aprenentatge sempre ha tingut una resposta afectiva, una interiorització vinculada al que ens interessa i els qui som. El moment present fa que sigui més difícil que mai ignorar-ho. Estar a l’altura del desafiament significa veure als alumnes en tota la seva dignitat com a éssers humans, capaços d’una gran ingenuïtat i enginy per a enfrontar-se a una crisi mundial.

Per a Penuel aquest moment ofereix una gran oportunitat de reimaginar l’educació perquè se centri el que realment importa i per a indagar sobre noves formes de relació entre les famílies, l’escola i la comunitat.

En referència a com dissenyar un aprenentatge efectiu mentre els col·legis estan tancats Penuel opina que hem d’aprendre junts, la qual cosa significa contribuir amb el que puguem i estudiar el que emergeix si és apropiat. Pot ser que no tots ens sentim còmodes dissenyant escoles noves, però és clar que no hauríem de mantenir les mateixes idees ni fer-nos les mateixes preguntes que abans del COVID. Encara que estem creant recursos per a ajudar el professorat a adaptar els materials curriculars als diferents entorns, ens centrem principalment en la forma en què els educadors i els alumnes s’haurien de relacionar, no en continguts específics, perquè en aquests moments el més important és cuidar les relacions de respecte i compte amb els alumnes i les famílies. Quan les escoles es tornin a obrir serà necessari ajudar a crear comunitats acollidores capaces d’atendre les necessitats dels alumnes.

Pot ser que no tots ens sentim còmodes dissenyant escoles noves, però és clar que no hauríem de mantenir les mateixes idees ni fer-nos les mateixes preguntes que abans del COVID.

Què funciona en l’ensenyament i aprenentatge en línia/distancia?

A continuació es resumeix el Spotlight publicat per Aitsl amb les millors pràctiques educatives, segons les evidències científiques, per a un model pedagògic online. Totes elles vénen precedides per estudis que garanteixen els seus beneficis en l’aprenentatge i benestar de l’alumnat, el professorat i les seves famílies.

Els pares no poden substituir als professors perquè els falta coneixement i experiència. Perquè els alumnes no baixin el seu rendiment és crític que pares i professors treballin junts per a posar en pràctica solucions d’èxit. En aquest punt és important recordar que l’aprenentatge és present en diferents contextos, també en la llar i que qualitat en educació no sempre implica l’acadèmic i estructurat. Malgrat les barreres de l’aprenentatge online, com la falta d’activitat social o la falta de preparació dels alumnes per a autoregular-se, hi ha moltes mesures que professors, escoles, alumnes i pares poden fer per a donar suport a un aprenentatge a distància efectiu.

Consells per a professorat

Els següents principis fan referència als aspectes de l’ensenyament online més crítics per a maximitzar els resultats i l’experiència d’aprenentatge.

1. Principis per a garantir la qualitat de l’ensenyament a distància

L’educació a online/distància funciona millor com un sistema dinàmic de components interrelacionats, que varien segons el context (Holmberg, 2005) . Tots els components junts creen una comunitat d’aprenentatge guiada pedagògicament que permet el lliurament flexible de tasques i activitats. (Picciano, 2017). Els components es poden adaptar, combinar o excloure segons sigui necessari. Aquest model permet al professorat personalitzar les tasques per a aconseguir els objectius curriculars i fer un seguiment individual de cada alumne.

En tota la planificació s’han de considerar els tres tipus d’interacció: alumne-contingut, alumne-alumne, alumne-professor. Els elements funcionen junts, per exemple: un contingut online pot ser un exercici col·laboratiu per a grup d’alumnes, incloure una discussió i posterior reflexió.

Una altra consideració bàsica és l’avaluació i el seguiment dels alumnes que ha de formar part essencial de la planificació de cada tasca.

Existeixen nombroses eines de videoconferència i entorns virtuals d’aprenentatge que s’acomoden bé a aquest model.

En aquest link de la UNESCO es pot accedir a gran quantitat de solucions.

2. Importància de la presència del professor online

Segons un estudi de recerca sobre MOOCs “La presència del professor durant el curs, les seves interaccions amb els estudiants i la qualitat dels vídeos presentats són determinants per a la finalització del curs”. (Gregori, Zhang, Galván-Fernández i D’Assís Fernández-Navarro, 2018).

La presència del professor ha de ser continuada, significativa i de suport. A causa de l’alternança entre activitats asíncrones i síncrones, per als alumnes és vital saber quan i com poden accedir a l’ajuda del professor. Una bona aproximació seria (Califòrnia Department of Education):

  • Deixar clara la disponibilitat del professor/a: quan, com i per què convé contactar amb el/ella.
  • Calendari d’activitats per als alumnes.
  • Programar hores d’atenció i seguiment periòdic amb els alumnes, ja sigui online o per telèfon.
  • Publicar en els fòrums de discussió online, responent als alumnes o plantejant preguntes.
  • Publicant vídeos o lectures actualitzades.
  • Utilitzar estratègies i eines d’avaluació formativa per a estar al dia sobre el progrés de cada alumne.

En aquest link es poden trobar 14 consells pràctics per a professorat nou en la modalitat online.

3. Crear una comunitat online de suport per a l’aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge cooperatiu en entorns online millora l’aprenentatge de l’alumne més que l’individual i aquesta interacció és essencial (Simonson et al., 2011). Hi ha moltes opcions tecnològiques orientades a la col·laboració que promouen la interacció entre aprenentes. És important considerar el que hi ha disponible dins de l’escola (per a consultar bones opcions veure link anterior de la UNESCO).

4. Temps de pantalla – qualitat vs. quantitat

Recerques recents demostren que posar el focus en el mal i el risc, en l’era digital queda obsolet, i és més apropiat considerar la qualitat del contingut i de les interaccions online en què els nens participen. Aquest canvi permet una guia més matisada per a pares i professors que haurien de fer-se les següents preguntes quan valoren el que els seus fills o alumnes fan online:

  1. Quin és el context? On, quan i com s’accedeix al contingut digital?
  2. Quin és el contingut? És adequat a l’edat o nivell d’habilitat?
  3. Quines connexions es proporciona? Com facilita o impedeix connexions socials positives?
  4. Quin és l’impacte? Porta el nen una vida saludable i té una bona rutina de somni? Gaudeix de la seva experiència online i alhora manté els seus entreteniments i relacions socials amb amics i família?

Aquestes preguntes ofereixen a pares i professors un marc per a diferenciar entre ús problemàtic i normal de la tecnologia.

5. Què poden fer els professors per a ajudar a les pares i cuidadors?

Les recerques suggereixen que la participació dels pares en l’aprenentatge dels fills té un major impacte en els resultats acadèmics que la implicació dels pares a l’escola. Aquesta participació consisteix en actituds, comportaments i accions que proporcionen oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola i vinculen el que els nens aprenen a l’escola amb el que succeeix en la seva comunitat i en la societat en general.

Les estratègies per a aconseguir la participació dels pares/cuidadors tenen més probabilitats d’èxit “quan els mestres saben com comunicar-se eficaçment amb els pares i quan hi ha un fort suport de la direcció per a aquesta labor”. Les comunicacions contínues, respectuoses i pertinents, i la retroalimentació constructiva i significativa són importants per a fomentar la confiança i els objectius d’aprenentatge compartits, ja sigui en línia o en persona (Emerson et al., 2012). Existeixen múltiples maneres de facilitar la comunicació contínua més enllà de les reunions cara a cara, com per exemple a través del correu electrònic, els llocs web, els blogs, els podcasts i els llocs de xarxes socials. Un avantatge afegit és que aquestes plataformes en línia permeten compartir la informació de manera més eficient i àmplia.

Algunes idees per a la participació efectiva dels pares/cuidadors que pot aplicar-se àmpliament a totes les formes de comunicació (electrònica, correu, trucades telefòniques, videoconferències, etc.) i donen suport a l’aprenentatge a distància:

  • Promou missatges clau als pares i cuidadors sobre l’escola i els seus objectius.
  • Promou materials i llocs web per a la llar.
  • Proporciona tallers interactius usant programes com Moodle i sales de xat per a pares.
  • Proporciona productes i recursos perquè els pares puguin treballar pel seu compte o amb el seu fill.
  • Vincula als pares amb els recursos i publicacions existents.
  • Vincula als pares amb altres organitzacions que tinguin la capacitat de proporcionar suport (en línia i/o en la seva comunitat)
  • Disposi d’una àrea per als pares en el lloc (o dirigeixi als pares als recursos de la seva jurisdicció; vegi els enllaços en el Recurs 1) sobre informació específica sobre com poden mantenir al seu fill.

Les estratègies per a aconseguir la participació dels pares/cuidadors tenen més probabilitats d’èxit “quan els mestres saben com comunicar-se eficaçment amb els pares i quan hi ha un fort suport de la direcció per a aquesta labor”.

6. Principis sobre aprenentatge online per a pares

Per als pares de nens i joves, les recerques mostren que les estratègies més eficaces per a l’aprenentatge familiar en la llar, que poden variar segons el grup d’edat, inclouen :

  • Creure en el potencial dels nens
  • Llegir junts i parlar amb els nens
  • Fer costat als nens perquè desenvolupin relacions positives, incloent la resposta apropiada a les experiències negatives que puguin trobar
  • Aprendre junts, incloent la participació en activitats quotidianes com cuinar i passar temps aprenent en família
  • Crear un ambient positiu i proporcionar al nen un espai i temps dedicat a cada tasca, tenir les mateixes regles que l’escola sobre la tasca, i assegurar que les interaccionis pare-fill entorn de la tasca siguin positives.

En el cas dels pares d’adolescents, les recerques han demostrat que “els aspectes de la participació dels pares dirigits per la família i basats en la llar, inclosa la creació d’un entorn general que secundi i fomenti l’aprenentatge, tenen més repercussions que la participació directa dels pares en el contingut del que els joves aprenen a l’escola” (ARACY, 2015b, pàg. 3). Les conclusions de la recerca realitzada per l’Aliança Australiana de Recerca per als Nens i els Joves van identificar alguns principis fonamentals, molts dels quals poden extrapolar-se a l’aprenentatge en la llar (ARACY, 2015b, pàg. 4 i 5):

  • Ser sensibles a la creixent autonomia i independència dels adolescents, mantenint al mateix temps una estructura de suport.
  • Demostrar les aspiracions i expectatives d’aprenentatge.
  • Amb l’objectiu de proporcionar un entorn estimulant i de suport per a l’aprenentatge en la llar.
  • Mantenir la interacció nen-pare rellevant per a l’aprenentatge.
  • Mantenir les connexions i la comunicació oberta amb l’escola.
  • Proporcionar suport per a les tasques escolars apropiades per a l’adolescència.
  • El full informatiu per a pares de ARACY proporciona exemples del que els pares poden fer basant-se en els principis anteriors.

7. Assegurar el benestar dels alumnes durant l’aprenentatge online

La transició de l’aprenentatge a l’escola a l’aprenentatge en la llar pot ser un moment difícil per als estudiants i podria afectar negativament el seu benestar. Els pares també estan sotmesos a un estrès considerable, per la qual cosa el seu propi benestar també pot posar-se a prova.

El canvi a l’ensenyament en la llar significa que els pares i els mestres tal vegada necessiten establir un temps més estructurat per a verificar amb els nens el seu benestar:

  • En tractar aquests temes, ajuda que els pares mostrin orgull, suport incondicional i acceptació sense judicis (ARACY, 2017).
  • El suport pràctic amb materials i recursos, l’atenció a l’exercici i a la bona nutrició, els debats sobre l’experiència d’aprenentatge, així com l’estímul general, faciliten enfocaments positius en els nens (Sollis,K., 2019).
  • Les famílies poden treure el màxim profit d’aquesta situació dedicant el temps necessari per a enfortir les relacions i els vincles, discutir i practicar la lectura, l’aprenentatge i la comunicació sobre la transició a l’estudi en la llar (ARACY, 2017).
  • Durant aquest temps, com la transició de l’escolaritat a l’ambient de la llar, serà important vigilar la salut mental dels nens, així com el seu benestar físic.

Durant aquest període, els pares i els professors hauran de vigilar el benestar dels estudiants encara més de l’habitual. Les transicions de l’escola a la llar augmentaran la dependència de les plataformes d’aprenentatge en línia i les xarxes socials. Els pares necessiten suport per a diferenciar entre l’ús potencialment problemàtic dels mitjans digitals i l’ús normal. L’ús problemàtic pot caracteritzar-se per canvis en l’estat d’ànim després de l’activitat en línia, canvis en la personalitat general, estrès, problemes amb el treball escolar, canvis en el somni, evitació, disminució de la salut física i comportament reservat en línia (Comissari eSafety, 2020).

Ajudar els nens a desenvolupar la seva capacitat d’adaptació digital mitjançant converses sobre continguts en línia (per exemple, què fer després de trobar-se amb un article de notícies angoixant), i modelar comportaments i valors digitals apropiats, és un efecte potencialment positiu de la creixent dependència de les plataformes en línia durant la pandèmia COVID-19 (Livingstone i Blum-*Ross, 2017).

Les famílies poden treure el màxim profit d’aquesta situació dedicant el temps necessari per a enfortir les relacions i els vincles, discutir i practicar la lectura, l’aprenentatge i la comunicació sobre la transició a l’estudi en la llar (ARACY, 2017).

Conclusions

Si valorem cada aportació des de la perspectiva de l’avanç de la tecnologia com a eina pedagògica, veiem que en els dos primers casos es veu la tecnologia com una mena de mal menor necessari per a donar continuïtat a la vida acadèmica de les escoles, però no es posa especial èmfasi en el seu paper futur per a la millora de l’educació. És més, de deixa clar que no és el més important i que no es disposa de dades concloents sobre els avantatges de l’opció tecnològica sobre la presencial, per molt mitjans que es disposi. Cosa que era d’esperar, perquè si bé la tecnologia ofereix grans possibilitats formatives quan ens trobem amb barreres de temps, lloc i cost, és poc discutible que una educació que prescindeixi de qualsevol interacció personal sense mediar un ordinador, difícilment serà la ideal per a l’etapa escolar, en què nens i joves necessiten socialitzar-se de manera sana per a aconseguir un cert benestar emocional i convertir-se en ciutadans col·laboratius i solidaris.

Del tercer treball ressaltem la importància de presentar uns criteris sobre l’ús de la tecnologia avalats per dades científiques. Aquests principis poden ser útils per a la nova normalitat que li espera a l’educació en el curt i mitjà termini, però també per a donar suport a una major presència de la tecnologia a les aules com a suport a la transformació educativa que s’està produint i com a incentiu per a continuar investigant sobre com fer-ho amb garanties d’èxit.

Estem d’acord que la solució ha de ser mixta i la tecnologia pot i ha de jugar un paper important en la millora de l’educació com a potenciador d’aprenentatge i suport a la gestió i seguiment personalitzat de l’alumnat. La seva eficàcia hauria de ser mesurat en aquests termes i no com a eina de substitució de la classe presencial, a excepxió de situacions extremes.

La pandèmia que vivim ha portat sofriments i incerteses però també grans oportunitats que és necessari aprofitar. L’avanç i prestigi de la tecnologia com a eina poderosa per a millorar l’aprenentatge és només una d’elles.

Relacionat amb: Article, Covid-19

Et pot interessar

Subscriu-te

Exclusive Content

Be Part Of Our Exclusive Community

Become a Patron

STORE

merch

20% Off All Merch
2020-06-19T08:30:27+00:00
guest
0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments